NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Sopar xerrada d’Ana Aguado i Higon.

Ahir divendres vam sopar i xerrar al local del Bloc Jaume I amb Ana Aguado sobre “Ciutadania i feminisme al segle XXI”

Sopàrem
amb Ana Aguado i el títol de la xerrada era: “Ciutadania i feminisme al segle XXI”.

Ana Aguado va fer una introducció per a
situar-nos, explicant com les relacions de gènere, en allò públic, en allò
privat, al treball, etc. es van construïnt en la societat a partir de models
teòrics de la classe hegemònica, la burgesia, que aboga per una femenitat
domèstica, al marge d’allò públic o polític. I açò és així fins al punt que la
relació de dominació dels homes vers les dones es veu com una cosa “natural”,
la qual cosa és mentida. Totes les relacions que es donen dintre de la societat
són sempre culturals, mai naturals.

A partir d’ací ens va fer un petit
recorregut històric del moviment feminista. A partir de la revolució francesa,
final de l’Acient Regim, el patriarcat començà a canviar i el feminisme
(en aquella època encara no es deia així, però) va anar vinculat-se amb la
lluita de classes. En nom de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, les
dones començaren a reivindicar els drets que com a qualsevol humà tenen.
Aquestes tres paraules, només teòricament estan
plenament implantades a la societat en la qual vivim, i si parlem d’altres
cultures no occidentals, encara menys. La igualtat no és un punt de partida, és
un punt d’arribada. El moviment liberal no reconeixia la ciutadania a les
dones, les eleccions eren censatàries i les dones no podien votar i molt menys
accedir als llocs de poder. Així van nàixer les relacions asimètriques de
poder, que van obrir la caixa de Pandora: les dones reclamaven els seus drets,
sobretot el dret a votar (sufragistes). A partir d’ací es contrueixen les
alternatives que hui anomenem feministes o feminisme. Part del moviment obrer
interpretà aquest moviment d’emancipació com una construcción burgesa
assimilant així, sense saber-ho la seua ideologia en allò referit a la dona.
Sortosament, els més assenyats feren reflexionar els que havien caigut en el
parany i a poc a poc, les dones anaren aconseguint els seus objectius
emancipadors.

El feminisme parteix del presupòsit de
que tothom tenim els mateixos drets i els mateixos deures.

Passant a l’actualitat, ens va referir
que els codis civils, fins fa poc, encara es regien pel codi napoleònic, on la
dona no hi tenia cap dret. En l’actualitat, primeries dels segle XXI, la
igualtat d’oportunitats encara no existeix. S’ha arribat a dir actualmente, per
legitimar les desigualtats, que aquestes són una cosa natural, ja hi havíem fet
refèrencia al principi.

Ha fet falta gairebé un segle per poder
arribar a allò que s’ha aconseguit quant a la igualtat de les dones i els
homes. Què volen les feministes al segle XXI?: Aconseguir la igualtat política,
legal. Hui es promouen polítiques per a poblacions minoritàries com els
immigrants, les diferents ètnies i … per a les dones. Ana va dir que les dones
no són una minoría, a la qual cosa li vam replicar que tal vegada no era eixe
el terme per a designar-les, sinó que més aviat hauríem de parlar de poblacions
minoritzades, cosa amb la qual va estar d’acord.

Com pot existir, o podem parlar de
democracia quan les practiques, les actituds, les formes de vida suposadament
“naturals” les entrebanquen? Els conservadors diuen que la desigualtat és una
cosa natural, els progressistes que a les dones els falta formació, i no saben
que hui dia, les dones tenen la suficient formació, però els falta el perfil
per accedir als llocs de poder. No hi ha oposicions per a savi, per a
intel·lectual, per als alts càrrecs i aquests no són per a les dones: d’açò
se’n diu cooptació. L’igualitarisme fals fa perdurar les desigualtats.

Em de caminar cap a una democracia
paritària, amb un total respecte pels drets humans i individuals. S’ha
d’aplicar la transversalitat en les polítiques engedades de discriminació
positiva. La major participación de la dona de hui és un punt de partida, però
no vol dir que siga suficient.

I açò, més o menys, podría ser un resum
d’allò que ens va explicar ahir divendres Ana Aguado el local del Bloc Jaume I
de l’Alcúdia, situat al carrer Convent, número 13 de l’Alcúdia. Per ara s’han
acabat els sopars-xerrades, així que fins l’any que ve ja no hi haurà més.
Esteu atents (des d’ací us continuarem informant de les activitats que anem
fent, ja que a la página web que us recomanàvem, algún graciós pirata informàtic
no para de fer la mà, parlant en plata).

Algú ens ha comentat de paraula (ja ho podia haver fet als comentaris!!!) que si no posem cura en la maquetació, que si va tot el text seguit, que si… però què voleu? Acabem de començar i hi ha dies que hem d’escriure dues i fins a tres vegades els textos perquè se’ns esborren. Paciència i a poc a poc anirem perfilant-ho. El que heu de fer és deixar els comentaris. Gràcies per aguantar-nos dia a dia!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.