Literatura catalana moderna - Illes
Blog de l'escriptor Miquel López Crespí
Seguretat i defensa a la Catalunya Estat: el paper de les nostres Forces Armades en la defensa de la República Catalana
Seguretat i defensa a la Catalunya Estat
Per Àlex Calvo, catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó), està especialitzat en política de seguretat i defensa, dret internacional, i història militar, centrant-se en la Regió dels Oceans Índic i Pacífic. Autors de nombrosos articles, com ara “China’s Air Defense Identification Zone: Concept, Issues at Stake and Regional Impact”, Naval War College Press Working Papers, No 1, US Naval War College, 23 December 2013, disponible a http://www.usnwc.edu/Publications/Working-Papers/Documents/WP1-Calvo.aspx, que es poden trobar a https://nagoya-u.academia.edu/AlexCalvo Se’l pot seguir a Twitter a Alex__Calvo
En aquests moments decisius, en que tenim la llibertat a tocar, hem de recordar que la característica definidora d’un estat és el monopoli de la força legítima sobre un determinat territori. A Catalunya tenim les idees clares en aquest sentit, i ja després de la recuperació de la Generalitat es va construir un consens al voltant de la necessitat de convertir el Cos dels Mossos d’Esquadra en una policia integral i gestionar les presons. Foren en el seu dia les primeres passes cap a un estat propi, fita que ara correspon completar amb les forces armades i els serveis d’intel·ligència.
És legítim desitjar que arribi el dia que la força desaparegui de les relacions internacionals. Fins aquell moment, però, hi ha unes regles de joc que tot estat ha de seguir: garantir que grups terroristes o bandes criminals organitzades no aprofitin el seu territori, amenaçant la seguretat d’altres estats, i contribuir en la mesura de les seves possibilitats a la defensa dels països agredits (seguretat col·lectiva) i a les operacions de manteniment de la pau. La independència de qui no ho garanteixi serà percebuda com una amenaça i rebutjada.
Podria ser temptador, en aquesta etapa, deixar de banda el debat sobre seguretat i defensa, o fins i tot donar a entendre que poden haver-hi idees radicalment noves en aquest camp. Es tracta però d’una temptació a deixar de banda, atès que dels tres grans pilars per a recuperar la sobirania (control del territori, monopoli sobre la recaptació fiscal, i reconeixement internacional) el tercer hi depèn en gran mesura. Mai, i menys en un moment difícil com l’actual, capitals com Washington i Londres podrien permetre un buit de poder en una zona clau d’Europa. Toca convèncer-les que amb una Catalunya lliure llur seguretat nacional en sortirà reforçada. Tot i que comptem amb la inestimable col·laboració de Madrid, que envia avions de combat a amenaçar avions civils en ruta a Gibraltar enlloc de destinar-los a operacions anti-terroristes, amb això no n’hi ha prou. Ens ajuda, però no n’hi ha prou. Si malgrat tot encara hi ha qui pugui sentir-se temptat, cal recordar que una de les lliçons del referèndum escocès és que la irresponsabilitat es paga cara. Amb la seva hostilitat envers les forces armades i manca de compromís amb la seguretat col·lectiva Alex Salmond solament va aconseguit que Barack Obama defensés públicament la Unió i perdre vots. L’opinió pública és molt més madura del que de vegades podem pensar, i al Pentàgon ja tenen prou maldecaps.
Quins seran els principals papers de les Forces Armades? En primer lloc, garantir la seguretat nacional i humana i la independència, segon, contribuir a la seguretat col·lectiva en el marc de l’OTAN, l’UE, l’ONU, i les aliances ad-hoc, i en tercer cooperar amb la Policia en àmbits conjunts com la ciberseguretat i prestar auxili logístic sota comandament civil davant de grans catàstrofes naturals. En funció de quina sigui la postura d’Espanya davant de la Catalunya estat caldrà afegir-n’hi d’altres. Veus molt qualificades confien en una millora de relacions un cop ens tractem d’estat a estat, però l’experiència de Gibraltar semblaria desmentir-ho. L’estructura hauria de ser flexible, combinant personal professional i reservista. L’OTAN recomana invertir en defensa del 2% del PIB, i en una primera estimació els efectius podrien ser de 20.000 professionals i 10.000 reservistes. A banda de l’Exèrcit, la Marina de Guerra, i la Força Aèria, caldria un òrgan d’intel·ligència militar (coordinada amb la civil sota un responsable polític únic), un cos de guardacostes, un centre nacional de ciberseguretat, i un consell de protecció d’infraestructures crítiques (per a la coordinació amb el sector privat). El cos de guardacostes és essencial per a protegir el medi ambient i els recursos naturals a la nostra Zona Econòmica Exclusiva.
