“Les Veus del Pamano” de Jaume Cabré
Us adjuntem la nostra participació a la reunió del grup de lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, que es reuneix hui al casal del carrer Calvari, número 13 ja que no podem assistir-hi per estar treballant al Baix Camp.
Després d’una breu inspecció a Internet, l’únic que hem trobat com a “Torena” es refereix a la novel·la de Jaume Cabré que anem a comentar, i que per cert, TV3 està rodant una mini sèrie basada en ella. Les indagacions a Internet ens remeten a Llessui, on als anys 60 va haver-hi unes pistes d’esquí. Així, podem dir que Jaume Cabré ha afegit un nou espai als molts que poblen l’imaginari creat per la literatura catalana i mundial. El Pamano sí que hi existeix, el que no sabem és si és cert allò que diuen que s’escolten les seues veus abans de morir.
Passant ja a comentar la novel·la, dir que, una vegada més, la mestria de J. Cabré per trenar diferents veus, temps i espais al llarg de la narració adquireix la categoria de treball d’òrfebre, ja que en cap moment arribem a perdre’ns. De vegades aprofita el mateix lloc i mescla dues escenes diferides en el temps, d’altres intercanvia els espais i el temps, però els personatges són els mateixos. Sap com donar les indicacions justes per saber qui està parlant i de què, i quan no es pot esbrinar qui parla pel que diu, deixa caure el nom i així, malgrat semblar un batibull d’escenes i veus diferents, mai deixem de saber qui i de què parla.
En començar la novel·la si que ens descol·loca una mica el Iuri Andrièvich, però aviat descobrim que és un gat i ens expliquem el seu comportament. La resta de personatges, una vegada presentats i situats al seu lloc, mai es desdibuixen.
La història, bé, les històries que ens presenta J. Cabré són les històries de molts pobles, on encara queden ressentiments i enveges provocades per una guerra que va iniciar l’exèrcit rebel amb connivència amb l’esglèsia en contra d’un govern elegit democràticament. Després de llegir-les, les veus de la Tina, de l’Oriol, del Serrallac, del Joan Ventura o fins i tot del fill de… del Valentí Targa ressonaran per sempre dintre del nostre imaginari col·lectiu.
Recomanem del mateix autor, perquè ja els hem llegit, les novel·les “La teranyina” (de la qual hi ha una pel·lícula), “Senyoria”, “L’ombra de l’eunuc” i el recull de contes “Viatge d’hivern”.