Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

30 de gener de 2015
0 comentaris

Mallorca, 1966-68: cultura catalana i antifranquisme (i II)

1966-1968: LES AULES DE POESIA, TEATRE I NOVEL.LA EN EL COMBAT CONTRA EL FEIXISME (i II)

 
MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ

 

 

 

 

 

Jaume Vidal Alcover: “Tot això [les Aules] suposava una consciència política desconeguda fins aleshores”.
A començaments dels anys setanta, Jaume Vidal Alcover en la sèrie La literatura a Mallorca, que publicava en el Diario de Mallorca (l’article es deia “Les Aules de Poesia, de Teatre i de Novel.la”) el desaparegut poeta i amic escrivia: “Tot això [les Aules] suposava una consciència política, desconeguda fins aleshores en el nostre petit món mallorquí. La gent es començava a conèixer, a proclamar i a defensar les seves actituds; paral.lelament, les publicacions diàries de la nostra Ciutat, gràcies a la Llei de Premsa del 1964, fixaven i afirmaven unes postures polítiques que mostraven uns antagonismes molt clars, que fins a aquella hora havien romasos latents. Aquesta presa de consciència política -que les Aules varen servir tan eficaçment- no era, evidentment, exclusiva de Mallorca; només que, per ventura, hi arribava amb un cert, no massa, retard”.

 

Mallorca 1968: primera campanya de propaganda antifeixista
La campanya de premsa fou perfecta, malgrat les limitacions de la censura. En aquell moment ningú dels que feinejaven dins del món de la cultura i de l’antifranquisme no era militant de cap partit polític. Tot això que estem explicant era obra de personalitats independents que simpatitzaven amb els postulats d’una utòpica esquerra que no vèiem per part ni banda. En altres capítols d’aquesta sèrie de l’antifranquisme ja hem explicat les dificultats de “trobar”, fins i tot, els aparentment més actius: els carrillistes del P”C”E. En el meu llibre L’Antifranquisme a Mallorca ja he explicat com per entrar en contacte amb el P”C”E vaig haver d’escriure a Ràdio Espanya Independent (l’emissora de Carrillo) via París. N’Antoni Serra era l’únic escriptor que tenia relació amb el carrillisme. Una relació molt curiosa i estranya (del tot coincident amb la meva experiència personal).
Antoni Serra en el capítol El PSUC a Mallorca (pàgs. 21 a 23) explica com, del 1961 que tornà a Mallorca fins al 1967, no topà amb cap “comunista” (1) i quan els trobà… no eren del P”C”E mallorquí. Es tractava d’unes cèl.lules del PSUC i depenien de Barcelona, no de Madrid. Astorat, Antoni Serra recorda: “El PSUC era a Mallorca… No me’n podia avenir. Jo que des que havia tornat a Mallorca l’any 61 havia cercat el PC, em trobava de sobte amb els comunistes del Principat que estaven organitzats a Ciutat. Una cosa era certa: que els comunistes de Mallorca se m’havien fet fonedissos com la boira i no tenia proves reals de si n’hi havia o no”.
Però tornem a les Aules. Tots els diaris (exceptuant els feixistes) provaren de resaltar la manca de llibertat, la repressió que patia la cultura tant a la nostra terra com a la resta de l’Estat. A l’endemà de l’acte (22-IV-1968), el Diario de Mallorca informava: “Incidente durante una conferencia del Sr. Serra Bauzá. A la salida del acto fueron detenidos un grupo de personas, entre las que figuraba el conferenciante”. Última Hora, que aleshores dirigia en Josep Tous, també posava el seu muntet de llenya al foc, dient: “Incidente en el ‘Aula de Novela’. Fue detenido el conferenciante y un grupo de espectadores”. La informació, per reduïda que fos, era una arma letal contra el feixisme. La bolla de neu s’anava ampliant, fent-se cada dia que passava més i més grossa. El diari catòlic Ya titulava els fets (23-IV-1968): “Conferenciante detenido en Palma de Mallorca. Desarrolaba el tema ‘Novelistas frustrados'”. ABC (23-IV-1968): “Conferencia suspendida en Palma de Mallorca”. Madrid (23-IV-1968): “Conferencia suspendida: tres escritores y un religioso detenidos en Mallorca”. El setmanari Sóller (25-IV-1968): “Accidentada conferencia de Antonio Serra, en Palma”. La Vanguardia (30-IV-1968): “Palma: momentos difíciles para la prestigiosa ‘Aula de Novela’ a raíz de la detención del escritor Antonio Serra tras haber sido interrumpida su conferencia”. El mateix diari deixava constància de l’alta qualitat de tots els participants a les Aules: “Como hemos dicho, su charla [la d’Antoni Serra] era la que ocupaba el puesto dieciocho y le habían precedido conferenciantes de tanta talla como Carlos Barral, Francisco Candel, María Aurelia Campmany, Baltasar Porcel, Caballero Bonald, Juan Sales y tantos otros. Estaba prevista la presencia de Miguel Angel Asturias para cerrar la temporada”.

