Secundària Memòria

Una experiència interessant va ser la visita a un poblat nubi. Els nubis són els antics pobladors de la regió i durant molts segles van estar en lluita constant amb els egipcis. Fins i tot hi va haver alguns faraons nubis. Actualment, i com a conseqüència de la construcció de la presa d’Aswan, que va comportar la inundació de bona part de les seves terres, gran part de la població núbia ha hagut d’emigrar fora del seu territori original i s’ha dispersat per les ciutats de la regió i fins i tot ha emigrat a El Caire. Queden però, als marges del Nil alguns poblats, orientats en bona mesura a l’explotació turística. Tot i això, la visita a una casa núbia ens va permetre entrar en contacte amb aquests pobladors i a la vegada vam poder entendre algunes de les reticències egípcies cap a aquesta minoria: les persones grans, sobre tot les dones, a penes parlen àrab ja que els nubis tenen llengua i costums propis que miren de conservar zelosament.
Oferir, a canvi d’unes quantes lliures egípcies, ombra sota el sol de la regió, te d’herbes (excel·lent) i pa cuit al sol, així com permetre als visitants fotografiar els cocodrils amb els que (com a reclam turístic) conviu, fa que la mestressa de la casa, vídua i sense pensió, puguir anar fent amb una certa dignitat.
En tornar a casa, vaig començar a buscar una mica més d’informació sobre Núbia a la xarxa. Llavors m’en vaig adonar que, durant l’estada mai no vam ser prou conscients que quan ens parlaven de la Província d’Aswan, en realitat estàvem parlant sobre una part del País Nubi (que s’extèn també dins del Sudan), i que aquella extensa franja del Sud d’Egipte, té una història pròpia, una civilització, una cultura que pel fet de quedar eclipsada per l’esplendor faraònic mai no acaba de fer-se prou explícita i evident als ulls del viatger organitzat que hi arriba.