NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Traducció de la pàgina 5 del diari PÚBLICO del dia 20 d’abril.

Perquè ens ha interessat molt tot el que hi diuen els autors de les dues columnes (bé, un és un article i l’altre una columna), Antoni Gutiérrez-Rubí i Manuel Saco, titulats respectivament “El Papa digital” i “El fi de la innocència”.

   Que ho passeu bé!





Pàgina 5 del
diari PÚBLICO del dilluns dia 20 d’abril.

 

“Hi ha qui creua el bosc i només veu llenya per al
foc” Lev Tòlstoi.

 

            Domini públic.

            EL PAPA DIGITAL.

Antoni
Gutiérrez-Rubí.- Assessor de comunicació.

 

            Joseph Ratzinger celebrà ahir quatre
anys des de la seua entronització com a Papa Benet XVI, justament 50 anys
després que Joan XXIII convoqués el Concili Vaticà II provocant el moviment
d’obertura i conciliació més important de la història de l’Església catòlica.
Ratzinger fou servidor de Joan Pau II des del 1981 i nomenat per ell prefecte
de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Benet XVI aconseguia, per primera
vegada i després de 256 pontífexs, que el responsable de la litúrgia vaticana
fóra escollit Papa, concentrant en ell els tres pilars de l’Església catòlica:
litúrgia, dogma i jerarquia.

            La seua trajectòria explica, o ajuda
a comprendre, moltes de les claus del seu pontificat i de la seua obsessió i
determinació per explorar i ampliar les fortaleses comunicatives de l’Església,
que es veu sotmesa a una profunda tensió entre la tradició mil·lenària de la fe
i la nova societat del coneixement del segle XXI. El seu mandat es presenta com
un pèndol que va de l’extrem d’una certa involució doctrinària i d’obertura, a
l’altre extrem, caracteritzat per una profunda actualització de mitjans i
recursos per a la presència pública de l’Església. Veiem algunes iniciatives
recents.

 

“LA PARAULA DE
DÉU” per Internet.-
L’octubre
de 2008. el Papa obria el XII Sínode de Bisbes a Roma amb un discurs en el qual
proclamava la solidesa i estabilitat de la paraula de Déu front a la
incoherència i volatilitat del capitalisme. “En l’ensorrament dels grans bancs
els diners s’esvaeixen, no són res […] Només la paraula de Déu és una
realitat sòlida”. Els bisbes coincidiren en la importància de fomentar la
divulgació de la Bíblia i demanaren que la “veu de la paraula divina ressonés a
través de ràdios, canals d’Internet de difusió virtual, Disc Compacte, DVD i
iPod”.

 

UN CANAL EN
YOUTUBE.-
El Vaticà signava
recentment un acord amb Google per a llançar el seu propi canal de vídeos en
YouTube (sense permetre les descàrregues), amb les notícies, imatges, vídeos i
discursos del Papa Benet XVI. A l’acte de presentació del projecte, el passat
23 de gener, el pontífex declarava en el seu primer missatge que és encoratjador
veure com sorgeixen “noves xarxes digitals que tracten de promoure la
solidaritat humana, la pau i la justícia, els drets humans, el respecte per la
vida i el bé de la creació”. En la seua primera setmana de funcionament, el
canal registrà 740.000 visites.

 

UN DIARI QUE
ES MODERNITZA.-
El diari L’Osservatore
Romano
, amb més de 147 anys d’història, es transforma, de la mà del nou
director , l’historiador Giovanni Maria Vian, que, des de la seua incorporació
fa poc més d’un any, ha fitxat a nous col·laboradors que l’ajuden en la seua
missió. Benet XVI li va fer una petició concreta basada en tres objectius: més
informació internacional, més atenció a Esglésies orientals i més dones entre
les seues autores. El diari, amb fama de ser un dels “menys llegits i més
citats del món”, ha canviat de look: encara que continua oferint-se en
italià, publica edicions setmanals en altres idiomes i també té un web.

 

UNA MARATÓ
BÍBLICA.-
El corresponsal
cap de la RAI al Vaticà, Giuseppe de Carli, va tenir una idea que s’ha
convertit en tot un èxit d’audiència i participació mai vist. El directe més
llarg de la història de la televisió italiana, una emissió non stop
durant set dies i sis nits, amb la lectura -en veu alta i per torns- dels 1,141
fragments de l’Antic i el Nou Testament, que comptà amb la participació de més
de 1,250 lectors en la basílica romana de la Santa Creu de Jerusalem. Des del
Papa (qui inicià el programa), passant per famosos del món del cinema o la
política, a ciutadans anònims de distints països, religions, condicions socials
i realitats personals. “Una meravellosa experiència que ha tornat la Bíblia a
les cases”, en paraules del secretari d’estat del Vaticà, Tarcisio Bertone.