 

Les emissores dels països democràtics i dels mal anomenats “països socialistes” escampen la notícia arreu del món
Ràdio París, la BBC de Londres, Ràdio Espanya Independent, Ràdio Moscou, Ràdio Praga… totes les emissores del món informaren de la repressió cultural que el feixisme exercia a l’Estat espanyol. Propósitos, de Buenos Aires (Argentina), en un extens article signat per Víctor Colomar, deia: “Volviendo al caso del escritor Antonio Serra, cuya última novela, Marius, fue secuestrada por orden del Gobierno y por ‘atentar contra la religión y los principios del Movimiento Nacional e incitar a la alteración del Orden Público’ (sic), recientemente fue detenido luego de habérsele interrumpido la exposición de su conferencia sobre ‘Los novelistas frustrados’, el día 21 de mayo pasado en Palma de Mallorca.
‘La conferencia respondía a la programación de un ciclo cultural denominado ‘Aulas de Poesía, de Teatro y de Novela’, que desde hace tres años -dificultosamente- organizan los intelectuales mallorquines Jaime Adrover, Jaime Vidal Alcover y José María Llompart de la Peña, financiado con el aporte de obras de pintores y escultores, como Miguel Morell, Joan Soler-Jové, Juan Cobas, Juan Bonet, Rafael Amengual, etc.
‘A estos importantes ciclos han concurrido intelectuales de prestigio en España, como José L. Aranguren (su conferencia fue prohibida), Pedrolo, Carlos Muñiz, Rodríguez Méndez, Alfonso Sastre, José Monleón, Antonio Gala, etc.
‘En cuanto a la conferencia de Antonio Serra, duró cuatro minutos: fue interrumpido e insultado por un militar allí presente a tal efecto, lo que dió lugar a la clusura del acto y al desalojo del local por parte del público. A la salida el escritor fue detenido”.
Res no ha existit!
Però, com dèiem al començament de l’article, res d’això no ha existit mai a la Terra Inexistent. Com tampoc no existí el Congrés de Cultura Catalana de l’any 1976, ni les Setmanes del Llibre Editat a Mallorca que -a començaments dels anys setanta- se celebraven en els baixos de la llibreria Tous. Bastaria que els joves historiadors, que els periodistes que es guanyen la vida escrivint fascicles, consultassin l’hemeroteca per a trobar tones de diaris parlant d’aquests tres esdeveniments; les Aules de Poesia, Teatre i Novel.la a finals dels anys seixanta, les Setmanes del Llibre Editat a Mallorca (començaments dels anys setanta) i el Congrés de Cultura Catalana.
Seria exigir massa, demanar als redactors de fascicles -cobren en or les seves ximpleries i mistificacions, no us pensàssiu!- que a més de saber de l’existència d’aquests esdeveniments tan transcendentals de la nostra història cultura i política, ampliassin l’abast temàtic parlant de la importància que tengué per al nostre retrobament cultural la biblioteca “Raixa” (Editorial Moll, 1954), els llibres de poesia que sortien a “La Balenguera” (1961), la col.lecció (també d’Editorial Moll) “Els treballs i els dies)…
Per cert, d’ençà començaments dels anys seixanta l’Editorial Moll s’havia “modernitzat” molt i ja no era -segons alguns- aquell cau de gent ensotanada del passat. Tot esperant Godot sortia a la llum pública l’any 1960; Tècnica de cambra de Manuel de Pedrolo l’any 1964, i Gent del carrer d’Antoni Serra el 1971. Sorneguer davant les crítiques que sofria l’Editorial Moll, en Josep M. Llompart escrivia a El Correo Catalán el 30-XI de 1974: “En el fons és que a Mallorca som una maniqueus i molt afectats d’abandonar-nos a la inèrcia, de manera que ens agrada clavar rètols, i quan clavem un rètol no hi ha qui el desclavi. Per això sospito que, encara que a can Moll es decidissin algun dia a publicar, )què sé jo?, el guió d’El darrer tango a París, el llibre vermell de Mao o les obres completes de Satanàs, aquells mateixos sectors de l’opinió insular repetirien, encara, que és una editorial conservadora, tradicional i pairalista, que fa tuf d’encens i de sagristia”.

