NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Traducció: Manuel Rivas. EL PAÍS. 25 d’abril.

Un article recomanat per l’amic Àngel Canet (el teniu enllaçat a “Col·legueig” a la columna de la dreta) del diari EL PAÍS del dia 25 d’abril, escrit per Manuel Rivas, mestre del conte i president de la plataforma galega “Nunca Mais” . Un altre dia hi farem un apunt d’aquest fantàstic autor d’històries com les recollides a “Què vols de mi amor?” on es troben les tres que s’integraren en la pel·lícula “La llengua de les papallones”.

   També ens ha semblat interessant l’article, perquè podem comprovar com veuen des de fora de la nostra terra al “nostre” president i les seues “amistats”.

I un ou.  Manuel Rivas.  EL PAÍS 25 d’abril.

El gran
enigma d’Espanya en aquests moments és la naturalesa d’un afalac en el que el regalador
s’ha passat vint pobles. Eixa és l’expressió d’admiració agrimensora que usa la
esposa del senyor Camps, president de la Comunitat Valenciana, per a referir-se
a l’obsequi nadalenc que li feu arribar Álvaro Pérez, sens dubte més conegut
com El Bigotes.

            En aquest país, i per a abreujar,
tan aviat et posen en un reliquiari com t’immortalitzen a cinc columnes i en
negreta amb un àlies vulgar, de trencacantons. Crec que no s’està fent justícia
amb aquest personatge. Vint pobles són molts pobles. Revela una generositat cadastral,
un desenfreno geopolític, un frenesí topogràfic, que contrasta amb l’avarícia
algebraica amb que li respon el poderós Camps: “Jo també t’estimo un ou”.
¿Un ou? ¡Vint pobles per un ou! Al marge del que dicti la justícia, estem davant
un clar episodi de sadisme minimalista.

            El nostre home es desfà per subministrar
vestits planxats, a
mida, amb entreteles, per a que els caps polítics vagin com pinzells, sense
aquelles arrugues autogestionades que introduí l’esquerra en la primavera de la
transició per a sabotejar el protocol. És clar que, en matèria de disseny tèxtil,
el fi justifica els mitjans. I ahí està El
Bigotes
, un Maquiavel de l’excel·lència, construint el poder vestit a
vestit. Tal vegada els compliments nadalencs tinguin semblant naturalesa.
¿Quines estrenes poden excitar avui a l’entorn del poder? Parlen d’una polsera.
No. Ha de ser quelcom més. Alguna cosa misteriosa. Álvaro Pérez aconseguí eixe tresor
després de passar-se “vint pobles” de la Terra Mitjana. Ahí està la
clau. Sense voler, l’esposa de Camps revelà l’enigma. El que li cremava en la
mà era l’anell del Senyor dels Anells. L’Anell del Poder. L’Anell Únic.
No sabem on el trobà El Bigotes. Però això explica que estigués tants anys
invisible i en primera línia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.