Arxiu mensual: agost de 2007

Anotacions d’estiu (2): incendis, terratremols, altres desgràcies… i suricates

Una de les coses que acostumem a dir durant l’estiu és que com no solen haver notícies interessants, els diaris i, per suposat, les televisions acaben emplenant fulls i noticiaris de bajanades sense cap mena d’interés. Aquest any, però, hi ha hagut carnassa per a tots els gustos. Vegeu sinó:
Incendis a manta, primer a les Canàries, després a Grècia, i ara a al sud del país.
Terratrèmols, primer al Japó, després al Perú i fins i tot un de més petitó a la mateixa península ibèrica
Tifons i huracans al Carib i a l’Índic
Accidents a les obres del TGV (també conegut com a AVE).
Apagades monumentals del servei (?) elèctric degut a situacions previsibles però, pel que es veu, no previstes.
Violència de gènere, pederàstia internàutica (en alguns casos fins i tot eclesiàstica)
Innundacions a la Xina, però també per aquí.
Temperatures inesperades, però segons ens diuen, no excepcionals.
Morts i morts i morts i morts a l’Irac (això cada vegada és menys notícia).
Assalt a una madrassa al Pakistan…
Potser per això aquest any m’ha semblat que els diaris no eren tan prims com altres anys per aquestes èpoques…
Tot i això, he de dir que he vist poca televisió aquest estiu, que a penes he seguit la pretemporada del Barça, que no m’interessa en absolut la selecció espanyola de Bàsquet, i que no em vaig assabentar de com havia acabat el Tour de França fins una setmana més tard.
I que, això sí, he fet unes becainetes postprandials d’allò més satisfactòries "veient" al 33 uns documentals sobre unes bestioles que crec que s’anomenen "suricates" que semblen rates que es posen de dues cames i s’estoven entre elles quan una queda embarassada sense el permís de la mare (o això és el que vaig entendre).

Anotacions d’estiu (1)

Aquest mes d’agost he tingut l’ocasió d’assistir a dues actuacions que m’han deixat impressionat. En el marc del "Festival de Música de la Vall de Camprodon", va actuar a Llanars, en Miquel Gil. No seré jo qui vingui tot just ara a descobrir les excel.lències del cantant valencià, però val a dir que la seva interpretació amb una formació reduïda, de tres membres (inclòs ell) va ratllar la perfecció. Gil ens va presentar un mostrari de cançons dels seus discs (Eixos, Orgànic i Katà), amb arranjaments bàsicament per a corda i persussió, que va interpretar amb mestria i implicació. El públic, heterogeni i majoritàriament desconeixedor de l’obra i trajectòria del cantant va sortir altament satisfet i tots vam marxar cap a casa amb la impressió d’haver assistit a un concert extraordinari.
Pocs dies després, a Vilallonga de Ter, vam tenir l’oportunitat de veure l’espectacle "El viatge", presentat per Quim Lecina i el Brownie Jazz Quintet. Una proposta agosarada que ja porta alguns anys circulant pel país, en que Lecina recita poemes de David H.Rosenthal, escriptor i traductor entre d’altres de Mercè Rodoreda, de Vicent Andrés Estellés, i del Tirant Lo Blanc. Els poemes, carregats de sentiments variats i fins a cert punt de cinisme, estan escrits a partir de que a Rosenthal li va ser diagnosticat un càncer de pàncreas, el 1991. Les interpretacions musicals i del mateix Lecina van ser molt acurades. No essent un espectacle fàcil per a determinats ambients d’estiu, va mantenir l’interés dels espectadors durant tota l’estona.
Sembla que aquest any el festival s’ha decidit a sortir de les esglésies de la Vall i ha optat per una aposta de qualitat, cosa que ens fa sentir, als que en som habituals seguidors, molt contents i satisfets.

Gènesi

En el principi era la paraula escrita. I la paraula es feu bloc per a gaudi dels humans i de tots els animals que envoltaven els humans. Però no hi ha gaudi sense pena, ni, com deia aquell, pena sense glòria. I per tal que aquest bloc a canvilaweb fos possible, altres blocs previs hagueren de ser sacrificats. No sense dolor, no sense plors.
L’autor no eliminarà les restes dels seus anteriors blocs que, no obstant, acabaran llanguint a les penombres d’un silenci, altrament un ostracisme, a l’espera d’una mort figurada però certa.
O no. Tal vegada aquesta "secundària memòria" esdevindrà per comptes de la prevista síntesi dels dos artefactes previs, un tercer en discòrdia que vindrà a fer encara més difícil el seu propi manteniment.
Amen, si ens és permés dir-ho.
I per si algú no sap de què parlo, veieu l’origen, la procedència de la present partenogènesi:
Efectes Secundaris
memòria restringida