NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

La Lluna en un Cove. Número 11, novembre.

Número 11

Temps d’armes als ulls d’un innocent, Jordi Cardona
Fora de cartellera: Dersu Uzala, Anna Maria Villalonga
Un món particular, Carme Osan
L’altra cara de la lluna: La Mussara: bruixeria, desaparicions, i estranyes pèrdues de temmps, Emili Gil
Els cinc còdols, Xavier Serra
Mor Genís Galera, l’inventor de l’arcavisor, Xavier Diez
La terra que el temps oblidà (cap. 2), Edgar R. Burroughs, amb vinyetes de Daniel S. Limon
Ateïsme interessat, Limon & Juli Vert
Aquell silenci tan feixuc, Dolors Ayats
Obra gràfica, Jordi Bofill

Format: 14’50 x 20’50 cm. / Enquadernació rústica / Tapa flexible plastificada / Il.lustracions de Daniel S. Limon
110 pàgines

PVP: 7,5 Euros


Detalls del contingut:

Temps d’armes als ulls d’un innocent. Jordi Cardona
El dia 10 de juny de l’any 1938, quan ningú del poble no s’ho esperava,
perquè en aquesta petita localitat la guerra transcorria amb una certa
normalitat, amb un gran terrabastall que va fer posar en alerta el
centenar d’habitants de la població, va arribar-hi una gran columna de
camions voluminosos. Aquests camions van fer-hi cap replets de soldats
i presoners: uns 1500 captius, i uns 200 guàrdies. L’horror podia
llegir-se clarament reflectit en els rostres d’aquells presos. Fins
llavors ningú del poble no havia sospitat que les més altes esferes del
SIM –Servicio de Investigación Militar-, tenien ficats els ulls en Ogern per a crear-hi el futur Camp de Treball número 5.

Un món particular. Carme Osan – Anys enrere, la mamà
havia estat representant d’aquella burgesia de la dreta de l’Eixample,
entonada i conservadora, que matava el seu temps en concentracions com
la del dia del Dómund, de la lluita contra el càncer, de la Creu Roja i
d’altres actes singulars, netejant, així, la seva consciència i fent
que les estades dels estius amb els set fills a la torre de Palamós
fossin compensades per aquells actes altruistes en benefici dels
pobrets negrets de l’Àfrica…

Fora de cartellera, Anna Maria Villalonga – Una visió
particular sobre algunes obres que susciten interès més enllà del seu
moment en cartellera. En aquest número: “Dersu Uzala”.

L’altra cara de la lluna. Emili Gil – Una nova secció que t’esborronarà. En aquest número: “La Mussara: bruixeria, desaparicions i estranyes pèrdues de temps”.

Mor Genís Galera, l’inventor de l’arcavisor. Xavier Diez
– Galera, que portava alguns anys retirat de l’escena pública, serà
recordat per ser l’autor intel·lectual, conjuntament amb l’enginyer
informàtic Phillipe Nelli, de l’arcavisor, l’aparell que, com
tothom sap actualment, serví per a descobrir els nombrosos fraus i
manipulacions històriques a les quals s’havien acostumat les societats
del segle XX.

Aquell silenci tan feixuc, Dolors Ayats – Mentre
pujava les escales, netes com un mirall, que se suposava que em
portaven a un espai reservat, mil coses em passaven pel cap. No sabia
ben bé què feia allà, era incapaç de comprendre que per a la migrada
economia de casa allò era un gran sacrifici, una aposta per al meu
futur; no entenia qui els havia ficat al cap totes aquelles falòrnies.
La meva sorpresa va ser quan aquella cosa negra i miop va obrir la
porta del preuat dormitori. “La sala rosa”, em va dir. Allò era un camp
de llits, separats per una simple fusta i una cortineta ridícula
agafada a cada costat. I la meva intimitat? Com m’ho faria si tenia
ganes de plorar? Com aniria a fer pipí? Allà dormiríem vint-i-quatre
persones! El desconcert va ser tan profund que vaig arrencar a córrer
escales avall. Volia fugir, volia allunyar-me d’aquella presó, no ho
podria suportar, em moriria! Que no ho sabien, a casa, on m’havien
ficat? Si el meu demà havia de ser aquell calvari, ja m’estava bé l’ahir, forjat de petites coses, de senzillesa, de rudes moixaines…

Els cinc còdols. Xavier Serra – Va tancar el puny amb
els cinc còdols, els va sospesar, el pes de cinc vides, i les va prémer
amb força i es va prometre que cuidaria aquelles cinc pedretes.

La terra que el temps oblidà, capítol 2. Edgar R. Burroguhs – Escrita l’any 1916, es publicà a la revista Blue Book Magazine.
És la primera part d’una trilogia de novel·les curtes centrades en les
peripècies dels supervivents de la tripulació i els presoners d’un
submarí alemany de la primera guerra mundial, que s’ha perdut i ha anat
a parar a un continent desconegut. Una interessant obra que combina la
ciència-ficció i les aventures. Amb les vinyetes de Daniel S. Limon.