RPN1-Companyia-esquiReconstruir les Forces Armades no és solament un imperatiu de seguretat nacional, ans també encaixa amb la política de reindustrialització que la majoria de forces polítiques i sindicals defensa. Sense una indústria de defensa de dimensions similars a la d’altres estats avançats d’una mida comparable, i la participació en programes internacionals com el F-35, és impossible que els sectors d’alta tecnologia avancin. Parlem, per exemple, de la indústria de components aeroespacials i el sector bio-farmacèutic. La nàutica esportiva seria un altre exemple. En aquest sentit, és imprescindible que els sindicats, les organitzacions empresarials, els col·legis professionals, i la comunitat universitària, s’impliquin plenament en aquest debat.
Naturalment, recrear unes forces armades requereix temps, però és essencial guanyar ben aviat prestigi internacional i aparèixer des del primer dia davant de socis i aliats com un país seriós. Entre les unitats que es podrien formar ràpidament podríem destacar:
Una unitat policial d’investigació de delictes en escenaris post-conflicte bèl·lic. Es tracta d’una necessitat identificada per l’ONU i el Pentàgon arran d’operacions recents. Estaria també encarregada de formar cossos de policia locals.
Una brigada de muntanya, hereva del Regiment Pirinenc Nº 1, amb dos batallons professionals i dos de reservistes, destinats al gran nombre d’excursionistes, esquiadors, escaladors, i altres amants de la muntanya al nostre país.
Una darrera reflexió: exercir les responsabilitats internacionals d’un estat vol dir que alguns dels nostres fills no tornaran. És el preu de la llibertat, i l’hem d’assumir.
Àlex Calvo, catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó), està especialitzat en política de seguretat i defensa, dret internacional, i història militar, centrant-se en la Regió dels Oceans Índic i Pacífic. Autors de nombrosos articles, com ara “China’s Air Defense Identification Zone: Concept, Issues at Stake and Regional Impact”, Naval War College Press Working Papers, No 1, US Naval War College, 23 December 2013, disponible a http://www.usnwc.edu/Publications/Working-Papers/Documents/WP1-Calvo.aspx, que es poden trobar a https://nagoya-u.academia.edu/AlexCalvo Se’l pot seguir a Twitter a Alex__Calvo (Publicat a GEOPOLITICA.CAT)
Proposta de Constitució provisional de la República Catalana per al període transitori
Article 1
1. La República Catalana és l’Estat Nacional lliure, independent, sobirà, indivisible, democràtic, social i de dret de què es dota el poble català sota els principis de la llibertat, la igualtat, la justícia i la solidaritat. En el període transitori fins a l’adopció de la Constitució definitiva en referèndum nacional, la present Constitució provisional és la Llei Fonamental de la República Catalana: l’Estat, els individus i les entitats hi estan subjectes; les lleis en deriven, sota pena de nul·litat.
2. La sobirania nacional de Catalunya resideix en el poble català, del qual emanen els poders de la República.
Article 2
1. El territori nacional de Catalunya és constituït pel domini lingüístic català. Transitòriament, però, el territori estatal de la República Catalana se circumscriu al de l’antic Principat de Catalunya autonòmic, amb els corresponents sòl, subsòl, plataforma continental, aigües interiors, mar territorial, espai aeri i estratosfera jurisdiccional.
2. Els territoris de la resta dels Països Catalans tenen dret a incorporar-se a la República Catalana.
3. A títol transitori, també la comarca occitana de la Vall d’Aran forma part integrant de la República Catalana, al si de la qual es constitueix en Estat Nacional Autònom, amb plena salvaguarda dels drets lingüístico-culturals, sociopolítics i altres que li corresponen com a territori nacionalment occità, incloent-hi el dret a la plena normalitat lingüistica amb oficialitat exclusiva de la llengua nacional, el dret a l’autogovern, el dret a la lliure autodeterminació sense ingerències, el dret a la lliure relació amb la resta d’Occitània i el dret a mantenir relacions exteriors.
Article 3
1. El català és la llengua pròpia de la nació catalana, la comuna del poble català i l’oficial de la República Catalana. Tots els catalans tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. No hi és exigible el coneixement ni l’ús de cap llengua altra que el català.
2. És tasca prioritària de la República Catalana de dur a terme la plena normalització social de la llengua catalana i de remoure els obstacles que l’entrebanquen, amb l’objectiu que el català, tal com li correspon, torni a ésser la llengua d’ús habitual, general i socialment necessari en tots els àmbits i activitats de rellevància pública.
