Literatura catalana moderna - Illes

Syriza ha decidit compartir govern amb la ultradreta nacionalista grega ANEL, cosa que el món de l’esquerra no entèn per tractar-se d’un pacte contra natura. Només una cosa tenen en comú les dues organitzacions i és el rebuig al memoràndum presentat per la Troica.  El pacte possibilita que el Ministeri de Defensa passi al control d’ANEL, que volia també el de Marina, ministeri que ha desaparegut. D’aquesta manera la dreta reforça el poder militar de l’Estat, cosa que està a les antípodes dels desitjos de qualsevol formació que es digni dir d’esquerra.ANEL és una formació que es caracteritza per la xenofòbia anti-alemamya, anti-turca i anti-immigrant, de manera que serà difícil millorar la manca de drets dels immigrants i  les seves precàries condicions de vida- D’altra banda és una formació homòfoba i preveient això ja abans de les eleccions Syriza va renunciar a possibilitar que les parelles homosexuals i lesbianes puguin tenir fills en adopció. A més de homòfoba, ANEL és una formació que defensa a ultrança l’Església Ortodoxa i malgrat el gest de la jura d’Alexis Tsipras d’anar sense corbata i passar del pope, allò que importaria de veritat és que l’Església Ortodoxa faci els deures que corresponen en la part impositiva, Aquest fet fonamental, pel poder patrimonial que té l’Església Ortodoxa grega sembla que no es tocarà, com no es tocaran massa les càrregues impositives dels armadors grecs que són els que menys paguen. Si ANEL volia controlar l’extint Ministeri de Marina era perquè qui ara s’asseu a Defensa representa els interessos dels armadors.

Dit tot això, no es pot definir que aquest sigui un govern d’esquerres. És més aviat un govern sobiranista.
Dins Syriza es planteja que aquest pacte és el mal menor, perquè les altres formacions, llevat del KKE, segueixen els criteris de la Troica. El KKE i Antarsya, formacions més d’esquerra que Syriza han millorat el seu vot restant-lo a Syriza i la forta implantació sindical d’aquestes formacions no augura que Syriza disposi d’una relació favorable a la pau social. 
Per a una persona d’esquerres seria elemental pensar en una lògica aliança de Syriza i el KKE, però això no és així en una part important perquè el KKE vol sortir de la UE, de l’Otan i reinstaurar el dracma. En qualsevol cas , també és cert que Syriza no ha mogut ni un dit per apropar-se a posicions del KKE.
Hi havia altres possibilitats de govern, perquè To Potami va declarar que independentment de l’obtenció de majoria parlamentaria o no per part de Syryza ells avalarien la investidura. D’altra banda Syriza tania l’opció de governar en minoria i emplaçar amb les seves iniciatives al KKE i al PASOC que haurien de votar favorablement qualsevol mesura de contingut progressista o d’esquerra. Però Syryza s’ha estimat més hipotecar-se a la dreta més reaccionària, de manera que és impossible que sigui una legislatura amb  mesures progressistes més enllà de les que s’han posat en marxa en relació al salari mínim o a la pobresa energètica.

En definitiva , es tracta d’una autèntica gerra d’aigua freda sobre les perspectives progressistes i en ple hivern, conformant-se un govern que ha rebutjat ja d’entrada la participació de les dones en el mateix. Si comencen així, és impossible que es facin polítiques favorables a les dones, als immigrants i als gais i lesbianes. 

   Amb el 60% dels vots escrutats Syriza ha obtingut 149 escons dels 300 en joc, per tant dos escons menys dels necessaris per agarantir la majoria absoluta sense coalicions. La Nova Democràcia del primer ministre Antonis Samaras n’ha obtingut 77, seguit dels neonazis d’Alba Daurada amb 17, de To Potami, partit de centre-esquerra amb 16 escons, dels estalinistes del KKE amb 15 i del Pasok, socialista amb 13 escons.En cas de coalicions els estalinistes del KKE no estarien disposats a donar suport a Syriza i així ho ha expressat el seu eurodiputat Kostas Papadikis que ha rebutjat aquesta possibilitat, pel fet que estan en contra de la Unió Europea, l’Otam i les cadenes de l’imperialisme.

En canvi el líder del centrista To Potami,  Stavros Theodorakis, ha anunciat que donarà suport a Syriza agarantint la majoria parlamentària encara que el vencedor Syriza ho sigui per majoria absoluta. D’aquesta manera ja és segur que Tsipras esdevindrá primer ministre grec.

El líder de Syriza  Alexis Tsipras ha agraït el suport dels votants, confirmat la victòria i ha anunciat que arriben a la seva fi les polítiques d’austeritat.
Tsipras ha defensat la negociació del deute extern amb una solució acceptable de mutu acord i ha dit que entre els grecs no hi ha ni vencedors ni vençuts, i que els derrotats són els oligarques.

Syriza ha guanyat les eleccions però això no significa que tengui el poder.  Hi ha molta feina per davant perquè encara que la relació de forces en el parlament sigui favorable ara, no significa que en el carrer i en la realitat social la relació de forces, en mans de la dreta econòmica i fàctica, sigui menor.  El poble grec s’haurà de mobilitzar si vol que les coses canvïin de debò i caldrà per això l’ajut de les esquerres de tot el món.