NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Comentaris esparsos dels darrers dos mesos.

         Diu que per una vegada,
anem a deixar de banda totes les tasques que portem entre mans i anem a fer un
apunt amb el qual recordem  (no creiem
que estiga tot, però) el que hem fet des de fa… no sabem ja quan, potser des de
mitjan mes d’octubre. Han estat dies de lluita, de gaudi, d’aprendre i de
ensenyar, de veure pel·lícules (poques però), de tornar a llegir bastant (tenim
sis llibres per comentar encara!). En fi, anem a provar de fer un resum i si
ens deixem alguna cosa que hem compartit amb algú de vosal3, feu el favor d’indicar-ho,
que anem bastant perduts. I aquesta darrera setmana hem treballat i per això l’aturada
en l’escriptura d’apunts al bloc.

            Tot
comença amb les bicicletades, convocades per la Coordinadora per un Transport
Sostenible i el Col·lectiu la Ribera en bici. La primera, el 17 d’octubre va
discòrrer des de l’Alcúdia fins a Guadassuar pel Camí dels burros. No assolir
el número de participants que estimàvem, però igualment ens ho passàrem molt
bé. Abans d’eixir i en arribar a Guadassuar, ens van oferir sucs i refrescos
per a tothom. La segona es va celebrar el 31 d’octubre, i ens haguérem de
desplaçar (sempre amb bicicleta) fins a Algemesí, des d’on anàrem fins a la
xopera, en l’antiga desembocadura del riu Magre al Xúquer. Puguérem contemplar
el gran treball de neteja que ha realitzat l’ajuntament d’Algemesí en aquest
paratge, ja que estava saturat per un canyissar espès (la darrera vegada que hi
anàrem, fa uns anys) i ara hi ha un bosc de ribera inundable preciós. Per la
vesprada hi anàrem a la Macromanifestació (aquesta vegada sí que ho va ser)
contra la corrupció. Gairebé vam perdre la veu cridant “No a la corrupció,
Camps dimissió”. 20.000 persones no està gens malament i hauria de servir per a
alguna cosa com ara que algú dimitís, però ja sabem com les gasten els que ens “governen”.
A la propera hem de ser 50.000 per veure si es donen per al·ludits d’una
vegada.  La darrera bicicletada, el dia
14 de novembre, la vam fer des d’Alzira fins a Carcaixent. NO vament anàrem des
de l’Alcúdia en bici, i en tornar, anàrem a la “florentinada”, festa que
convoca algunes vegades en fer anys l’amic brisco a la seua casa reciclada de
la muntanya. Vam gaudir de música en directe i de bona companyia fins tard a la
nit.

         En acabar el mes d’octubre, se’ns va
passar publicar les entrades més visitades, (teníem massa coses al cap, i eixe
dia va ser el de la bicicletada i macromanifestació) i axií, no teníem temps ni
per aturar-nos a fer-ho. Procurarem que no torne a passar.

         El 21 d’ocubre vam poder gaudir també
de l’actuació del Carles Pastor al Teatre La Clau, després de sopar amb la
directiva i l’artista convidat. Anit no vam poder anar a veure i escoltar a
Oliva Trencada al mateix lloc, al Teatre La Clau, perquè teníem reunió del Grup
de Lectura per  parlar de “En dic vermell”
d’Orhan Pamuk. No vam ser molts els qui acudirem (si ve l’autor se sol congregar
molt més gent, per l’al·licient de poder parlar amb ell), però vam intercanviar
les bones impressions que ens havia fet l’obra, i coincidírem que es tracta d’un
monument literari  en temps i un espai que
encara que ens queden una mica lluny, ens va dir moltes coses de la cultura
turca d’aleshores. Ja la comentarem més endavant.

         A finals d’octubre, també hi acudirem dos dies a les
sessions del XXI Encontre d’escriptors dintre dels XXXVIII premis octubre, al
C.C.C. octubre. Si trobem els apunts que ferem, us en farem cinc cèntims… un
moment…  El dimecres 28 d’octubre, a
les 10:30 vam escoltar de Raffaele Pinto, presentat per Carlos Lindin la seua
conferència: “Els blogs i la literatura”. Raffaele Pinto es va presentar més
com a una persona curiosa que com a experta. Va començar parlant de que el que
més destaca del nou mitja, la xarxa, és la intertextualitat, l’hipertext. També
que amb les noves tecnologies, està canviant els conceptes d’autor, de lector i
d’obra. La relació amb els lectors en xarxa canvia el significat del mateix
text. (A açò podríem dir que en un text escrit en paper també, però). Es
refereix en aquest cas a que l’alta literatura té un model de lector estancat,
i que ara, amb les noves tecnologies, açò està canviant; el lector participa de
la lectura i de la interpretació dels textos i pot aportar comentaris que poden
diversificar els punts de vista.

