NOSAL3 en som + de tres

No podem atendre el bloc com desitjaríem pels molts treballs que anem fent del PostGrau, així que, a poc a poc, anirem escrivint i a veure si podem posar al dia tot el que ens queda per comentar.

   El primer de maig passat, vam assistir, com des de ja fa molts anys, a la manifestació del dia internacional dels treballados i treballadores. Segons els nostres càlculs, (mai no et pots fiar de cap comptabilització) unes 10.000 persones ens manifestàrem en un ambient de reivindicació i de festa. Hem de fer notar que la quantitat de manifestants, tot i ser respectable, deixa molt a desitjar. Amb la crisi que estem patint (i que sempre anem a pagar els mateixos) València hauria d’haver estat plena de gent reclamant els seus drets laborals, i si les mesures preses per Zapatero els darrers dies, hagueren estat preses abans d’aquest dia, de segur que n’hauríem sigut molts més. Com sempre, ha d’haver un atac directe a un gran nombre de treballadors i treballadores per a que aquests reaccionen.

Una altra cosa que no ens va agradar gens, en arribar al final de la manifestació, van ser els diferents grups que es van anar formant (1.-CC.OO. i UGT; 2.- STPV; 3.- COS; 4.- CGT; 5.-CNT , que per cert no sabem on es van reunir) per llegir, cadascun d’ells, els seus propis manifests, cosa que deuria agradar a la dreta que ens governa: divideix i venceràs. Si en compte de fer un front comú a la causa treballadora, anem fent escissions particularistes, malament, no anirem enlloc. Pregaríem als sindicats i partits d’esquerra que feren un front comú per defensar els interessos dels més desafavorits, que es deixessin d’enfrontaments que a l’únic que beneficien és a la dreta carca. Com es fa? Posant al davant les prioritats de la classe treballadora, deixant de banda enfrontaments pel poder, afavorint la participació ciutadana en les decisions que els concerneix,… que reflexionen una mica, perquè a aquest pas no sabem on podem acabar.

    El mateix dia, primer de maig, ja per la vesprada-nit és va convocar la 5na Intercomarcal Cabotista, a la qual havíem promés anar, però malgrat tots els intents per aconseguir vehicle que ens traslladés a Benifairó de la Valldigna, finalment ens quedaren al poble. I com no vam anar no us ho podem contar, però hi ha amics que sí van poder anar i ells ens ho conten, a vosal3 i a nosal3.
Ací està el primer enllaç i ací el segon. 

   Bé, ens queda pendent resumir la taula rodona “Música, llengua i país” que l’SPL va oferir-nos al Col. Major Lluís Vives de València el dijous 6 de maig, el sopar-xerrada d’anit al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, amb Jordi Davó: “El provincianisme, un mal antic”, i a més, la columna de llibres llegits que tenim ací al costat i que amenaça cobrir-nos amb una allau si no fem aviat les ressenyes. Però primer és l’estudi, que ja s’està acabant el curs i encara ens queda molta feina a fer. Moltes gràcies per les vostres visites i seguirem, dintre de les nos3 possibilitats, oferint-vos els nos3 comentaris.