  

NOUS
LLENGUATGES I SENSIBILITATS, VELLS DOGMES.-
El Vaticà està modernitzant el llenguatge i els
mitjans però, al mateix temps, endurint la doctrina, com amb Dignitas
Personae
(la dignitat de la persona) –
la nova instrucció sobre qüestions bioètiques -, presentada a finals del 2008. En
eixes dates, el Vaticà posava en marxa, per primera vegada, panells solars per
a produir energia neta (2.400 panells fotovoltàics que produeixen 300 KWh
anuals d’energia solar per a l’enllumenament, calefacció i aire condicionat de
diferents edificis). El Papa verd es va atrevir a dir – durant una
recepció nadalenca als membres de la cúria – que es ncessita una
“ecologia que salve a les persones normals de l’amenaça dels homosexuals”,
criticant
també el canvi de sexe dels transsexuals.

            El Papa digital, ecològic,
mediàtic… és a la vegada, un líder religiós que ha endurit el missatge de
l’Església. Revolució digital i involució dogmàtica sembla ser l’aposta de
Benet XVI, que considera les noves tecnologies com un “veritable do per a la
humanitat”  i un canal per a la
comunicació, mentre adverteix que la persona s’aïlla quan el desig de connexió
virtual es converteix en obsessiu.

            Diu el portaveu del Papa, Federico
Lombardi, que “Sa Santedat desitja trobar als homes allà on es troben” i amb
eixa intenció va programant les seues “xarxes”. Benet XVI modernitza l’Església
per als escenaris 2.0 mentre s’atrinxera en la doctrina més conservadora. Sap
el que es fa: no en va, ha estat cap de la litúrgia durant molts anys. Benet
XVI és un Papa del món de hui per a un Regne que no és d’aquest món. A Déu
pregant i amb el ratolí picant.

 

A la columna de la dreta trobem
aquest altre article, que podríem enllaçar una mica per referents a l’anterior
de Murakami.

 

            Foc amic

            EL FI DE LA INNOCÈNCIA.

Manuel SACO

 

            Fer-se adult és una experiència
traumàtica. Estrenem la vida plorant, segons anem eixint del si matern, i
travessem l’adolescència (que ve del verb llatí adolescere, patir)
trobant a faltar el confortable paradís perdut que fou la infantesa. A partir
d’ahí tot és nostàlgia, és com un continu emigrar cap a terres estranyes. El poeta
alemany Rainer Maria Rilke ho deia molt més categòricament: “la vertadera
pàtria de l’home és la seua infantesa”.

            Però la infantesa és una il·lusió
òptica que amaga el fet terrible que Stalin, Hitler, Franco, Pinochet o Pol Pot
també foren uns xiquets encantadors que gaudiren de la seua petita i feliç
pàtria abans d’amargar-nos la pàtria col·lectiva als altres.

            Per això pel·lícules romàntiques
acaben justament on comença la infantesa de l’amor dels protagonistes. Una hora
més de pel·lícula, i acabem veient a Julieta, en un toll de sang, assassinada
de diverses punyalades pel seu estimat Romeu.

            El matrimoni arriba a la seua
maduresa el dia del divorci, com esdevingué amb la jove llei de matrimonis
homosexuals: fins que no es plantejà la primera demanda de divorcis entre gais,
la llei vivia en la infantesa. Ara per desgràcia, ha fet un pas endavant en el
seu procés de maduresa, després de saber-se el cas d’un home assassinat pel seu
marit. D’aquesta manera ja tot és normal.

            I si ho traslladem als partits
polítics, ni et conte, com el trànsit a la maduresa del partit de Rosa Díez. A
la primera dissensió, porgà la Coordinadora Territorial d’Aragó per demanar
llistes obertes. És la fi de la innocència. Només a un polític primerenc se li
ocorre demanar tal cosa en el si d’un partit.

 

  1. Adolecer en castellà ara s’utilitza per el que s’utilitza i vòl dir el que vòl dir. I l’orige només serveix, si serveis per reforçar o contrastar el seu ús actual i no per a desvirtuar-lo. Que per això ja hi és la paula patir o sofrir.

  2. …té una mica de raó el del llatí. Només ens hem limitat a traduir i no hem pensat en la no correspondència entre els mots en castellà i en la nostra llengua. De tota manera, i si repassem el seu escrit hi trobem: orige (per origen), serveis (per serveix) i paula (per paraula).

    Ningú no és perfecte.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.