#PaísValenciàenflames
Fa quatre dies que València es crema, les autoritat es neguen a donar xifres reals de l’hecatombe i obliguen als mitjans oficials a dir-ne unes molt per baix del que veritablement s’ha cremat, al temps que es preocupen molt de posar l’accent en els dos desgraciats als que han imputat, no siga cosa que la gent del carrer s’adone que en realitat, negligències de treballadors a banda, els veritables responsables són els que han deixat la prevenció d’incendis sense recursos.
No és que ho diga jo, són els propis professionals els que ho han denunciat abans i ara, si durant quinze anys els incedis no han estat tan devastadors com els dels anys 90, no ha estat casualitat. Sequeres, negligències hi ha hagut tots aquests anys, inclús incendis, però de cap manera s’ha arribat a l’extrem actual, on el foc s’ha fet imparable i es confia en la providència per a que ens envie aigua. Sols els falta eixir en rogativa, o intercedir davant el Papa de Roma, a la visita del qual es desviaren part dels fons destinats a prevenció d’incendis.
A hores d’ara són ja 3.000 les persones desallotjades, i 50.000 les hectàrees cremades que difícilment recuperarem. I a l’anterior cal sumar el perill que el foc suposa per a la central nuclear de Cofrents. No sóc gens paranoica, però certament quan fa un mes vaig participar a la marxa per tancar Cofrents, em va sorprendre la falta de bosc de la zona, ara pense que és una mesura més de protecció, pel que sembla insuficient, per què malgrat tot s’han vist obligats a activar un dels generadors diesel de la central.
Quan va començar l’incedi, com tothom parlava de la central, i no es preveia que anara arrasar-se mig País, vaig pensar que no havia cap perill per a la central, per què s’enviarien mitjans per evitar el foc es propagara cap a ella. D’això res s’ha dit, i malgrat que tampoc sóc conspiranoica, llegint la notícia que m’informa d’eixe incident a la central, i que du com a titular “El corazón eléctrico de España se mantiene activo pese al siniestro”, em ve al cap el pensament de l’altre dia: s’han desviat mitjans d’un lloc a un altre, per a protegir “al corazón de España”?
No ho sé, el que sí sé és que al País Valencià patim una catastrofe però no és d’ara, és de fa anys, quan la prevenció i la contractació de brigades forestals es deixà a mans privades que sols tenen per objectiu maximitzar beneficis, quan desprès es rebaixaren els pressupostos destinats a eixa àrea, i d’eixos encara es desviaren a mises i rosaris, quan es modificà la llei que permet ara la reclassificació del sòl cremat, quan perderem la RTVV com mitjà d’informació … La nostra desgràcia té un nom: Espanya i un cognom: els interessos del Partit Popular.