Obra gràfica. Jordi Bofill. S’inclou en el número 11 quatre magnífiques obres d’aquest artista gironí de projecció internacional.

Copyright: Jordi Bofill
Es prohibeix l’ús d’aquesta imatge sense autorització

Sobre els autors:

Jordi Cardona Regada (Ogern, Lleida, 1960). Sóc pagès de
professió i de vocació, però a partir de l’any 2000 vaig descobrir que
també m’agradava escriure coses. He publicat recerca històrica: Fets i gent de la baronia d’Ogern i la Salsa; literatura infantil: El medalló indi, La bola màgica i La increïble Cristina; rondallística popular: Misteris i sentiments; poesia: Paraules d’amor; narrativa juvenil: L’últim nivell; i narrativa per a adults: Pàgines de poble. Darrerament he publicat un nou llibre de recerca: Camí de linfern. Presoners en temps de guerra al camp de treball d’Ogern. També he participat en alguns certàmens literaris, on he guanyat diversos premis: II Premi Literari Arròs amb Lletres de Sant Jaume dEnveja, 2002; VIII Concurs Literari Sant Jordi de Llagostera, 2003; Premi Plaça Major de Poesia en el I Certamen Literari Ciutat de Solsona, 2003; Premi Pirineu de narració literària en el III Premis Literaris Homilies d’Organyà, 2005; Premi Sant Carles Borromeu de Contes o Narracions en la XXVIII Nit Literària Andorrana, 2005; Premi d’Assaig El setè Cel a Salt, 2007.

Carme Osan i Tort (Barcelona, 1958). Llicenciada en Història.
Amb una formació artística en diferents camps, actualment em
desenvolupo professionalment dins del Museu Nacional d’Art de Catalunya
(concretament dins el Gabinet de Dibuixos i Gravats). M’encanta l’art
en totes les seves manifestacions però, posats a triar, el meu punt
feble és el teatre i la pintura. Quant a literatura, la novella i la
poesia ocupen un lloc destacat per a mi. Un llibre que mai no cremaria?
No podria cremar mai cap llibre. Formo part de la cultura que els mima
i els cuida com precioses obres… Encara els folro abans de
llegir-los, i odio deixar-los a persones darrere de les quals sé que
hauré d’anar per a recuperar-los; els llibres són com fills dels quals
no em puc desprendre. L’única excepció al que he dit anteriorment, la
formarien tots aquells llibres que puguin fer proselitisme de la
intolerància en qualsevol de les seves versions. Amb tots aquests
llibres, hi podria fer una bona foguera. Les meves aficions? Dins del
món artístic m’hi desenvolupo bé, però, fa un temps, he descobert
aquesta gran vàlvula d’escapament que és l’escriptura: escriure sobre
allò que sóc i allò que m’envolta, em fa deixar la pell de mica en mica
i m’omple de satisfacció.

Xavier Serra Guasch (Barcelona, 1973) Llicenciat en
Matemàtiques i vinculat professionalment a una entitat financera,
s’escapa sovint al món de les paraules. Lector àvid des que té ús de
raó (si és que n’ha tingut mai), té una necessitat aclaparadora
d’escriure tot allò que li passa pel cap, potser per un desig
d’immortalitat com el que descriu Kundera, el seu escriptor favorit. Se
sent igualment influït per l’escriptor txec com per Graham Greene,
Stefan Zweig i Miquel Martí i Pol. Guanyador els anys 94 i 95 del Premi Barnavasi de Literatura Breu, conrea tant la prosa com la poesia. També ha traduït al català l’obra de teatre Història del Zoo d’Edward Albee. Ha collaborat a La Lluna en un Cove en el núm. 7, amb el relat No recordo res d’abans d’ahir.

Xavier Diez (Barcelona, 1965) Historiador i escriptor. Autor
de diversos llibres i articles acadèmics sobre pensament polític i
història social, tot i que també s’ha dedicat a l’assaig sobre
temàtiques variades. Fa de columnista a diversos mitjans com El Punt, Diari de Girona o el Setmanari La Directa; fa també crítica literària al suplement Accents o la Revista de Girona, i porta un blog amb nombroses visites: La bitàcola de Xavier Diez. També ha collaborat en publicacions menys convencionals, com la revista naturo-nudista Pragma,
o diverses revistes patagòniques. Com a escriptor, deu ser l’únic
creador català que debutà com a guionista a la televisió islandesa, el
1988, amb un conte per a nens amb un final sospitosament coincident amb
el d’Shrek. Després, s’ha dedicat a la poesia, amb dos reculls
publicats i amb la participació en diverses antologies, una d’elles en
francès. Enguany treballa en la traducció al català de la poetessa
sèrbia d’expressió francesa Zorica Sentic, i tot just aquest octubre,
alguns dels seus poemes seran recollits en una exposició a Buenos Aires
sobre l’obra de l’artista Eugenia Bekeris. També és autor d’una novella
d’intriga política, ben rebuda per la crítica i poc distribuïda per les
llibreries, anomenada Geníssers. Alguns dels seus articles i creacions han estat traduïts al francès, a l’italià, al serbi, i també a l’islandès. En La Lluna en un Cove ha col.laborat anteriorment amb l’obra Sàhara

