Aquest text l'hem tret d'un arxiu de so (veu), dictat traduint directament del text en castellà, ja que en aquell moment no disposàvem de temps per a traduir-lo/transcriure'l. Ja quasi ni el recordàvem, però llegint un altre text escrit per una bona amiga, el vam recordar, i li vam prometre penjar-lo ací. Ens ha costat bastant trobar-lo, entre tots els suports informàtics, però finalment el trobàrem. Posats a transcriure'l, hi havia una part que no verbalitzavem correctament, i no enteníem què es podia escoltar en aquell final d'oració, així que primer pensàrem en anar a treure de nou el llibre de la biblioteca, però després caiguerem que, potser, estava per la xarxa, com així va ser. Finalment ací teniu el text traduït d'aquesta part i ACÍ l'enllaç al llibre sencer (en castellà, tornem a pregar que alguna editorial se'n faça càrrec i no haurem d'anar fent-ho nosaltres per estima a la nostra llengua). Gaudiu-lo!
Extret del vídeo 'Capitalisme- un itinerari crític' que recull una àmplia entrevista amb aquesta lluitadora pels drets socials. ACÍ teniu l'enllaç al vídeo, us aconsellem que l'escolteu bé.
La crisi està succeint en un període en el que per una sèrie de raons, les classes populars estan molt afeblides en el seu poder de lluita i el capital està aprofitant per a forçar encara més, per a que el pes de la crisi caiga exclusivament en els treballadors i en les classes populars.
Dit açò, cal plantejar-nos també que l’avantatge és que les persones som éssers humans que podem reaccionar. No hem de ser deterministes en el sentit de dir: ‘i amb la crisi tot ens va a anar pitjor’. Ens anirà a pitjor si ens deixem que ens vaja a pitjor.
Aleshores el que preguntar-nos és, per què deixem que ens vaja a pitjor?, això ens portaria a la necessitat de reacció.
El que no hem de fer mai és oblidar-nos de que la lluita de classes compta en la dinàmica del capitalisme. No fer determinisme i dir: ‘bé, la crisi sempre suposa empitjorament’. Sí, suposa empitjorament però podem reaccionar.
Estem deixant perdre moltes de les conquestes dels treballadors, sense adonar-nos que tenim aquesta responsabilitat històrica, o siga, estem, ja sé que és una paraula forta, però diria, que estem traint a les generacions que han lluitat tant per aconseguir uns drets socials millors. Aleshores açò és molt greu, em sembla a mi. Tenim en compte que estem abandonant tota la nostra responsabilitat històrica i no hem de pensar que és alguna cosa que ens han regalat. És quelcom que s’ha conquerit.
Es pot destruir el capitalisme per ell mateix? Difícil, i el dolent seria pensar que si es destrueix per ell mateix, què vindrà darrere... Pense que per a que el capitalisme es destruïsca i continue el sistema humà que vinga darrere, necessitarem estar treballant per a això des d’ara.
Estem veient que la concentració de riquesa i la concentració de poder és cada vegada major; si no es reacciona tindrem una societat completament tirànica.
Realment jo crec que ara, l’important és seguir construint des de baix, i en aquest sentit, jo sóc relativament, només relativament, optimista. És a dir, cada vegada hi ha major grups de gent fent coses alternatives, algun dia, tot això podrà catalitzar i aleshores, vull pensar o em sembla a mi, que l’important és no sentir-nos tant derrotats i tant impotents com per a dir: ‘no podem fer res’. Malgrat tots els esforços del capitalisme, segueix havent gent que està intentant transformar la societat i segueix havent gent així en el món sencer.
Aleshores, bé, en aquest sentit, jo sóc històricament optimista.
Per començar l'any que ens durà (segons els maies) un canvi de paradigma social, aquest conte ens pot obrir els ulls perquè deixem el nostre etnocentrisme, perquè entenguem que la nostra manera de conéixer el món on vivim no és l'única ni la vertadera. Bon any!
Comencem un nou apartat: Traduccions de literatura en castellà. Ho fem amb Augusto Monterroso i un conte que ens ha descol·locat. Aquest home era un visionari, llegiu i ja em direu si això no està plenament d'actualitat i exactament reflectit a les xarxes socials.
I ja aprofitem i us desitgem un Any Nou 2012 ple de salut i de felicitat, la resta ja vindrà, i si no, amb això ja ens donem per pagats. Gaudiu del conte, que té molt per a reflexionar.
