Literatura catalana moderna - Illes

Presentació a Tarragona el poemari de Miquel López Crespí Les ciutats imaginades (Cossetània Edicions) 

L’ Il·lm. Sr. Joan Miquel Nadal

Alcalde de Tarragona

Us convida a la presentació dels volums guanyadors en la darrera edició dels

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE TARRAGONA

Premi Pin i Soler Terres de lloguer, d’Antoni Pladevall

Premi Comas i Maduell, Les ciutats imaginades, de Miquel López Crespí

(i també dels llibres corresponents als premis Rovira i Virgili, Tinet, Joan Amades i Vidal Alcover)

L’acte tindrà lloc el proper dijous 30 de març a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona (plaça de la Font, 1) a les 20 h, i anirà a càrrec de Gaspar Hernández, director d´Una nit a la Terra, de Catalunya Ràdio, i un dels conductors del programa televisiu sobre llibres El book insígnia.

Tot seguint, per celebrar l’aparició d’aquestes novetats editorials, se servirà un aperitiu entre tots els assistents.

Tarragona, març 2006

Miquel López Crespí. Les ciutats imaginades, Premi de Poesia Ciutat de Tarragona Comas i Maduell 2005 (Cossetània Edicions)

"Es tractava de deixar constància, fragmentària, incompleta com ho és la mateixa vida, d’experiències, viatges, fets contrets, realitats i subjectivitats que tenien una estreta relació amb les ciutats que havia visitat l’autor en èpoques remotes o feia poc i, també, amb les esperances del millor d’una generació, aquella que, a finals dels anys seixanta i començaments del setanta, se sent atreta per les idees de llibertat i justícia social que planaven arreu en la lluita contra la dictadura. Tanmateix, Les ciutats imaginades s’ha anat bastint enmig d’una barreja d’emocions que de forma inconscient traspuen la desesperada marxa de l’home a la recerca d’una antiga i imaginària felicitat per totes les geografies que hem conegut. És evident que l’autor sap a la perfecció que res no trobarà en els decorats que l’envolten a no ser que el seu interior sigui ric en experiències, principis i coneixences. Però davant la fugidesa del temps que s’escola com l’aigua entre els dits sovint retornen, amb ritme furiós, provant d’aturar el riu de sang que brolla de les venes dessagnant el poeta, els homes dempeus, els records més estimats, les accions de la humanitat sencera quan s’aixecava des dels fondals de la misèria, l’oblit i l’esclavatge dient, Prou!". (Miquel López Crespí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!