 

Josep M. Llompart m’anima a dedicar-me a la literatura.
En Llompart tenia raó! Molts jovenots d’aquella època els criticàvem. Els que teníem afeccions poètiques creguérem de bon de veres que quasi havia esclatat la revolució en saber de l’eixida d’una nova editorial: la Daedalus. Aquest nou experiment editorial treia a la llum una col.lecció de poesia (La Sínia) que, pels autors que editaria (Miquel Martí i Pol, Guillem Frontera, Jaume Pomar, etc) imaginàvem seria causa d’un terratrèmol com mai no s’hauria vist. Jo feia anys que havia començat a omplir pàgines i pàgines amb versos, i aquell any -parl del 1968-, en arribar del viatge que faig fer amb el pintor Gerard Mates a Barcelona per a saber notícies de prop de com anava el maig del 68 a París, vaig enviar les meves primerenques provatures poètiques a Josep M. Llompart. Amablement -el seu ofici, en aquells moments de tenebror cultural, era encoratjar sempre els lletraferits- em contestà. La lletra (19 de juliol de 1968), la carta culpable, en certa mesura, d’haver-me dedicat a la literatura, deia, sense comprometre’s gaire, però deixant oberta la porta a l’esperança -era l’únic que volíem, aquells aprenents de fa vint-i-cinc anys!-:
“Estimat amic:
‘He tornat avui mateix d’un viatge per la península, i, per aquest motiu, no havia pogut correspondre encara a la seva atenta carta del dia 9.
‘Una ràpida i absolutament apressada lectura del seu ‘rollo’ m’ha deixat ben sorprès. Li dic això perquè no es dóna gens sovint el cas d’un jove desconegut que es presenta amb uns versos plens de bones qualitats. Sé per experiència que aquestes presentacions solen esser més aviat decepcionants. A vostè, en canvi, cal prendre’l seriosament.
‘Els seus versos m’han interessat. I molt. Jo no gosaria dir que ja són perfectes; però els trob vàlids, i això és lo que més importa. Ara els llegiré amb més calma i provaré de destriar-hi qualitats i defectes. )Per què no passa qualsevol tarda per l’editorial, i en parlarem d’aprop i amb calma?
‘Moltes gràcies per la confiança amb què m’ha distingit. Li envia una salutació ben cordial,
Josep M. Llompart”.
En Llompart m’engrescà amb la literatura! No en faltaria més! Però que poc en saben els nostres gasetillers, el personal que escriu la història d’aquells anys, de totes aquelles il.lusions, combats i esperances! No em parlem si esperam trobar, en els luxosos fascicles del present, notícia de l’Editorial Daedalus (1965).
Daedalus, amb obres com Els mallorquins de Josep Melià o els Desbarats de Llorenç Villalonga, ajudava a consolidar el treball cultural que Editorial Moll portava endavant d’ençà la fundació de l’Editorial, l’any 1934.

 

L’Editorial Turmeda
L’any 1972 n’Antoni Serra i n’Aina Montaner presentaven els primers llibres d’una editorial rupturista: Turmeda. Més endavant li dedicarem un capítol especial, perquè l’activitat d’aquesta nova empresa editora marcà decisivament l’inici dels anys setanta. Però res d’això no té importància a la Terra Inexistent! Ni Congrés de Cultura Catalana, ni Daedalus, ni les Aules de Poesia, Teatre i Novel.la, i molt manco les famoses Setmanes del Llibre Editat a Mallorca. La història l’han escrita sempre els vencedors, i aquests esdeveniments culturals -la majoria d’activitats culturals del temps de la lluita per la llibertat- foren portades pels vençuts. La lògica ens diu que és ben normal que no en quedi memòria als nostres llibres d’història. La Terra Inexistent és amnèsica. Es tanca el cercle. El cap dins del cercle, escriuria Antoni Serra.

(1) Quan Antoni Serra en el seu llibre Gràcies no volem flors parla de “comunistes” sempre va referència als carrillistes.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!