TRADUCCIÓ: “Senseavantguardes” de Jose A. Perez, Público, 14 d’agost.
Malpensant
PÚBLICO – 14
Ago 2009
Fa uns dies, Francisco Camps compareixia
davant els mitjans per a expressar la seua alegria per la decissió del TSJCV.
La frase anterior pot semblar correcta, però no ho és. Perquè és mentida. El
que ocorregué realment fou que el Partit Popular remeté als mitjans un vídeo en
el que Camps compareixia davant ningú. O, més precisament, davant una càmera
operada per un treballador subcontractat pel propi partit.
No és una pràctica exclusiva del PP;
el PSOE també és afeccionat a mangarrufes semblants (encara que una mica menys).
Durant l’última campanya, els actes electorals eren gravats, editats i difosos
pels partits, de manera que el material emès pels mitjans era exactament el que
els partits desitjaven que s’emetés. Algun d’eixos vídeos podria haver guanyat
un Goya al millor curtmetratge de ficció (si no lo féu fou, em temo, pel poc
carisma dels seus protagonistes).
Fa uns anys, es posaren de moda les
rodes de premsa sense preguntes, moda que ha arribat fins els nostres dies en
excel·lent forma. Es tracta d’una mena de NO-DOs contemporanis en què els
polítics emeten el seu missatge sense eixes absurdes molèsties periodístiques anomenades
preguntes. És un alleujament, imagino, que ningú et llenci les teues
contradiccions a la cara, que ningú posi de manifest els forats del teu discurs
o t’arrossegui cap a una concreció que desitges evitar.
Els polítics depenen dels mitjans de
comunicació de masses, perquè, en el fons, ells són i se saben
personatges televisius. Per eixe motiu, la relació entre la política i els
periodistes sempre serà tensa. I també per això, els polítics recorren en
ocasions a estratagemes com les mencionades. Vídeos pregravats, sense periodistes,
sense preguntes, on els compareixents puguen assajar, errar, reprendre i fer
tantes preses com necessiten fins quedar satisfets. És clar que el producte
resultant mai serà informació per més que tingui la seua forma. Serà una altra cosa
a la qual convindria posar-li nom per a saber a què atènyer-nos. Als nostres
polítics els ocorre el mateix que a Truman Capote: que els gèneres se’ls han
quedat curts. Capote inventà la novel·la de no ficció; els nostres polítics, el
periodisme de no realitat. Són uns senseavantguardes.
Aquest cap de setmana l’estem passant al Cabanyal (una vegada més). Hem pogut comprovar com la degradació del barri està assolint quotes insuportables. El parc de la parada de Mediterrani del tramvia se l’han “menjat” per la meitat per a construir un Centre de Dia… ens sembla molt bé aquest espai, però volen dir que no hi havia més solars per a fer-lo? Era necessari privar els habitants d’un espai per portar el xiquets a jugar i passar la vesprada?.
Un altre parc (el del drac li diem nosal3) torna a aparèixer ple de restes del quefer dels toxicòmans, amb jeringues i tota la pesca. Estan “derivant” una altra vegada a aquests cap a ací per fer insuportable la vida i que no vullga viure ningú? Clar, quan hagen aconseguit el seu objectiu (que la gent abandone les cases, les malvenga) ja s’ho faran per treure-se’ls del damunt!!! Quin ajuntament i quin govern ens ha tocat suportar!!!