ARRAN D'ESTANY

Allò que l'@aloja7 no pot dir per falta d'espai... i altres coses que em bullen pel cap...

Va, que encara riurem. Ens han prohibit l’estelada… i què?

6
Publicat el 19 de maig de 2016

Fa molt de temps que els catalans expressem la nostra determinació cap a la llibertat amb l’estelada. N’hem omplert els nostres balcons, els nostres estadis i les manifestacions aquestes tan plenes, tan festives i tan endreçades que fem i que tant els emprenyen.

Els emprenyen perquè no ho entenen. No entenen que ens poguem expressar així. No entenen que on ells hi posen tanta mala bava nosaltres hi posem tant de sentit de l’humor. No entenen que amb tantes patacades que ens han anat fotent sempre, ens mantinguem tant toçudament alçats. I els sembla que riem perquè ens ho agafem de conya. I no. Riem justament perquè ens ho hem agafat molt seriosament. I potser també, una mica, només una mica… perquè sabem que això els treu de polleguera. I treure’ls de polleguera també ens diverteix. I ens dóna energia. És la nostra poció màgica davant d’aquests romans tan malcarats i tan agres.

Ara ens avisen que l’estelada pot generar violència. I ens avisen pel nostre bé. Ens estan dient que si la portem, es consideren legitimats per exercir-la. Perquè els violents són ells. Com cada cop que ens acusen de balcanitzar la societat, i obliden el detall que s’han reservat el paper que van jugar els agressors.

Des del primer moment de la prohibició, han començat a còrrer per twitter idees molt enginyoses per substituir les estelades. Penso, sincerament, que seria un gran error. Ara és una moment magnífic per desobeir de la manera que els catalans sabem fer-ho, amb el somriure a la cara, i l’astúcia als ulls. Seguint escrupulosament les seves instruccions, però agafant el full al revés… com si fóssim curtets de gambals, vaja…

Han demanat que per poder-nos revisar amb comoditat, tothom vagi al camp amb tres hores de temps. Un cop que som a la seva capital, però, val la pena que la visitem detingudament. Amb els diners que ens ha costat que la tinguin tan ben arreglada, potser que ens hi fixem bé, trobo… Ara, no cal gastar-hi gaire, que ja ho tenim tot pagat. I prou generosament.

Un cop tot ben vist, sense presses, anirem al camp, tot xino xano… en grup. Tots units fem força… Cadascun dels assistents hauria de dur ben bé tres estelades, amagades en llocs diferents, no donem pistes. Cap a la vista. Enrotllades al voltant del cos, dins de l’entrepà, al fons de la bossa, dins de les sabates… tots som prou imaginatius…. i arribar a l’estadi mitja horeta abans del partit. Màxim tres quarts. A Madrit tenen un problema, tres grans espectacles simultanis. Han de repartir efectius i els farem un favor…o no…

La imatge de cues immenses de gent escorcollada i munts de banderes requisades a terra serà encara més potent que la xiulada que potser ens haurem de perdre… De tota manera, la meitat de l’estadi, probablement força més, seran espanyols. Previsiblement no podrà ser tan espectacular quan les aficions ens entenem bé…aquest cop no comptem que xiulin gaire.I per un cop que aquest senyor tan preparat no el xiularan…l’estadi serà buit, encara…Sa Majestat podrà sentir el seu hipno amb total tranquil·litat. No li ho impediran ni les autoritats catalanes, que ens honoren als ciutadans amb la seva absència en senyal de protesta, ni gaire públic, que estarà sent revisat democràticament buscant estelades de destrucció massiva. A la TV es veurà l’estadi buit i a fora muntanyes de ciutadans honrats expoliats dels seus símbols  per la que suposadament és la seva policia…

Publicat dins de General | Deixa un comentari