3. La República Catalana defensa i protegeix els drets lingüístico-culturals i sociopolítics dels connacionals de la resta dels Països Catalans.
4. L’Institut d’Estudis Catalans és la màxima autoritat quant als aspectes científics i normatius de la llengua catalana.
5. La llei regula les facilitats per a l’ús i ensenyament d’aquelles llengües que són presents a Catalunya a conseqüència de les diverses onades immigratòries que ha conegut el país.
6. Totes les garanties que la present Constitució estableix per a la llengua catalana en territori de Catalunya s’entenen establertes per a la llengua occitana a la Vall d’Aran.
Article 4
1. La bandera de la República Catalana és la nacional tradicional, rectangular de quatre barres roges sobre fons groc, tot formant, així, un camper de nou franges horitzontals alternades i de gruix igual, cinc de grogues i quatre de roges. L’amplada i la llargada de la bandera guarden una relació de 2:3.
2. L’escut de la República Catalana és triangular curvilini, amb el camper anàleg a la bandera col·locada verticalment.
3. L’himne nacional de Catalunya és la cançó de Els Segadors, en l’harmonització moderna i amb la lletra d’Emili Guanyavents.
Article 5
La capital de la República Catalana és la ciutat de Barcelona, sense perjudici que les institucions supremes del poder de la República Catalana disposin, així mateix, de seus permanents en altres ciutats de Catalunya.
Article 6
1. La República Catalana s’estructura territorialment en municipis, comarques i regions. Totes aquestes demarcacions administrativo-territorials tenen personalitat jurídica plena i gaudeixen d’autonomia en llur àmbit per a la gestió dels interessos respectius, segons els principis de descentralització, subsidiaritat, proximitat, eficiència, simplicitat i unicitat.
2. La denominació oficial dels municipis, de les comarques i de les regions ha d’ésser apropiada per al territori i respectuosa amb la genuïnitat toponomàstica catalana.
Article 7
1. En l’instant de proclamar-se la independència de Catalunya, gaudeix de la ciutadania catalana tota persona que, sota ciutadania espanyola, tingui veïnatge administratiu a la República Catalana, incloent-hi la Vall d’Aran. En rebre la ciutadania catalana hom perd la ciutadania anterior.
2. A partir de la independència, gaudeix de la ciutadania catalana:
a) tota persona nascuda a Catalunya de pare o mare catalans;
b) tota persona nascuda a Catalunya de pares estrangers, llevat que aquests reclamin per a llur fill o filla la ciutadania de l’Estat d’origen;
c) tota persona nascuda a l’exterior de pare o mare catalans, previ acompliment de les formalitats que la llei assenyala;
d) tota persona d’origen estranger que adquireixi la ciutadania catalana d’acord amb la llei;
e) tota persona titular de ciutadania aranesa.
3. Els connacionals de la resta dels Països Catalans no són reputats estrangers. La llei regula el procediment d’urgència per a conferir la ciutadania catalana per naturalesa als connacionals que la sol·licitin.
4. L’obtenció de la ciutadania catalana per naturalització comporta la plena equiparació legal amb els catalans per naturalesa. Per tal d’obtenir la ciutadania catalana per naturalització, la persona interessada:
a) ha de sol·licitar-la expressament d’acord amb les formalitats legals;
b) ha de residir habitualment a la República Catalana havent-hi residit un mínim de deu mesos l’any durant els cinc anys immediatament anteriors a la demanda de naturalització;
c) ha de saber parlar, llegir i escriure en català de manera suficient, així com conèixer suficientment la història i la cultura catalanes; o bé, en cas que tingui voluntat de residir a la Vall d’Aran, ha de saber parlar, llegir i escriure en occità de manera suficient, així com conèixer suficientment la història i la cultura occitanes;
d) ha de prometre la Constitució.
5. El règim de doble ciutadania resta condicionat a reciprocitat mitjançant tractat internacional.
Article 8
1. La República Catalana reconeix els drets humans i en garanteix el lliure exercici.
2. Tots els catalans i catalanes són iguals davant la llei, sense discriminació per raons de sexe, color, llengua materna, religió, opinió, ascendència familiar, origen nacional, opció sexual, nivell cultural o qualssevulla altres circumstàncies personals o socials.
