Literatura catalana moderna - Illes

Chopin i George Sand a Mallorca. El darrer hivern de Chopin i George Sand (Proa Edicions)

Per Miquel López Crespí, escriptor

Dos-cents anys després del seu naixement; cent seixanta-sis després del conflictiu viatge a Mallorca de l’escriptora amb els seus fills i el músic Frédéric Chopin, la seva personalitat encara suscita odis i enveges. Recentment el Consell de Mallorca la va declarar Filla Adoptiva de la nostra terra. Com era d’esperar, determinats persones vinculades a la dreta i, el que encara és més sorprenent, alguns col·lectius que es proclamen d’"esquerra" han alçat la veu en protesta per aquest fet. Tot plegat palesa la manca de comprensió d’aquests sectors conservadors i falsament progressistes pel que fa referència a l’obra i vida de la gran escriptora francesa. Voler continuar, a les alçades del segle XXI una brega per unes paraules de l’escriptora escrites en el llibre de viatges Un hivern a Mallorca i analitzades fora de context fa vertadera pena i ens demostra la pervivència de l’esperit inquisitorial que encara regna entre determinats estaments de la nostra societat.

Abans que el Consell de Mallorca declaràs George Sand Filla Adoptiva i per aquelles estranyes circumstàncies de la vida, a tall d’homenatge particular a l’escriptora i a Frédéric Chopin havia escrit una trilogia de novel·les ambientades en la Mallorca conservadora i agrària de començament del segle XIX i en el París revolucionari de la mateixa època: El darrer hivern de Chopin i George Sand (Edicions Proa); Corambé: el dietari de George Sand (Pagès Editors) i Nohant, encara inèdita.

En resum: cinc-centes pàgines parlant del món apassionat de l’escriptora francesa i, especialment, de la seva conflictiva relació amb el músic polonès Frédéric Chopin. I també, com hem apuntat en altres articles, una provatura de navegar pel subconscient de la republicana baronessa Dudevant, aferrissada "comunista" per als burgesos de La Châtre, i "la más inmunda de las mugeres", com va escriure Josep Maria Quadrado en el setmanari La Palma del 5 de maig de 1841, en aquell l’article ferotge titulat "A Jorge Sand. Vindicación". Quadrado digué aleshores de Sand: "Jorge Sand es la mas immoral de los escritores, y Madame Dudevant la más inmunda de las mugeres". [Continuar]

"Comunista", "immoral", "immunda", són alguns dels insults que, durant tota la seva vida, hagué de patir el nostre personatge. Però George Sand, malgrat totes les campanyes rebentistes que hagué de patir per part de la reacció, és un dels escriptors que, fent indestriable vida i obra, il× lumina, amb totes les seves contradiccions i amb la força del seu geni i la seva personalitat, tot el segle XIX, els principals esdeveniments polítics de l’època que, recordem, és l´època de la consolidació del socialisme i de l’anarquisme.

Des de 1831, data de la publicació de la seva primera novel× la, escrita conjuntament amb Jules Sandeau, fins l’any de la seva mort en el seu casalot de Nohant el 1876, Sand és talment una bíblia republicana per als seus contemporanis, un exemple de militància antimonàrquica, feminista i literària per a bona part dels sectors intel× lectuals i polítics oposats al clericalisme i la reacció a tota Europa. També, i per descomptat, un escriptor que es llegeix amb deler i s’imita des de París a Moscou. Pens que s’han de relativitzar molt les crítiques negatives que des dels sectors més retardataris de la societat es feren i s’han fet a George Sand.

He de confessar ben sincerament que, des de feia molts d’anys, des de molt abans de començar a redactar les dues novel× les que comentam, el personatge Sand i, evidentment, tot el dinou francès que l’envolta, en tenien corprès. No endebades alguns dels amics, amants i companys de viatge de George Sand formen part del nostre món cultural i sentimental. Parlam de Flaubert, Listz, Turguénev, Lamartine, Hugo, Michelet, Balzac, Delacroix, Musset, Mérimée, Blanqui, Sue, Marx, Chopin, Pierre Leroux, Sainte-Beuve, Alexandre Dumas (pare i fill), Sarah Bernhardt, Heine, Baudelaire, Edmond i Jules de Goncourt, Gautier, Taine entre centenars i centenars d’altres personatges de les arts i de la política del moment.

És evident que el llibre Un hivern a Mallorca, les opinions de George Sand sobre Mallorca i els mallorquins, la narració dels paisatges de l’illa, les controvertides opinions de l’autora francesa sobre les nostres costums, tradicions i sistema de vida dels mallorquins i mallorquines del primer terç del segle XIX, han servit per a ambientar alguns capítols d’El darrer hivern i Corambé: el dietari de George Sand.

A Valldemossa, George Sand escrigué la famosa novel× la Spíridon i Chopin un munt d’obres per a piano. Els Souvenirs d’un voyage d’art à l´íle de Majorque són escrits posteriorment a l’arribada a París, el 1840. En aquest llibre hi ha les famoses frases que, dejectant els costums mallorquins d’aquella època obscurantista i reaccionària, va fer escriure a Josep Maria Quadrado aquell article tan virulent, "A Jorge Sand. Vindicación" que, ja per sempre, i entre les classes posseïdores i sectors clericals de les Illes, estigmatitzà el nom i l’obra de George Sand.

Cal dir que Jaume Vidal Alcover, en el pròleg d’Un hivern a Mallorca, reinvindica l’escriptora francesa "una dona mundialment coneguda i reconeguda com a talent de primera fila", i escriu: "D’altra banda, com que ella parlava, o escrivia, amb paraules entenents, tots els blasmes li varen caure damunt, mentre que el seu company de viatge, Chopin, com que escrivia o s’expressava en música, va rebre tots els honors, sense pensar que ell va esser, precisament ell, el qui va fer l’estada a Valldemossa insuportable, el que desconfiava dels metges mallorquins i se’n burlava, el que trobava intolerable el menjar mallorquí, el qui tenia fred, el qui enyorava París, el qui passava d’una crisi de nervis a una altra sense temps de fer un alè". Jaume Vidal ens recorda les paraules de comiat que George Sand dedica a Mallorca i que semblen prou sinceres: "Vaig deixar la Cartoixa amb una mescla d’alegria i de dolor. Hi hauria passat dos o tres mesos bons tota sola amb els meus fills".

 Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (9-IX-04)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!