Joan-Lluís Lluís: Una petita aproximació. “Tres contes” de Flaubert
“Els tres contes” ens els vam llegir arran d’haver llegit la ressenya que us adjuntem i que per a què cal tornar a parlar-ne, el bloc és d’Enric Balaguer i es titula “A tall d’invocació”:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/113811
A Flaubert el descobrírem llegint “El lloro de Flaubert” del qual també es parla a l’anterior enllaç, i a partir d’ací ens llegírem “L’educació sentimental” i “Madame Bovary”, imprescindibles per entendre a l’autor i les seues circumstàncies.
Quant a Joan-Lluís Lluís, com se’ns amuntegava la feina, hem comentat ací (molt per damunt, tot siga dir) tres novel·les: “Els ulls de sorra”, “L’any de l’ós” i “Aiguafang”.
Tot el que siga compartir experiències llegides i donar-los difussió sempre serà ben rebur en aquest bloc, ja ho sabeu.
Joan-Lluís Lluís.- Va
néixer a Perpinyà el 1963. Va estudiar art a Montpeller. Actualment és
periodista i escriptor.
El vam llegir
per primera vegada el juliol del 2003 en la seua novel·la “Els ulls de sorra”, ambientada en la guerra d’Algèria per la seua
independència dels francesos, i on un grup heterogeni de “soldats” de la
revolta, ho passa molt malament quan són fets presoners dels francesos i
portats d’una banda a l’altra pel desert.
El
narrador de gairebé tota la història es diu Driss Mehamli, i la seua veu
“l’escoltem” des d’unes cintes de casset que ha gravat el periodista Norbert
Dunyach els dies del 8 al 10 de novembre (no diu de quin any) a Le Havre. La
novel·la acaba amb un narrador en tercera persona, i ens explica que el
periodista s’ha ficat en un bon merder per voler donar publicitat a les
barbaritats que cometeren els francesos en aquella “guerra”.
Després
ens llegírem de la biblioteca “L’any de
l’ós” que també ens va impactar per la seua mescla de fantasia i realitat
en un poblet de muntanya pirinenca de la part francesa, i amb una idiosincràsia
local molt especial. Quan ens llegírem aquesta novel·la no ens recordàvem que
ja havíem llegit aquest autor!. Abans de llegir la seua darrera novel·la “Aiguafang” vam recuperar “Els ulls de sorra” i ens el vam tornar
a llegir l’1 de febrer d’aquest any.
Quant a
“Aiguafang”, llegida de l’1 al l’11
de març, us copiem la contraportada, que la resumeix, de segur, bastant millor
que nosal3:
“Som en
una Barcelona sotmesa a una quasi constant pluja d’aiguafang que corromp la
pedra dels monuments antics, difumina els contorns del paisatge i dificulta el
caminar de la gent. És una societat decadent i consumista, de persones
avorrides de viure i que converteix les successives onades d’immigrants en mà d’obra
esclava. En aquesta ciutat, tres personatges marginals, l’assassí, l’esclau i
l’oreneta, s’observen i se segueixen per intentar salvar-se i, potser,
estimar-se.
Aiguafang
és una novel·la d’atmosferes opressives i de situacions límit. Joan-Lluís Lluís
ha escrit una faula crua i colpidora amb esclats inesperats de tendresa.”
Altres
obres del mateix autor (que encara no hem llegit, però que us les deixem ací
per si voleu saber-ne més) “Vagons
robats” (1996), “Cirera” (1997), “El crim de l’escriptor cansat” (2000),
“Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos” (2002), “Diccionari de
llocs imaginaris dels Països Catalans”. Quan
li demanen, també escriu lletres per a cançons.
Anem a intentar posar també un vídeo (encara no ho hem fet mai) ahi va: