¿Quiere ser millonario? de Vikas Swarup.
Ens hem llegit el llibre i hem vist l’oscaritzada pel·lícula (Slumbdog Millionaire) i us en fem cinc cèntims de les dues versions, molts bones, però bastant diferents.
També us hem de dir que la classificació per categories ja l’hem acabada (quina faenassa!). Ja podeu consultar els apunts per temes. Recordar-vos que hi ha apunts amb més d’una notícia o activitat, les hem col·locades allà on hem cregut més adient.
Per cert, se’ns oblidava dir-ho!: l’actuació de Eva Dénia al teatre La Clau d’ahir, FANTÀSTICA. Ens vam comprar el disc i tot!
Si podeu, i actua a prop vostre, no us perdau la seua màgia, acompanyada per Carrasco a la guitarra i José Luís al contrabaix. El dit, una passada!.
¿Quiere ser millonario? de Vikas Swarup.
Aquesta és la novel·la que va inspirar la pel·lícula “Slumbdog millionaire”, del director Danny Boyle ( El seu títol original és “Q and A” -?- ). Sent la mateixa història en el text i en la pantalla, presenta grans diferències. La novel·la ens la va passar un amic, qui ens havia comentat, ja feia un parell d’anys, la seua impactant lectura.
Ara, hem tingut la possibilitat de veure la pel·lícula quan encara no havíem llegit ni mitja novel·la, cosa que no havíem fet mai, per poder comparar-les millor. La pel·lícula està molt bé, però pensem que està una mica feta per agradar més si cap al públic. Ho diem perquè a la novel·la no hi ha una història d’amor que centre les accions, com passa a l pel·lícula. Hi ha, d’història d’amor, però molt al final. Els motius que porten a Rama Mahoma Thomas (nom del protagonista a la novel·la) a participar al concurs, tampoc són els mateixos. De totes les històries que conta al policia (a la novel·la li les conta a una advocada) només es repeteixen, amb variacions, la de Maman (aquell que recollia xiquets pel carrer i els feia mendicants, després d’haver-los “preparat”) i la temporada que es passa el protagonista al Taj Mahal. La resta és totalment diferent: les situacions, les preguntes del programa; Salim no és germà de Rama, i és menor que ell. La xicona de qui s’enamora al final de la novel·la és una prostituta que li paguen uns turistes anglesos a Agra, on està el Taj Mahal, no una companya d’infortunis al llarg de tota la pel·lícula.
La manera de contar les històries, que a la pel·lícula és lineal (ell va contant des de que és menut fins que es fa gran), va fent salts endavant i endarrere, donant-li major vivacitat i sorpresa a la novel·la, havent de fer un esforç per anar lligant caps, i amb un desenllaç que mai ens esperem.
No volem dir amb açò que una siga millor que l’altra, totes dues reflecteixen molt bé la misèria i la injustícia que es comet amb els pàries.
De recomanable visió i lectura, ambdues històries. No deixeu de fer-ho, paga la pena!.