Secundària Memòria

Decisions com  la d’ahir del Parlament Europeu negant la possibilitat als Estats de tallar arbitràriament la connexió a la xarxa a usuaris que cometin pràctiques suposadament delictives (llegiu: descàrregues d’internet) em fan pensar, com va ser el cas recentment de la polèmica proposta de les 65 hores laborals, que de vegades té més importància votar a les eleccions europees que no pas a les espanyoles.
L’avantatge d’Europa és que la disciplina de vot, si n’hi ha, és menys fèrria i els eurodiputats actuen moltes vegades empesos pels seus propis condicionants polítics i ideològics, que és del que es tracta, i no de disciplines estatals o de partit, de manera que és més fàcil que s’acabin identificant amb el seu hipotètic votant que no de l’altra manera.
Al damunt, alguns d’ells, i ara em ve al cap el Raül Romeva, tot i que no és l’únic, ens expliquen amb pèls i senyals el què fan i les seves sensacions quan una proposta avança o no, i les expliquen de maneres molt més convincents que el que fan els nostres diputats espanyols o catalans amb inestable, transitòria, i sovint oportunista vocació blocaire.
Em quedo, a cavall de les dues coses, amb la frase final de l’editorial de Vicent Partal a Vilaweb:

Amb independència del debat sobre els drets d’autor, que és molt important, el valor de la decisió del parlament rau en que talla el pas a la indefensió jurídica que cada vegada més es vol introduir, com una amenaça constant. Perquè no pot ser que ens convertisquen a tots en sospitosos per defecte, en compte d’innocents. I perquè no pot ser que, damunt, s’articule un sistema de penes al marge dels tribunal i sense cap possibilitat de control democràtic. Que és d’això del que estem parlant.