La CUP va decidir no ser cap obstacle a la investidura d’un president i la conformació d’un Govern. No obstant això, després d’abstenir-se amb Quim Torra, els quatre escons anticapitalistes van passar deliberadament a l’oposició. I ja són molt crítics. La diputada Natàlia Sànchez (Figueres, 1983) exigeix la rectificació immediata de la composició de l’executiu, on només hi ha tres conselleres. Però també adverteix que, acatant el que diu l’Estat, ni es podrà construir la República ni es podrà eixamplar la base social del moviment republicà.

Natalia Sanchez CUP - Sergi Alcazar

De què ha servit l’abstenció de la CUP, en base als seus propis objectius i interessos?
No és des de la lògica interna. Debatem profundament sobre com afecta la repressió, l’exili i la constant intromissió de l’Estat. I concloem que ens mantenim al marge del que el republicanisme –si és que encara en podem dir així– hegemònic ha acordat, que és un pla de govern continuista i autonomista, que no aporta cap proposta transformadora.

La CUP ha perdut aquesta batalla?
No, no, l’anem a lluitar on creiem que resideix la seva força: al carrer. Però no només des de la lògica del dret a l’autodeterminació. Quan parlem de República, parlem de qualsevol dret bàsic. El que va significar l’1-O no ho podem desaprofitar. Ho hem de poder aplicar a qualsevol dret fonamental. Anirem a l’oposició i reivindicarem unes polítiques socials i mantindrem el pols des dels espais d’autoorganització popular i des del municipalisme.

Quines notes van prendre del discurs d’investidura?
[Riu] El primer discurs semblava molt fet per a la CUP, amb la frase de Txarango que en realitat és de l’Ovidi Montllor. D’aquell discurs passem al segon, on ens presenta unes polítiques continuistes, que no fan cap aposta de ruptura amb el marc econòmic, social i financer de la comunitat autònoma. Cap ni una. Les notes que prenem és que estem allà mateix; que no podem dir que l’1-O sigui el dia fundacional, com va dir Torra en el primer discurs.

Des de JxCat es parla d’una majoria republicana de 70 diputats. Vostès se la creuen, aquesta majoria?
Avui, 70 diputats disposats a fer República amb una ruptura real amb l’Estat i amb la desobediència com a eina, entenem que no. Ara bé, hi ha uns partits que van presentar-se amb uns objectius: fer fora el 155, fer República, recuperar les institucions… Els que s’han de preguntar si encara estan en aquesta tessitura són els partits hegemònics. Nosaltres interpretem que cada pas que fem ens allunya una mica més del que va significar l’1-O.

Quan es parla d’un diàleg ‘sense condicions’, es renuncia al dret a l’autodeterminació

La CUP parla de mobilització i de confrontació amb l’Estat. Això no pot desembocar en més repressió?
És probable. I nosaltres no pensem que com més repressió, millor. És evident que no és bo, perquè ja estem vivint les conseqüències. Ara bé, el que tampoc podem pretendre és construir una República sense generar un conflicte polític amb l’Estat, sense generar una ruptura. El desgast de l’Estat és una eina que ens pot ajudar a apropar-nos a la República. En cap cas podem tornar al marc autonòmic que teníem. És un lloc que no existeix.

Fins a quin nivell de repressió es pot assumir?
No m’atreviria a quantificar-ho. Cada acció repressiva que afecta cada persona individual –presos, exiliats, mestres perseguits…– és únic i té un pes increïble. No podem quantificar la repressió. El que cal és que siguem capaços de donar una resposta col·lectiva, digna, forta, mantenint-nos sempre en el debat democràtic, no violent.

Ho dic perquè la tardor es va parlar de morts al carrer, i fins i tot la CUP va advertir en aquest sentit.
El que espero de l’Estat espanyol és inesgotable. Estan disposats a tot. Com a poble, què serem capaços de sostenir sense trencar la xarxa solidària? Espero que siguem capaços de tot, amb aquests fonaments i valors. Què farem si l’Estat està disposat a fer entrar els tancs per la Diagonal? D’una forma no literal, ja ho està fent amb la impunitat que permet que l’extrema dreta campi lliurement als carrers.