3. La majoria d’edat es fixa en els divuit anys.
Article 9
Els estrangers que es troben en territori de la República Catalana, apàtrides inclosos, gaudeixen dels drets i llibertats establerts per la present Constitució i les lleis que en deriven, excepció feta dels drets electorals i de l’accés a la funció pública; i tenen el deure de respectar la Constitució catalana i d’observar les lleis del país.
Article 10
El dret de sufragi i el règim electoral es basen en els principis següents:
a) són electors tots els catalans i catalanes majors d’edat, tret d’aquelles persones legalment excloses del dret de sufragi per condemna judicial o per incapacitat mental;
b) són elegibles tots els catalans i catalanes majors d’edat que acompleixin amb les formalitats establertes per la llei, incloent-hi els connacionals d’altra ciutadania;
c) el sufragi és lliure, igual, únic, universal, directe i secret, essent les candidatures uninominals o plurinominals i, en aquest darrer cas, de llista tancada i desblocada;
d) les eleccions s’efectuen segons sistema electoral proporcional de coeficient prefixat i circumscripció electoral única, coincident, aquesta, amb l’àmbit territorial en què tenen lloc els comicis. En el cas específic de les eleccions legislatives, calen trenta mil vots per a ésser elegit diputat o diputada.
Article 11
1. Les institucions supremes del poder de la República Catalana són el president de la República, el Parlament, el Govern i el Tribunal Suprem de Justícia.
2. Les institucions supremes del poder de la República Catalana són inviolables. Les persones que les informen o les componen són inviolables per les opinions manifestades i pels actes efectuats en l’exercici del càrrec; durant el període de llur mandat gaudeixen d’immunitat, i no poden ésser detingudes sinó en cas de delicte flagrant, ni inculpades ni processades sense l’autorització prèvia del Parlament.
Disposicions derogatòries i abolitòries
Primera
Des del mateix instant de la proclamació de la independència nacional, resten derogats a Catalunya i a la Vall d’Aran:
a) la Constitució espanyola de 1978;
b) l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006, llevat d’aquells punts que siguin aplicables com a text suplementari de la present Constitució provisional, d’acord amb la Disposició transitòria tercera;
c) tot l’aparell legislatiu i reglamentari que imposava l’oficialitat i l’ús de la llengua espanyola i que coartava la normalitat lingüística del català, així com de l’occità a la Vall d’Aran;
d) els tractats i altres acords internacionals signats per l’Estat espanyol, en la mesura que afectessin Catalunya o la Vall d’Aran.
Segona
Resten abolides a Catalunya i a la Vall d’Aran les províncies, els partits judicials, les regions militars i altres demarcacions supramunicipals imposades per l’Estat espanyol, conjuntament amb les institucions corresponents; així mateix, hi resta derogada la legislació en què recolzaven, en tot allò que superi l’àmbit municipal.
Disposicions transitòries
Primera
Passen a la propietat de la República Catalana totes les pertinences que l’Estat espanyol i la dinastia borbònica tenien al territori estatal català fins a l’instant de la proclamació de la independència nacional.
Segona
Els poders públics retiraran celèricament de les dependències oficials tots els símbols de significació colonialista, secessionista i regionalitzadora. Així mateix, procediran a corregir la toponímia viària en sentit anàleg.
Tercera
A títol transitori, tot el sistema jurídic vigent a Catalunya i a la Vall d’Aran fins a la proclamació de la independència nacional continua essent-hi d’aplicació preceptiva en la mesura que no hagi estat expressament derogat ni contradigui la present Constitució provisional o les lleis i disposicions que en deriven.
Quarta
En el període d’interinitat que s’obre amb la proclamació de la independència, els antics president de la Generalitat de Catalunya, Parlament de Catalunya i Govern de la Generalitat de Catalunya es constitueixen, respectivament, en president de la República, Parlament i Govern provisionals.
Cinquena
En el termini màxim de sis mesos, comptats a partir de la proclamació de la independència, i a convocatòria del president provisional de la República Catalana, se celebraran eleccions a l’Assemblea Constituent, encarregada d’elaborar i aprovar el text de la Constitució de la República Catalana, el qual serà sotmès tot seguit a referèndum nacional.
Disposició final
La present Constitució provisional entrarà en vigor en el mateix instant d’ésser proclamada la independència nacional de Catalunya al territori de la República Catalana, i restarà derogada en entrar-hi en vigor la Constitució de la República Catalana adoptada en referèndum nacional.
Redacció: Pol Sureda
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bravo! Portem mesos esperant a que algú mostri un xic d’actitud a l’hora de volguer planificar la construcció d’un estat català. Un com els damés, ni més ni menys, i això comporta també disposar de forces armades com aquells països amb els que ens solem enmirallar.