Literatura catalana moderna - Illes

Sí a la guerra d’extermini contra la bestialitat d’Estat Islàmic!

Sí a la guerra: d’uns comentaris de lector publicats a Nació Digital (28-29 nov. 2015)

Per Ferran López, escriptor i investigador

(I)
Sí a la guerra d’extermini contra la bestialitat d’Estat Islàmic!
Avui mateix hi ha convocades manifestacions “No a la guerra” a Barcelona i en altres ciutats, amb el suport de l’ANC. És tant com fer el joc a Estat Islàmic. Vaja: és fer el joc a Estat Islàmic. “No a la guerra”. Que morin els kurds, tu; jo, ben tranquil·let a casa. “Peace in our time”, deia Chamberlain. “Mourir pour Danzig?”. Avui, com el 1936 (Espanya). com el 1938 (Txecoslovàquia), com el 1939 (Polònia), el pacifisme a ultrança és una covardia de benestant insolidari.

P.D.: El problema és que, amb tot l’encreuament d’interessos de les potències, no hi haurà manera de fer el que cal, és a dir, una campanya terrestre; es dedicaran a bombardejar, cosa que ens costa, per experiència, que no acabarà amb l’hidra.
(II)
“Ni terrorisme, ni guerra, ni feixisme, ni retallada de llibertats. Per la pau, la justícia social i els drets humans aquí i arreu” . Que bonic. I això com es fa? ¿Regalant piruletes rosa als terroristes bel·licistes feixistes i lliberticides d’Estat Islàmic?
Sí a AQUESTA guerra! En defensa de la pau, la justícia social i els drets humans dels milions de víctimes atrapades per Estat Islàmic sobre el terreny.
Hi ha dos milions de refugiats polítics picant a les portes d’Europa. D’on us penseu que surten? Fugen d’Estat Islàmic i de tot el que representa!
(III)
No és veritat que la guerra de l’Iraq no servís per a res: va servir per a desestabilitzar tota la regió. I no va ser pas cap fracàs: va ser un desastre descomunal. Perquè no podia ser altrament: pretenia, en efecte, acabar amb el terrorisme del primer món fent la guerra al Pròxim Orient, i contra un règim que potser era funest, però que no tenia res a veure amb aquell terrorisme. I tothom ho sabia, començant per Bush.
El que tenim ara no s’assembla de res a aquella situació; n’és la inversió completa, més aviat. El que plantegem no és pas lluitar per via militar contra el terrorisme ultraislamista al primer món (el qual és un epifenomen), sinó destruir militarment Estat Islàmic sobre el terreny. No pas perquè matin gent a París o a Barcelona, sinó perquè exterminen tot, absolutament tot, al Pròxim Orient. Europa, hi insisteixo, és l’epifenomen. Estat Islàmic pretén ser un Estat, i domina un territori; té exèrcit més o menys regular. Doncs a destruir-los sobre el terreny, amb una suma d’exèrcits regulars cadascun dels quals és molt més potent que els criminals d’Estat Islàmic! I dubto molt que els bombardeigs creïn cèl·lules islamistes, quan la immensa majoria de la població el que desitja és treure’s del damunt les bèsties ultramedievals d’Estat Islàmic.
Els que dieu «no a la guerra», ¿també us sembla malament la guerra desesperada que duen a terme les noies kurdes, que aconsegueixen fer retrocedir els mascles alfa d’Estat Islàmic? És que potser preferiríeu que hi negociéssim? Amb qui vol exterminar-ho tot? Negociar com Chamberlain amb Hitler, amb Mussolini d’intermediari? I a canvi de què? De la pell dels kurds? De la pell dels xiïtes? De la dels sunnites? De la dels cristians autòctons? De la nostra?
(IV)
Enviar tropes a l’Iraq el 2003 alimentà el gihadisme perquè destruí l’Estat, i perquè fou una agressió imperialista occidental, i perquè la població no hi veié altra sortida que un refugi culturalista entorn d’una religió que els identifica col·lectivament i alhora els distancia de tot allò que simbolitza un Occident agressor. Enviar tropes el 2015 serveix per a socórrer la població tot destruint Estat Islàmic. Insistim-hi: el motiu de la guerra, de la guerra sobre el terreny, amb forces terrestres, és defensar la població civil del territori, no pas venjar-se dels atemptats comesos a Europa. Contra el terrorisme que es manifesta a Europa, es lluita, en efecte, amb mitjans policials, tant el 2003 com el 2015. Contra un exèrcit neonazi que campa pel Pròxim Orient es lluita amb mitjans militars, situació que es dóna ara i no es donava pas el 2003. Oposar-se a una guerra de destrucció contra Estat Islàmic és fer-li el joc.
I, per cert: l’atemptat no ha estat pas contra la política concreta d’un govern francès concret; ha estat contra l’existència de la civilització, en general, i de la cultura europea, en particular. Ens odien, de la mateixa manera que odien tot allò que no són ells mateixos. L’objectiu d’Estat Islàmic és destruir tot el que no sigui llur visió vesànica d’una Edat Mitjana que no existí per tal de “reconstruir” un pseudoIslam imaginari, ahistòric i grotesc.
Per descomptat que la reacció d’Hollande i Valls és pur nacionalisme de “gran” potència. Per descomptat que els la bufa la població del territori. Per descomptat que no tenen intenció d’intervenir-hi per terra. Però jo no faig propaganda per ells, sinó per la necessitat objectiva de destruir Estat Islàmic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!