No ha donat més fruits l’exili que la mobilització per desgastar l’Estat?
Una estratègia no tindria sentit sense l’altra. Si no tinguéssim un poble organitzat a l’interior, segurament no tindrien ni el sentit ni la potència que tenen. Són part d’un tot. A l’interior, hi ha gent com Mireia Boya defensant un programa polític legítim: el dret a l’autodeterminació. A l’exili, gent com Anna Gabriel estan obrint el front internacional per assenyalar quina és l’estructura d’herència franquista d’aquest Estat. És un tot, amb la base sòlida del carrer.

Natalia Sanchez CUP - Sergi Alcazar

D’una forma no literal, els tancs ja estan entrant per la Diagonal amb la impunitat de l’extrema dreta als carrers.

Quina nota li posa al Govern, en clau de gènere i en clau de restitució?
De gènere, li poso un zero.

Ni un 3?
No, ni un 3. No compleix ni la normativa d’aquest Parlament, que parla d’un 60-40%. Aquí també rau la credibilitat d’aquest Govern. És una de les lleis parcialment tombades pel TC que el president s’ha compromès a recuperar. I el primer que fan és aquest nyap, aquest despropòsit. L’any en què el feminisme ha desbordat els carrers amb una vaga general. Exigim que rectifiquin.

I en clau de restitució?
Estaríem parlant d’una restitució si fos Carles Puigdemont qui nomenés els consellers. Si haguéssim desobeït la intromissió dels tribunals sobre qui pot ser candidat i qui no. Aquesta pretesa restitució, que mai no ens hem fet nostra, ha quedat molt desdibuixada. Però aquests quatre consellers haurien de poder prendre possessió, desobeint si cal.

Encara que no s’hagi publicat al DOGC?
Per descomptat. Però, això a banda, són quatre homes. En les nou carteres que queden és imprescindible que hi hagi una rectificació.

Les decisions s’han de prendre a Barcelona o Brussel·les?
Depèn. Hi ha formes de prendre decisions de Govern entre l’exili i l’interior. Però per parlar sobre decisions reals, la pregunta és quina serà l’estratègia perquè aquest Parlament recuperi la sobirania perduda pel 155 però també per la Unió Europea. M’és igual on; m’importa el què.

Estaríem parlant d’una restitució si fos Carles Puigdemont qui nomenés els consellers. Si haguéssim desobeït la intromissió dels tribunals.

Quin paper ha de jugar l’assemblea d’electes?
No ha de ser un espai buit de contingut, amb grans taules en sales on queden fotos molt xules. Hem de pensar com pot fer una tasca de contrapoder. Ha de generar debat i propostes, un nou pol.

I quin paper ha de jugar Puigdemont?
El que ell i el seu partit decideixin. A la CUP no li toca decidir això. Li pertoca a JxCat, o al PDeCAT, perquè de vegades ens perdem una mica amb qui és qui… El 30 de gener nosaltres havíem decidit donar quatre vots perquè fos president, i això no va ser així…

El 30 de gener sí que hi havia un programa republicà?
No. El 30 de gener estàvem aquí disposades a fer-lo president sense haver entrat en grans detalls. Enteníem que aquell acte de sobirania i desobediència contra la maquinària repressiva de l’Estat valia la pena. És després d’aquell dia que comencem a negociar un programa polític. Empatitzem amb la situació de repressió, però nosaltres no blanquejarem el que entenem com una renúncia.

Quan va ser l’última reunió a tres bandes?
Fa tant de temps que gairebé ni me’n recordo. Va ser justament la vigília de la vaga del 8-M, que ens van enviar l’últim document.

Natalia Sanchez CUP - Sergi Alcazar

La pregunta és quina serà l’estratègia perquè aquest Parlament recuperi la sobirania perduda pel 155 però també per la Unió Europea.

Què ha de fer el Govern si s’acaba allargant el 155?
Abans ens hauríem de fer una altra pregunta: què han fet els alts càrrecs de partit amb el 155 fins ara? Alguns han estat injustament destituïts, però altres no. El mateix Pere Aragonès, que serà vicepresident d’un Govern que “vol fer República”. Si responem aquesta pregunta, segurament trobarem la resposta a què fer ara.

