NOSAL3 en som + de tres

         Una
nova setmana mogudeta. De dissabte 13 fins a dissabte 20 de juny hem anat
assistint a una sèrie de concentracions, i a cadascuna d’elles, hi ha acudit
menys gent… De la Macro-manifestació muntada per César des del Féisbuc, on hi
comptabilitzàrem unes 2.000  persones,
passàrem a unes 500 el dijous amb Escola Valenciana, al mateix lloc on es va
produir l’anterior. Malgrat la prohibició de l’ajuntament (més concretament de
Rita) de prohibir l’ús de megafonia, la vam fer servir. La pantalla on s’anaven
a projectar els missatges adreçats a Camps sí que no es va muntar. Ahir, la
concentració de Fórmula Verda, congregà a les portes de l’ajuntament a unes 300
persones. Sembla com si la gent anés desinflant-se. No podem anar a menys! En
comentar amb algú, per veure si els convencíem de la necessitat de protestar,
ens han contestat sovint que no paga la pena… al que li hem respost: “Cal protestar,
encara que no serveixi per res…!!! (De què ens sona això? És un assaig, però…
de qui?)  Si no protestem nosal3, qui ho
farà?.

         Està
clar que això (que siguem pocs) també pot semblar que li doni carta de validesa
a les actituds, declaracions i accions de la dreta troglodita que ens governa.
Mai en un referèndum d’una dictadura ha eixit el 100% de vots a favor, cal
deixar un petit percentatge per a descontents, per donar a entendre que a tots
no poden acontentar, però com són una minoria minoritària, doncs que no paga la
pena canviar les formes i maneres…

         Bé.
Deixarem les protestes per a més endavant, quan n’hi torni a haver.

         Del
dijous, de què férem matí i vesprada, ja ens ha donat compte l’amic Àngel al
seu bloc que us deixem enllaçat al seu nom. Els fullets de les exposicions us els
adjuntem a arxius. A la nit, nosal3 encara ens quedàrem per assistir a la festa
del Col·lectiu Colorz València a la sala El Loco. Festa anti-racista, per la
integració, la qual anunciàrem al féisbuc i al fotolog, no ací (ara ens adonem).
Tampoc vam poder allargar-la massa, ja que a la una havíem de quedar per tornar
cap al poble, i a l’endemà treballàrem…!

         La
nit començà amb una DJ que ens va adelitar amb ritmes d’allò més ballables, de
música molt mestissa, on destaquem dues cançonetes que coneixem bé: La de “Fabulosos
Cádillacs”: “Mal Bicho” i la de “El gran Silencio”: “Cumbia lunera”. Després pujaren
a l’escenari un grup de subsaharians i subsaharianes que s’estan en un centre d’acollida
de sense papers, i que ens van cantar a capella
unes quantes poesies que parlen de la llarga travessia que els ha portar ací. En
acabar (perdoneu, però el nom… no ens l’acabàrem d’aprendre i era
complicadet) vam pujar els Rapsodes, que coneixíem de nom i ara ja de veure’ls.
Rap festiu… i en la nostra llengua!!! Molt bé!. Tocà la 1 i haguérem d’anar-nos-en,
no sense pensar que a la propera acomboiarem a més gent i així podrem aguantar
fins que s’acabe.

         Ahir, de matí ens vam trobar amb Josep
Lluís Bausset pel poble i quedàrem per agafar el tren per la vesprada cap a
València, ell al trinquet Pelayo i nosal3 a la concentració convocada per
Fórmula Verda.  Manifestàvem la nostra repulsa
al malbaratament que suposa muntar una carrera de Fórmula 1 dintre de la
ciutat, i que amb eixos recursos econòmics es podrien fer moltíssimes coses,
molt més necessàries per a la població. Amb aquesta concentració acabàrem (de
moment) aquest cicle de manifestacions contra el govern de la Generalitat
Valenciana (ahir veiérem una samarreta que hi deia Barbaritat Valenciana, amb
el logo de la Generalitat, molt bona!). I és que, com hem dit més amunt, molta
gent ens ho ha comentat: No serveix de res! Quan més “Salvems…” més vots
treuen! “I què voleu, que ens quedem a casa?” els contestem, això no pot ser,
ens hem de manifestar, encara que, segons diuen, això els beneficiï electoralment…
pensem que qui ens ho diu és un polític o que viu o pensa viure de la política,
i que només fa política pensant en les eleccions…  pot arribar a ser pesat, això d’anar (gairebé
sempre les mateixes persones) de manifestació en concentració, però ara estem
motivats, amb ganes de dir la nostra. Vosal3 no?, Doncs quedeu-vos a casa, ja s’ho
fareu. Fa un any, per les circumstàncies, nosal3 tampoc vam anar a aquesta
concentració, i després ens vam penedir… ara estem molt més compromesos en la
lluita, perquè açò va de mal en pitjor… pensem que hem de dir la nostra
sempre i en tot lloc, la lluita no l’hem de deixar ara, que gairebé la tenim
perduda… si ens quedem a casa la tindrem perduda del tot… Ací i ací us
enllacem els dos primers apunts d’aquest bloc, perquè compareu les disposicions
d’aleshores i les d’ara.

         I
ja ho tenim bé, aquesta nit anirem a sopar a l’Olleria, amb els amics
valldalbaidins, i celebrarem Sant Joan Fuster…

         Bon
dia!