Tot just he llegit per segon cop l'entrevista que el Dr. Sala i Martín fa al candidat Montilla a La Vanguardia, i no m'ho crec. Com diu un bon amic meu, és al·l·lucinant, amb tres l geminades.
Com és possible que aquest home hagi arribat a ser candidat a la presidència del país? Com pot confondre's tant? Com hi ha hagut gent al voltant seu tan poc lleial que no ha estat capaç de dir-li la veritat?
En Montilla no té un problema de formació, ni d'orígen, ni de res que s'hi assembli. Senzillament és un home a qui Cornellà li queda gran. Cornellà, Sant Andreu, Arnes, Mura i Tarragona. Que trist!
Aquest matí he estat a Montjuïc commemorant l'afusellament del President Companys. Com cada any un grapat de nacionalistes de CDC ens hi trobem per renovar el compromís amb la continuïtat del país. La reflexió de cada any té un to especial, en aquests dies densos. En deixo un tast aquí, en forma d'un parell de punts i d'una addenda:
1. El President Companys va ser afusellat per ser President de Catalunya. La Gestapo, els nazis, el govern espanyol del General Franco el van detenir i afusellar perquè el Presdient Companys representava la sobirania dels catalans. Afusellant-lo a ell afusellaven la nació política dels catalans, l'expressió política del nostre dret a ser.
2. Companys va arribar tard al catalanisme, massa tard. D'haver-hi arribat abans segur que hauria gestionat de manera diferent la situació del mes d'octubre del 34, i segur que hauria actuat diferent durant la desastrosa revolució que patí Catalunya entre el juliol del 36 i el maig del 37. Companys cometia un error del que el President Macià estava vacunat: posar davant de Catalunya una manera d'estar en política, més que no de ser políticament parlant. Les bales que li van segar la vida van posar a lloc la importància de l'ordre de les coses inclús pels que no tenen cap dubte de si són o estan.
L'addenda: em mirava, mentre sortia el sol, les antenes que defensa la guarnició de l'exèrcit espanyol que encara hi ha al castell. Són unes antenes que s'assemblen a les que pinta en Cesc a les seves vinyetes.Allò no serveix ni per trucar a casa dels soldats de la guarnició. L'exèrcit, de fet el govern d'Espanya, fa la seva pixada de gos en aquelles antenes. Hi marca el seu territori.
Ara es veu que la gran qüestió que ha d'ocupar l'agenda dels nostres polítics són els debats a la televisió. Ja vaig escriure fa uns dies que aquesta discussió d'estrategues feta en directe pot arribar a fer molt de mal a la política. És pornografia politiquera que amaga la inanició de molts discursos. No m'extranya que el candidat Montilla a la presidència de la Generalitat s'hi enganxi d'aquesta manera.
La discussió s'ha plantejat, a més, sobre la conveniència de portar el cara a cara televisiu a tota Espanya. És una traïció brutal del subconscient d'aquest senyor i dels que li donen suport. I si no ho és, que és més aviat el que penso, indica quin país tenen tots ells al cap. Catalunya els queda petita, i el món massa gran. El consol és que totes les dades de les que disposo indiquen que no podran desenvolupar el seu programa per mols anys.
Vaig arribar a Bilbao ahir al matí. El PNB m'havia convidat a dictar una conferència sobre la Guerra Civil a Catalunya, en el marc de les celebracions de l'Alderdi Eguna. El dinar amb en Juan Mari Atutxa, la Josune Ariztondo i en Koldo Echevarria va donar per molt. Atutxa ens va explicar un sopar entre l'Enrique Múgica, l'Anton Cañellas i ell. Durant el sopar, en el que en Múgica no va parar de parlar de democràcia i de drets, Atutxa li va demanar si això volia dir que també seria el "seu" defensor del poble. La resposta va ser molt clara i premonitòria: "Seré el defensor del pueblo de todos, excepto de vosotros, los nacionalistas". Es veu que en Cañellas es va quedar lívid.
Després de l'acte al Carlton, primera seu del Govern basc l'any '36, i en el que un altre cop la celebració institucional va ser molt ben combinada amb dances i actuacions tradicionals (quan n'aprendrem els catalans? quan ens treurem de sobre els complexos?), sopo amb el rector de la Universitat del País Basc, Iñako Pérez Iglesias, un salmantí euskaldunberri que molt aviat farem venir a Barcelona.
I avui, al Parlament de Vitòria-Gasteiz, el discurs del Lehendakari: dret a decidir , per dret i per seguir fent d'Euskadi un dels països amb més qualitat de vida del món. Un dels tres països del món amb IDH més alt; un dels tres països d'Europa amb el nivell de renda més alt; un dels països d'Europa amb menys atur; un dels països d'Europa amb més inversió pública per habitant. Les inversions previstes per a aquest exercici m'han fet enrogir d'enveja. El Lehendakari tanca el discurs dient més o menys literalment: "que nadie se confunda, y me sabe mal por quien lo hace: LA SOLUCIÓN DEL PROBLEMA CON ESPAÑA NO VIENE DE NEGOCIAR ESTA O AQUELLA COMPETENCIA. TENEMOS QUE SER HONESTOS CON NOSOTROS MISMOS. TENEMOS DERECHO A DECIDIRCON I CON QUIÉN QUEREMOS VIVIR JUNTOS, Y LO HAREMOS." És difícil dir-ho millor.
Un espai per als qui creiem que l'esperit del Concili Vaticà II és viu al si de l'Església, pels qui defensem una Església catalana oberta, lliure, democràtica i fonamentalment evangèlica!
