Des de l’escola de Magisteri. Exposicions d’A. Pina i de F. Botero. “Los detectives salvajes”
Doncs sí, continuem sense connexió estable a Internet i hui ens adrecem a vosaltres des de l’escola de Magisteri. Us volem comentar dues exposicions que veièrem el diumenge i fer una breu ressenya de la novel·la de Roberto Bolaño “Los detectives salvajes”. Allà va…. (hui, 25 de juny hem afegit la foto de Pina, ho sentim, l’hem hagut de retallar per a que ens l’acceptara).
El passat diumenge anàrem a visitar dues exposicions a València: a les Drassanes del Port, on exposava l’artista alcudienc (ens agrada més aquest toponímic que l’altre, què hi farem!) Adrià Pina, i a l’I.V.A.M., on exposava F. Botero.
A primera hora ens presentàrem a les Drassanes i en entrar ens quedàrem bocabadats contemplant el conjunt de l’obra d’Adrià Pina. Ja havíem vist la major part de les obres exposades en una o altra exposició, però veure-les així com un tot, realment va ser impressionant. La veiérem a l’inrevés, des de les obres més recents, i així, començàrem per les mans tacades de pintura, passarem per les capses, amb la seua fina ironia i l’humor desenfadat del pop art, les altres capses de ferramentes (què són sinó els llapis, gomes, pinzells i pintures), les ciutats europees, i anàrem retrocedint fins a les primeres mans, tan detallistes, càlides de vegades i d’altres amb un toc que fa venir esgarrifances (els claus que les travessen), arribant als reclams i a les seues primeres gran obres, fosques i tètriques, com el període del qual eixíem (el tardofranquisme) i la contaminació que ara ja preocupa a tothom, però que aleshores només uns pocs ens fèiem ressò de les greus proporcions que anava adquirint. Si encara no l’heu vista, esteu a temps fins el proper dia 30 de juny.
De l’exposició de l’I.V.A.M. dir que Botero no ens sembla bo per penjar-lo a les parets. L’havíem vist en reproduccions i ens agradava, però vist a la paret i en gran, ens sembla que queda millor com a il·lustracions. Les exposicions (en tenia dues) duien els noms de “El circo” i “Abu Grahib”. La primera és entranyable, la segona no ens va agradar gens. No és un tema per a tractar-lo amb les seues formes i colors. Del circ ens van agradar bastant els dibuixos a llapis i aquarel·la.
Ahir dilluns ens vam acabar de llegir “Los detectives salvajes” de l’escriptor xilè Roberto Bolaño, i a la qual ja havíem fet alguna referència. La novel·la es divideix en tres parts: la primera i la tercera tenen la forma d’un diari i són més curtes que la segona, que adquireix la forma d’entrevistes amb molts personatges que van aportant peces per construir el trencaclosques de la història. Una mica com “Citizen Kane”. Segons llegirem en un article sobre Georges Perec, Roberto Bolaño va recollir el guant de la feina feta per aquest amb la seua novel·la “La vida, manual d’ús” i va escriure aquesta novel·la . Feia temps que no llegíem en el castellà de Sud-amèrica i ens ha agradat molt els girs i modismes que fan servir en aquella part del món. La història comença en el DF, que és com els protagonistes li diuen a la capital México, i després l’acció es trasllada al llarg d’Europa (París, Catalunya), Israel, Àfrica, construint un gran fresc on queden reflectides les passions i els desenganys humans. Creiem que anem a llegir més coses d’aquest autor (la darrera novel·la que va escriure, sí, va morir als 50 anys el 2005, és “2666”) i d’algun altre com Augusto Monteroso o Carlos Fuentes.
Estem treballant a València, ja ho hem dit, i encara no tenim connexió a Internet pròpia. Hui us escriguem des de l’escola de Magisteri (treballem ací al darrere). Per això no hi ha una seguida de publicar tots els dies. No pensem pagar un duro per la connexió a Internet!!!! Ja veurem si podem aconseguir-ho. Fins aviat!