Que seria desobeir?
Des del nostre punt de vista, sí. I generar una resistència al 155 des de dins. Per exemple, l’escola catalana o els mitjans públics són projectes que neixen des de la base i que tenen treballadors que tenen molt clara la seva consciència de servei públic. És molt probable que la seva intervenció els fes ingovernables. El que s’ha de fer és fer ingovernable el 155.

Cal recuperar totes les lleis tombades pel TC?
Sí. Almenys totes aquelles que són de caire social, i que poden donar resposta a l’emergència social i ecològica, cal recuperar-les i prioritzar-les.

I la de transitorietat?
També. Nosaltres li donem plena legitimitat. Però veient com estan les coses, dubto que es vulgui recuperar, perquè implica una ruptura.

En el seu moment JxCat i ERC van oferir-los una qüestió de confiança. La demanaran de nou?
No, no ho tenim previst.

Què farà la CUP des de l’oposició?
Posarem sobre la taula la contradicció de parlar de República i no d’estructures públiques. Amb els serveis sociosanitaris majoritàriament privatitzats, el mateix president parla de “model de salut d’èxit”… O bé no el coneix perquè no ha demanat hora a un especialista o no ha tingut una necessitat quirúrgica menor, o bé enganya deliberadament. Des de l’oposició empenyerem realment cap a la construcció de la República per continuar evidenciant les contradiccions ideològiques de construir República des d’una perspectiva neoliberal. I treballarem per poder aportar idees en clau constructiva per millorar les necessitats materials de la gent: pa, sostre, treball.

Natalia Sanchez CUP - Sergi Alcazar

Què han fet els alts càrrecs de partit amb el 155 fins ara? Alguns han estat injustament destituïts, però altres no. El mateix Pere Aragonès, que serà vicepresident d’un Govern que “vol fer República”.

La primera carta de Torra ha estat a Rajoy i parla d’un “diàleg sense condicions”.
El diàleg ha de tenir un punt bàsic: el reconeixement del dret a l’autodeterminació. Quan parlem de “diàleg sense condicions”, entenem que estem renunciant-hi. Per tant, és un diàleg que no ens interessa, és fals i va contra la voluntat de la gent. I és molt perillós que un president de la Generalitat parli sense condicions, quan el dret a l’autodeterminació està en la gènesi d’aquest projecte. No es pot iniciar un diàleg sense condicions.

Es pot eixamplar la base amb els comuns i el PSC?
La base no s’eixampla amb pactes entre cúpules de partits. Que vuit diputats dels comuns votin a favor d’engrunes, no eixampla la base. És una idea de la vella política. No participarem d’aquests pactes d’elits. Des d’aquestes quatre parets es poden fer polítiques per interpel·lar una majoria que ja existeix: la majoria social que pateix les conseqüències del sistema econòmica.

Però es poden construir aliances amb aquests partits per fer aquestes polítiques?
Sí. Però llavors què ens trobarem? Els límits de l’autonomia i el Tribunal Constitucional suspenent lleis. Si no entenem que cal traspassar aquests límits per modificar les condicions materials de vida, no eixamplarem cap base. Les aliances han de ser per baix, i el moviment republicà ha de teixir complicitats des d’una perspectiva de classe. I els sindicats hi han de tenir un paper transcendental.

Els alarmen agressions com les de Canet?
Condemnem aquest atac i la realitat que assenyala: que l’Estat espanyol ha estat l’estat europeu que més agressions feixistes ha registrat durant els últims mesos. Això ens obre molts interrogants. Quin és el paper dels cossos policials en aquesta impunitat? Quin és el paper dels partits hegemònics en els seus discursos i posicionaments? Quin és el paper d’un PSC que s’ha acabat manifestant al costat de dirigents d’ultradreta? D’aquesta impunitat feixista, que no ha desaparegut mai, n’hem d’assenyalar les causes i la complicitat de les institucions. I hem de teixir una resposta antifeixista organitzada.