Literatura catalana moderna - Illes

Quin significat té voler deslegitimar la DUI?
O esquerra revolucionària o demoliberalisme obtús

Així doncs, la deslegitimació de la DUI arrenca de les mans del nostre poble l’única arma decisiva que té per a alliberar-se. L’única. Això, em sap greu dir-ho, és un crim polític; un trist favor al nostre poble. I la seva gravetat no s’atura pas aquí: en pura coherència lògica, té altres conseqüències molt greus. Perquè, al seu torn, deslegitima automàticament qualsevol altra acció tendent a la proclamació de la independència: si no és legítim proclamar-la ara, per què ho hauria de ser d’aquí a uns mesos? Si no tenim dret a proclamar la independència, ¿per què sí que tenim dret a engegar la desobediència envers l’Estat opressor, SI ACABEM DE PROCLAMAR-LO LEGITIMAT PER LES URNES? Siguem coherents: si les coses són així, només tenim dret a administrar l’autonomia regional com a bons espanyols. (Pol Sureda)

La lluita per la Independència de Catalunya
O esquerra revolucionària o demoliberalisme obtús

Per Pol Sureda
Davant els resultats de les eleccions, sembla que encara hi ha qui, al si de l’independentisme, considera que “hem perdut el plebiscit” perquè no hem obtingut la majoria absoluta de vots, tot i que sí la d’escons; i que, en presumpta conseqüència, cal renunciar a la DUI. Una valoració idèntica a la dels espanyolistes, tots els quals, unànimement i en massa, pontifiquen que hem perdut el mateix plebiscit que ells mateixos negaven que existís. Tergiversacions tan llordes com aquesta són lògiques, venint de l’imperialisme etnocida. Però, pel que fa al camp independentista, cal tenir una mentalitat obtusament demoliberal fins a la paròdia per a llançar-nos pedres a la nostra teulada d’aquesta manera tan gratuïta.

Perquè, en efecte, això és tant com sumar-se a les tergiversacions de l’espanyolisme. I val més que siguem seriosos: en unes eleccions compten els escons. Si volien comptar vots, per què no ens deixaven fer un referèndum? Però ara el referèndum ja està fet, i l’hem guanyat els independentistes.
D’altra banda, si haguéssim atès la majoria absoluta de vots, els espanyolistes ens dirien que amb això no n’hi ha prou; que hi calen les tres quartes parts dels vots, com a mínim. I si haguéssim obtingut aquest resultat, ens dirien que ens cal el noranta per cent. I així successivament. Fos com fos, la totalitat de l’Espanya político-social, començant pel PP i el PSOE, han deixat clar en tot moment que encara que obtinguéssim el cent per cent no en farien cap cas, perquè “la sobirania nacional resideix en el conjunt del poble espanyol”; i no és que no estiguin disposats a reconèixer-nos el dret d’autodeterminació; és que no estan disposats a reconèixer ni que “Catalunya” és una “nació”.

Això a banda, la lògica demoliberal, amb el seu recompte de vots a l’estil autòmat, és del tot incompatible amb qualsevol mentalitat d’esquerra conseqüent. La majoria atesa és més que suficient perquè EL VOT INDEPENDENTISTA ÉS UN VOT QUALITATIU; i ho és perquè s’enfronta al sentit comú establert, i perquè té projecte de futur; concretament, l’independentisme és l’únic projecte de futur que s’ofereix al país. Enfront, els unionistes, és a dir, els espanyolistes, no ofereixen més que convalidar la submissió i resignar-nos a ésser absorbits, en nom del supremacisme espanyol.

D’altra banda, L’INDEPENDENTISME ÉS L’ÚNICA OPCIÓ LEGÍTIMA, avui, perquè és l’única que representa els interessos i les necessitats de la nació. Enfront, els qui estan contra la independència ho fan, bé per immobilisme autista, bé, sobretot, per nacionalisme espanyol, és a dir, per colonialisme –si són espanyols–, o per botiflerisme –si són catalans–. ¿Des de quan el colonialisme, o el botiflerisme, són opcions legítimes, des de l’òptica de l’alliberament nacional? Des de quan són respectables els motius de l’opressor i del col·laboracionista? Ni colons ni botiflers tenen el menor dret a dictar-nos el futur del país… a menys que no ens parapetem en una obtús acriticisme demoliberal que té tan poc a veure amb la tradició política marxista com amb la fermesa que exigeix un procés d’alliberament nacional.

Per tot això, l’independentista que, havent atès la majoria absoluta d’escons, reclama a més a més la majoria absoluta de vots com a condició IMPRESCINDIBLE per a proclamar la independència, denota un esquema mental digne de Bernstein: se sotmet a una ideologia liberal-burgesa del tot incompatible amb la cosmovisió de qualsevol mena d’esquerra revolucionària. La lluita per l’alliberament nacional no es pot concebre com una campanya presidencial del Partit Demòcrata estatunidenc.

Aqueix independentista incongruent no és sinó un obtús que, independentment de la voluntat subjectiva, objectivament fa el joc a l’espanyolisme: en comparteix les argumentacions esbiaixades i li dóna la raó, per a gran joia de l’espanyolia, que no s’està de celebrar-ho. Alhora, contribueix a deslegitimar els altres independentistes, la majoria. Sí: la majoria d’independentistes que, coherentment, reclamen aqueixa victòria per majoria absoluta efectivament atesa, en un bon exemple d’actitud rupturista, AUTÈNTICAMENT REVOLUCIONÀRIA, de què hi ha força a aprendre. És irritant haver d’argumentar allò que cau del seu pes.

Així doncs, la deslegitimació de la DUI arrenca de les mans del nostre poble l’única arma decisiva que té per a alliberar-se. L’única. Això, em sap greu dir-ho, és un crim polític; un trist favor al nostre poble. I la seva gravetat no s’atura pas aquí: en pura coherència lògica, té altres conseqüències molt greus. Perquè, al seu torn, deslegitima automàticament qualsevol altra acció tendent a la proclamació de la independència: si no és legítim proclamar-la ara, per què ho hauria de ser d’aquí a uns mesos? Si no tenim dret a proclamar la independència, ¿per què sí que tenim dret a engegar la desobediència envers l’Estat opressor, SI ACABEM DE PROCLAMAR-LO LEGITIMAT PER LES URNES? Siguem coherents: si les coses són així, només tenim dret a administrar l’autonomia regional com a bons espanyols.

En plena lluita per la independència, caldria limitar l’estupidesa al mínim possible.

Països Catalans, setembre-octubre 2015

50 anys de lluita en defensa de la Independència, la República i el Socialisme en el Blog personal de l’escriptor Miquel López Crespí a BalearWeb (3.800 articles) – (Memòria històrica, literatura, cinema, actualitat política, història de les Illes, República, Socialisme, Independència…): http://pobler.balearweb.net/

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!