NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

La Lluna en un cove 18 juny 2010

I també:

L’altra cara de la lluna:
Els golluts de la Vall de Ribes: ¿una raça perduda?
Emili Gil

La terra que el temps oblidà, cap. 9
E. R. Burrouhs

Fora de cartellera:
Fahrenheit 451
Anna M. Villalonga

I més relats…
(Consulteu l’índex de la primera plana)

La Lluna en un Cove 18
Rústega amb solapes
Tapes plastificades a tot color
Il.lustracions interiors
118 pàgines
Diversos autors
Il.lustracions: Daniel S. Limon
PVP: 8 euros

Més informació

El nou número:

La Lluna en un Cove 18

Una nova selecció de magnífics relats de ficció en català. La narrativa més actual: un magazín fet a partir de les aportacions literàries de nous autors. T’ho perdràs?

Contingut:

Breu xerrada amb un gat
David Vivancos

Fart que els meus intents vans d`escriure alguna cosa original o, almenys, ocurrent, passessin per damunt d`ell en forma de boles de paper que acabaven el vol a la paperera metàllica de l`estudi, Tobermory m`havia tractat de rescatar proposant-me una història que vaig trobar molt absurda. Com que a mi tampoc no se m`havia acudit res millor en tot el matí, no em va semblar oportú fer-li saber el que pensava sobre la idea que acabava d`exposar. De moment.

Disset assalts del ring
Jordi Izard

Ara pla! … mmmm… Miri, li tindré en consideració la seva proposta només si em respon prèviament una qüestió: El mòdem que m`ofereix és una màquina, un dispositiu bonic? Fa goig? Està ben dissenyat? Disposa d`àmplia gamma de colors? Pot orientar-me sobre si milloraria la decoració de l`entradeta de casa? Penso que, potser, podríem posar-lo damunt del canterano… Sap què passa? Visc sola i a casa no tinc ni ordinador, de manera que la connexió ADSL que m`ofereix només podria cobrir aspectes decoratius…

Aromes
Satie

Algú em demana. Una nena m`estira de la màniga. Amb gestos em diu que l`acompanyi, que vagi amb ella. Em somriu; li manquen algunes dentetes però té uns ulls vius com els d`una fura. No em decideixo a seguir-la, per la qual cosa ella em somriu, s`agafa de la meva mà i m`estira convidant-me a acompa-nyar-la. Finalment, cedeixo i vaig amb ella. Es belluga ràpida i amb molta facilitat entre la gent, i, sense adonar-me, en un tres i no res m`ha dut al carrer de les flors. Per un moment tinc la sensació de com si el temps s`hagués aturat. És impactant el seu exotisme.

Blanc sobre negre
Elies Villalonga

Res ni ningú no els atura. Assassinen indiscriminadament, fins i tot els infants. Tot just acabo de veure`n un que corria. L`han abatut. També han mort el nostre bestiar, sobretot els cavalls, sense cap mena de pietat per aquests animals tan magnífics i nobles. No han tingut cap respecte envers els homes sants, els quals han renunciat a defensar-se.

L`arbre i l`ocell
Joan Lladós

ABedòlia, un petit però interessant regne del planeta Rosa, el bedoll era tingut per un símbol sagrat, representació indiscutible dels interessos tant del poble com de l`Estat; senyera de neguits, creences i tradicions d`una nació que s`enorgullia del seu ancestral bressol i d`una identitat inalterada des del Temps del Bedoll. Perquè, malauradament, no n`hi havia, de bedolls a Bedòlia. Ni en tot el planeta Rosa. Ni tan sols un; sisquere petrificat.

El sequer de Martino
Francesc Alapont

El nostre estadi, la bombonera, era realment un antic sequer d`arròs, més conegut per l`era de Martino; en sabíem el nom, però no de qui era en l`actualitat. Les porteries eren un tant casolanes: una d`elles era la porta del magatzem que hi havia al costat del sequer, on es guardaven els tractors, remolcs i altres eines de camp; per l`altra banda, la porteria que donava a llevant era encara més rudimentaria: dos munts de pedres en estiu, i les jaquetes que ens tréiem, en hivern. Molt clar havia de ser el gol perquè no hi haguera discussió sobre si el baló havia entrat o no per entre els dos pals… Més d`una vegada, el gol es decidia moneda en l`aire. El millor de tot era que, quedàrem com quedàrem, a l`endemà hi havia revenja, perquè mai, sota cap concepte, no es contemplava la possibilitat d`un empat; això era de rebut, era una llei no escrita, que es complia sempre.

El viatge
Frederic Roig

Els altaveus de l`estació de Cerdanyola van alertar dels perills d`acostar-se a les vies. Instants més tard, va arribar el tren. L`Evelyne va pujar al vagó i es va acomodar al seient. Al seu costat hi havia un adolescent amb les celles i els llavis grapats amb pírcings. El noi movia el cap al ritme d`un estrident so que sortia d`uns aparatosos auriculars penjats a les orelles. Dels auriculars baixaven uns fils que s`amagaven sota la samarreta. Al seu davant es va collocar una parella que parlava en un idioma desconegut. Per l`entonació, li va semblar que podia ser dels països de l`est. Als seients del costat hi havia uns sud-americans, i enfront d`aquests un matrimoni que parlava en català. Drets i repartits pel passadís, anaven amunt i avall al llarg del vagó diversos grupets de joves cridant i rient.

El regal
Laura Fonoll

La seva amiga Dolors feia una festa per a celebrar els seus noranta anys, i encara no sabia què regalar. Fins que va fer un pensament i es va dir a ella mateixa: Tots els regals van dins una capsa i embolicats; bé, doncs llavors començaré per comprar l`embolcall i almenys ja tindré alguna cosa.

La Lluna en un Cove 18
Rústega amb solapes
Tapes plastificades a tot color
Il.lustracions interiors
118 pàgines
Diversos autors
PVP: 8 euros

Més informació


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.