Literatura catalana moderna - Illes

Miquel Garcia Segura, un valencià de Mallorca, militant de PODEM ha escrit

Quan de pactar i formar governs es tractava els representants de “vella política” ho tenien clar, la qüestió important després d’unes eleccions, sempre que l’aritmètica parlamentària ho fera possible,era formar part d’un govern, ja fora municipal, autonòmic o estatal. En aquest sentit, el Programa que s’haguera defensat amb anterioritat passava a segon terme, davant les necessitats “realistes” del
pacte en perspectiva i dels seients governamentals que es podien ocupar. L’abandó d’aspectesprogramàtics més o menys importants, sempre es podia justificar en termes que, per a pactar, cal necessàriament ser “flexible” quan a continguts. I au!!

També hi havia una altra qüestió que formava part dels protocols d’aquesta “política antiga” a l’hora de fer acords de govern: la ciutadania i els votants no eren consultats al respecte. Es donava per fet que, al votar als negociadors, la ciutadania els havia investit de potestats suficients per a que aquests
feren la seua a l’hora de dissenyar i concloure acords. La consulta només era una- el vot -i qualsevol altra procés de reflexió, d’opinió o de consulta estava de sobra.

Es suposa que PODEM fa “nova política” i no ens cansem de repetir-ho. Perfecte. Ara mateix, després d’haver tret 13 diputats a les eleccions autonòmiques PODEM és una de les claus del nou govern que ha de substituir al del PP que tant hem patit. Aquesta clau ha de girar diverses vegades i cadascuna d’elles per a fer una cosa distinta.

Primer gir. Fer fora al PP del govern. Això és relativament fàcil. Malgrat és la força més votada i amb més diputats el PP no té escons suficients, ni sumant als seus els de Ciutadans, per a investir un candidat com President. Per contra, la suma, completa o incompleta, de PSOE, Compromís i PODEM sí pot fer-ho, siga per majoria absoluta en una primera votació, siga per majoria relativa en
una segona o successives. Les combinacions possibles són vàries, però si Ciutadans decideix no fer bloc incondicional amb el PP a les votacions (cosa probable) bastarien els escons del PSOE i de Compromís per a investir un candidat de qualsevol d’aquests grups. PODEM el que sí hauria de procurar és evitar fer cap moviment que afavorira al PP. És relativament simple.

Segon gir. La formació del nou govern. Aquesta gir ja és més compromesa, donat els balanços de forces entre PSOE, Compromís i PODEM. La formació d’un nou govern depèn del President que siga investit i dels acords previs entre les forces polítiques.

Podria estar PODEM a un govern amb el PSOE? Seria desitjable? Fins fa poquet el PSOE era definit per PODEM com un dels dos partits, juntament amb el PP, arquetípics de la “casta”. I no només per una qüestió de corrupció d’una part dels seus representants, sinó també perquè els tipus de polítiques que ha aplicat durant la crisi han estat molt assimilables a les del PP (recordem que ambdues forces modificaren de comú acord l’article 135 de la Constitució Espanyola per tal d’assegurar, a qualsevol preu, el pagament del deute). De moment el PSOE no ha fet cap crítica a les polítiques neoliberals que ha anat aplicant durant anys, ni tampoc ha manifestat la voluntat de canviar de rumb. És de “sentit comú” esperar que un govern en el que participa el PSOE i dins del qual tindrà un pes important (té 23 escons per 19 de Compromís i 13 de PODEM) farà una política
DIFERENT, a la que va desenvolupar Zapatero, per exemple? Això, com a mínim, és molt dubtós.
Involucrar-se en un govern amb el PSOE és una pràctica d’alt risc.

Per tant, donada la relació de forces parlamentària, la prudència, la coherència i el “sentit comú”, haurien de dur a PODEM a situar-se fora del nou govern que es constituirà. La qual cosa, tornem a recordar-ho, és qüestió distinta a fer fora al PP del lloc de comandament de la Generalitat.

Tercer gir. Exigir compromisos en la investidura. Al marge, però de consideracions generals sobre el PSOE i el nou govern, el cert és que la forma més simple de saber quina és la voluntat real d’una persona candidata a la Presidència, és formular-li determinades exigències o condicions. Tal com ha fet PODEMOS respecte Susana Díaz a Andalusia. Fer fora als corruptes, evitar el
desnonaments i garantir l’habitatge a les famílies, permetre la recuperació dels llocs perduts a la sanitat i a l’ensenyament o implantar una renda bàsica poden ser exigències a formular.

Quart gir. Condicionar al nou govern. Això es pot fer amb una bona pràctica parlamentària, crítica i intel·ligent, que demostre a la ciutadania i a la gent del carrer que les coses es podrien fer millor i més a favor, en cada moment, de la classe treballadora i del poble.

Però també es fa al carrer, mitjançant l’acció decidida dels moviments socials i la seua organització, que han de transformar-se en vehicle de participació, d’impuls i d’exigència, al nou govern.

Cinqué (i de moment última) gir. Fer-ho tot obert i sotmetre-ho al debat i a la decisió de les assemblees ciutadanes. Això està escrit als Documents Organitzatius de PODEM. Ho anem a aplicar? Convindria. I convindria també que fora una realitat i no una pantomima. És el que la gent demanda, és el que vol.

Sentit comú, empoderament popular, nova política, noves pràctiques. Ha arribat el moment de posar les idees en pràctica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!