         Va fer referència també a un article publicat per Umberto Eco
en el que criticava la integració de l’ordinador en educació primària. L’argument
que aporta Eco és que l’escriptura és alguna cosa més que un codi. És, a més un
exercici amb el qual el cos s’estructura. Mitjançant aquest aprenentatge es
produeix la coordinació cervell-ull-mà en una mena d’entrenament, comparant-ho
a quan aprenem a conduir: abans no sabíem com coordinar peus i mans, després,
una vegada aprés, es converteix en una rutina a la qual ja quasi bé no li posem
atenció.  L’escriptura és un procés d’entrenament
al començament de la vida i sovint oblidem aquest aprenentatge tan necessari.
La funció antropològica essencial de l’escriptura, és coordinar el cos, disciplinar-lo,
ensenyar-lo a mantindre’s net, interioritzant un principi d’ordre, reflectit en
allò fet i  finalment en la personalitat.

         Passà seguidament a parlar de l’efecte espill que té la
literatura, dient que ella ens proporciona el que nosal3 hem volgut ser. No en
som conscients de la imitació que fem, però la fem, interioritzem allò que la
literatura ens ha proposat. Esl exmples que posà no poden ser més explícits: El
Quixot, que imita la ficció, i la imitació de Crist, que imita la “veritat”.

         Segons Lacan, el jo es construeix basant-se en la ficció. En
la literatura estan reflectides totes les nos3 individualitats. Arribats a
aquest punt, va dir que Eco s’equivoca. La xarxa, la pantalla, potencia la ficció
fictícia, és un pas endavant, com el que va fer el conte al segle XX en
desplaçar la novel·la.

         Les xarxes socials ens aproximen a una relació més íntima i
necessària amb la ficció. Fem ús d’una “doble vida”. Fa de l’ús literari un ús
minimal, i posa com a exemple el “Bon dia” que escriuen molts en entrar de matí
a qualsevol xarxa social. Això és (segons Pinto) de literatura, és entrar en la
ficció i projectar-se en la xarxa. És la cèl·lula literària mínima. És el
moment d’entrar a la ficció. La implosió de la literatura ha envaït en la
nostra existència, la nostra quotidianeïtat desapareix, és la ficció que es fa necessària.
 No sé si s’entendrà alguna cosa o no…
és el que he pogut esbrinar dels apunts apressats que vaig agafar.

         Més tard, a les 12, hi havia una Taula Rodona a la qual van
assistir Xulio Ricardo Trigo, Toni Ibáñez, Margarida Aritzeta i trobàrem a
faltar a Biel Mesquida, que segons ens van comunicar, estava a Mallorca en un
homenatge a Xesca Ensenyat; la taula va estar moderada per Raffaele Pinto.  Estem pensant que açò està fent-se massa
llarg i potser us aborrisca… deixarem la segona part d’aquests Encontres per
a més endavant… si voleu.

         Al present mes de novembre, Mes de les
Lletres
, hem pogut assistir a l’actuació del grup Jazzeando Funk, que ens
adelitaren amb estàndards del jazz de sempre, demostrant-nos el seu virtuosisme
instrumental. Ho poguérem veure a la Casa de la Música el dia 13. El dia 23,
dijous, vam poder tornar a veure a Xavi Castillo en la seua obra (que ja em
comentat ací) “Històries Medievals de Reis i Bufons”. Abans, però, vam poder
assistir, el dia 21 a Llíria, al meravellós concert que ens oferiren Pep
Gimeno, Miquel Gil, l’Orquestra Àrab de Barcelona, la Unió Musical de Llíria i
David Pastor (enllaços).

         Els
Amics del Corral de Rafel tornaren a programar una altra activitat en aquell
paratge natural, amb una excursió per la muntanya, dinar, i per la vesprada, un
taller de fotografia nocturna. Només vam poder acudir a la paella amb els amics
valldalbaidi, brisco i Carlos Chao.

         Aquesta vesprada, a la Casa de la
Cultura de l’Alcúdia, lluirament de premis i inauguració de l’exposició del
concurs de fotografia de Xúquer Viu, per la nit, i com a final del Mes de les
Lletres, soparem amb Jaume Pérez Muntaner a la Taula de les Lletres i els
Menjars.  Demà també hi ha bastants coses
a fer: de matí, concentració per celebrar el primer de desembre, dia
internacional de la lluita contra la sida a la plaça Major d’Alzira, organitzat
pel col·lectiu Colorets de la Ribera i la Costera. Per la nit, actuació de jazz
a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, amb Jesús Sentandreu, David Pastor et
alii. que de segur ens faran passar una molt bona estona. Com voleu que ho
posem tot? Fem el que podem. Bona vesprada.

  1. Des de la ficció. Però no per la ficció. És una construcció no només emocional sinó sobre tot intel.lectiva, de coneixement: del jo a la par que dels altres (no-jo, el món, els objectes). Des d’aquesta vessant cal insistir en els treballs de Jean Piaget. Per la psicoanàlisi, el jo transit de ficció, no és el jo construït en l’etapa del super jo? No és una part del jo ideal?
    Bé, he tocat un sol tema del vostre blog. Del conjunt, felicitar-vos per la feinada. A mi em toca profundament la manifestació contra la corrupció del PP, especialment del seu govern. Hui teniu la reivindicació d’ensenyament. Estaré amb vosaltres. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.