Dolors Ayats Aymerich (Ciuret Girona, 1949) Treballo com a
mestra d’educació primària des de fa un munt d’anys. Acostumo a
escriure petits relats amb bocins autobiogràfics de la meva infantesa
que reflecteixen un món llunyà, però entranyable i amb un punt de
nostàlgia. Em costa molt fer-los públics, perquè sempre penso que no
mereixeran l’interès de ningú. El que podeu llegir en aquest número és
el primer que veig publicat, si exceptuem una “carta d’amor” amb què
vaig quedar finalista en un concurs a Calafell l’any passat. Sóc una
lectora voraç de novel.les, sobretot les de fonaments històrics i de
temàtica social.

Jordi Bofill (La Bisbal d’Empordà, 1973), estudià Belles Arts
a Olot, entre els anys 1993 i 1996. Ha desenvolupat la seva obra
pictòrica a partir d’un estil molt personal, que ha pogut presentar en
sales de diferents països. La seva obra té, per tant, una merescuda
projecció internacional. La seva web és http://www.nomesart.net/catala/artistesallotjats/websallotjats/jbofill.htm

Seccions fixes:

Fora de cartellera: Anna Maria Villalonga
(Barcelona, 1959). Llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica. Es
dedica professionalment a la docència, i és escriptora i crítica de
cinema. http://elracodelanna.blogspot.com
La terra que el temps oblidà (novel.la): Edgar Rice Burroughs
(Chicago, 1875 – Encino, Texas, 1950). Prolífic novellista
nord-americà, un dels capdavanters en la seva època del gènere de la
ciència-ficció. Creador de la popular sèrie de Tarzan, que va iniciar
el 1914 amb l’obra titulada Tarzan of the apes.
Limon & Juli Vert (relat en vinyetes): Daniel S. Limon (Lloret de Mar, 1976). Llicenciat en l’Escola Llotja com a illustrador, collabora en diversos mitjans de premsa escrita. En La Lluna en un Cove,
s’encarrega de les illustracions dels relats, de les caràtules de les
seccions fixes, i del còmic. http://www.danilimon.blogspot.com
L’altra cara de la lluna: Emili Gil (La Sénia,
1969). Escriptor, periodista i traductor. Secretari tècnic de l’AJELC
fins a l’any 2000. Coeditor de la revista Lovecraft Magazine. Ha
traduït obres clàssiques de terror al català, i és, al mateix temps,
autor de diversos llibres d’aquest mateix gènere i de temàtica
fantàstica. La seva web personal és
http://personal.telefonica.terra.es/web/emili-gil

Les següents empreses i entitats han recolzat el nostre projecte i/o s’han puclicitat en La Lluna en un Cove


Edicions del Llancer


Vilaweb Lletres


Informàtiva virtual per a
PIMES i professionals


Número 11

Temps d’armes als ulls d’un innocent, Jordi Cardona
Fora de cartellera: Dersu Uzala, Anna Maria Villalonga
Un món particular, Carme Osan
L’altra cara de la lluna: La Mussara: bruixeria, desaparicions, i estranyes pèrdues de temmps, Emili Gil
Els cinc còdols, Xavier Serra
Mor Genís Galera, l’inventor de l’arcavisor, Xavier Diez
La terra que el temps oblidà (cap. 2), Edgar R. Burroughs, amb vinyetes de Daniel S. Limon
Ateïsme interessat, Limon & Juli Vert
Aquell silenci tan feixuc, Dolors Ayats
Obra gràfica, Jordi Bofill

Format: 14’50 x 20’50 cm. / Enquadernació rústica / Tapa flexible plastificada / Il.lustracions de Daniel S. Limon
110 pàgines

PVP: 7,5 Euros
www.lallunaenuncove.cat


Ara,

La Lluna en un Cove - Revista de relats de ficció en català

es pot adquirir a…

La Llibreria dels Llunàmbuls

  • Llunàmbul rima amb somnàmbul, preàmbul, noctàmbul i funàmbul.
  • Llunàmbul és un neologisme que no surt a cap diccionari, ni tampoc al Google (ho podeu buscar, si voleu; no ho trobareu, encara).
  • Es tracta d’una nova paraula, composta dels termes lluna i del sufix -àmbul, que ve del llatí ambulare (caminar).
  • Un llunàmbul és una persona que practica el llunambulisme.
  • El llunambulisme és l’art de caminar per la lluna; en sentit figurat, el llunambulisme és també l’acció de llegir i gaudir La Lluna en un Cove.

La imaginació al poder!

Una nova llibreria virtual.
On es podran trobar bons llibres, a bon preu.
Per a tots els llunàmbuls, i per a tots aquells que aspiren a ser-ho.
www.lallunaenuncove.cat/llunambuls

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.