Literatura catalana moderna - Illes

Per què la suma ha restat

Les bandades ideològiques d’Iglesias, la falta d’estructura territorial, l’efecte de la bipolarització i la bombolla demoscòpica del sorpasso, i una IU totalment desdibuixada, claus de la pèrdua de vots d’Unidos Podemos segons els experts
per Gemma Aguilera Enviada especial a Madrid

Units podien. Així ho asseguraven la majoria de les enquestes, que vaticinaven el famós sorpasso de la coalició liderada per Pablo Iglesias i l’enfonsament de l’esquerra clàssica del PSOE. Però la nit del 26-J, Espanya quedava encara més fossilitzada, amb un PP crescut malgrat la corrupció i la pudor de les clavegueres de l’Estat a Catalunya, i un PSOE que parava el cop i apuntalava el bipartidisme imperfecte de la Transició. La coalició Unidos Podemos obtenia 71 diputats, els mateixos que tenien Podemos i IU per separat el 20-D, però 1,2 milions menys de vots, que també es van perdre a les ciutats del canvi, governades des del maig de 2915 per les confluències i fórmules locals del partit morat. A Barcelona, 19.000 vots menys que el 20-D, a València, 2.000 menys, 4.000 vots van marxar de Badalona, 8.000 de A Coruña i 105.000 a la capital de l’Estat.
La nit electoral va esclatar la bombolla demoscòpica d’Unidos Podemos, que de tenir garantit el segon lloc i trobar-se en una posició de força per arrossegar el PSOE al pacte de govern, es va trobar 14 escons per sota de Pedro Sánchez i totalment descartat de qualsevol negociació per arribar a la Moncloa. Les enquestes de vegades s’equivoquen, i molt. Però la demoscòpia no és la responsable del disgust que s’han endut els líders de la coalició. Les causes, segons els experts consultats per El Món, cal buscar-les sobretot en errors de plantejament de la campanya electoral.
Ideologia canviant

Podemos va entrar en el joc de la bipolarització que afavoria el PP.
El professor de Ciència Política a la UNED i doctorat per la Complutense Jaime Pastor assenyala com un factor clau “les bandades ideològiques en els discursos de Pablo Iglesias en campanya, un dia reivindicant Julio Anguita, després Rodríguez Zapatero, un altre dia mostrant respecte per Felipe González com a gran president, per proclamar-se representant de la nova socialdemocràcia i alhora reivindicar la història de l’esquerra a la Transició. Un altre dia diu que de jove era comunista, però que s’ha fet gran, i es passa mítings sencers amb el tema del patriotisme espanyol i els militats progressistes”.

En aquest context, diu Pastor, s’interpreta que un sector dels votants tradicionals d’IU, un partit amb una identitat ideològica molt definida i compacta, “s’han sentit ofesos, també perquè Garzón ha quedat totalment desdibuixat”, mentre que el sector més moderat de Podemos “l’ha trobat massa radical”. Al seu entendre, des del punt de vista polític és “difícilment compatible compaginar un discurs patriòtic tan enèrgic amb un discurs socialdemòcrata”.

Jaime Ferri, professor de Ciències Polítiques de la Complutense, afegeix un altre factor que al seu entendre ha estat clau i és que Podemos “ha caigut en la trampa del PP i s’ha deixat seduir per l’estratègia que dictaven els populars i s’ha emmirallat en la bipolarització impostada de l’eix dreta-esquerra que volia Rajoy”. Perquè, a parer de Ferri, als de Pablo Iglesias “no els interessava fer una esquerda en la Transició rebentant el bipartidisme que denunciaven abans de començar la campanya, sinó simplement substituir el PSOE en aquest binomi dreta-esquerra. En definitiva, el ‘surt tu perquè m’hi posi jo’, aconseguir l’hegemonia de l’esquerra canviant les sigles però no les regles del joc d’Espanya, i ni tan sols el contingut”, sentencia Ferri.

Aquest professor afegeix que Pablo Iglesias “ha pecat de fatxenderia amb el PSOE, perquè tenia assumit que faria el sorpasso”. I finalment, considera que ha estat un error ideològic apel·lar a la pàtria, “perquè aquí es veu com la caserna militar, i això no agrada a la gent, si no és que vota partits de dreta”.
Sense xarxa de seguretat territorial

El PSOE ha parat el cop que anunciaven les enquestes.

El també professor de Ciències Polítiques de la Complutense Jorge Vestrynge, que ha fet campanya amb Podemos aquest 26-J, també apunta al biaix ideològic com una de les principals causes dels resultats de la coalició. Al seu entendre, el partit ha comès l’error de centrar la campanya en la pugna dreta-esquerra per comptes de mantenir-se “en la comoditat que suposava l’eix els de dalt i els de baix, és a dir, els rics i els pobres, el poder i el Tribuno de la Plebe, com en l’antiga Roma, on manaven els rics però per evitar abusos, hi havia un representant dels pobres”.

A parer de Vestrynge, el fet de veure que Podemos tornava a l’eix tradicional esquerra-dreta, “ha desmobilitzat molts votants que no volien etiquetes com nova socialdemocràcia i el sorpasso de l’esquerra radical”, però per contra, alguns discursos de Pablo Iglesias “renegant del comunisme i apel·lant al patriotisme espanyol de forma constant no han agradat molts votants d’IU, que també han baixat del carro”.

Per altra banda, Vestrynge afegeix la falta d’implantació territorial com una clau important per entendre la pèrdua de vots d’Unidos Podemos: “Ha anat a les eleccions sense una bona xarxa en el territori, perquè gairebé no té alcaldes ni estructura als pobles, els alcaldes són grans agents electorals, una xarxa de seguretat que sí que té el PSOE i que li ha permès aguantar”. I és que com explica aquest professor i polític, l’acumulació de tantes cites electorals des del maig de 2014 -eleccions europees- no ha deixat temps a Podemos per cosir aquesta xarxa. “Això demana com a mínim dos o tres anys de recórrer molts quilòmetres, jo vaig muntar aquesta xarxa per a la dreta -Alianza Popular- i sé que costa moltíssim i és clau per resistir caigudes”, conclou.
El vot de la por

El Brexit ha servit com a argument de la por contra Podemos.
El Brexit ha servit com a argument de la por contra Podemos. | ACN
Més enllà dels factors atribuïbles a errors comesos per Unidos Podemos, la pèrdua de més d’un milió de vots també respon a causes exògenes. Com explica Paloma Román, professora de Ciències Polítiques de la Complutense de Madrid, “en l’elector de dreta i de centre-dreta ha fet forat el vot de la por a una nova crisi econòmica i social, pregonat pel PP i també pel PSOE contra Podemos, i reforçat amb el Brexit. Aquesta gent s’ha mobilitzat molt, afectant també a Ciudadanos, que ha viscut un transvasament directe de vots i escons al PP. I precisament per aquesta por a la inestabilitat si no hi ha un executiu sòlid, “votants d’IU i de Podemos que es consideren d’esquerra o de centre esquerra han votat PSOE perquè no s’han refiat de la coalició, ha perdut crèdit pels seus constants canvis en el discurs, la retòrica pactista però no real davant l’amenaça, aquesta sí ben real, de manteniment del govern de Rajoy”, afegeix Román.

En qualsevol cas, Unidos Podemos manté que si s’haguessin presentat per separat, haurien obtingut pitjors resultats, i avança que durant aquesta legislatura es mantindran units. Pablo Iglesias ha dit que “governarem a Espanya una mica més tard del que pensàvem”. (El Món)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!