Alguns apunts sobre Edgar Morin, Pierre Bourdieu i George Steiner.
El passat juny ens llegirem el llibret “Cultura i barbàrie d’Europa”, únic llibre que hem pogut aconseguir fins el moment tradït al català d’Edgar Morin. La setmana passada ens acabàrem “El Método 4. Las ideas” del mateix autor. Hi ha més…
El gènere literari de l’assaig sempre ens havia atret/repel·lit pel seu llenguatge críptic, que sembla escrit per a persones amb molta cultura. Açò és cert i no ho és. Hi ha assajos que parlen de coses properes, com poden ser els de Joan Fuster, i amb els quals podem sentir-nos-hi representats. D’altres, però, si no hem adquirit un cert (bastant) bagatge lector, ja podem llegir-nos-els que no traurem gaire trellat d’ells.
Edgar Morin ens el va “descobrir” Antonio Benedito, professor de “Sociologia de l’Educació” durant el curs 2006/2007 (tercer en la nostra carrera de Magisteri a València). Pensem que aquesta assignatura hauria de donar-se en el primer curs de carrera, ja que, almenys a nosal3, ens va obrir moltes noves maneres d’entendre què és l’educació i els seus possibles fins/objectius. En aquesta assignatura ens llegirem “Los siete saberes capitales para la educación del siglo XXI”, del qual hi havia traducció catalana, però que no hem tingut ocasió d’aconseguir. Aquest autor ens va picar la curiositat i ja ens hem llegit els quatre primers “El Método” (en castellà, per a quan alguna traducció més de les seues obres a la nostra llengua?) : 1: La naturaleza de la Naturaleza”, 2: “La vida de la Vida”, 3: “El conocimiento del conocimiento”, 4: “Las ideas”. Com ja hem dit, l’altre llibre que hem trobat traduït al català és “Cultura i barbàrie d’Europa”, del qual escriurem alguna citació més endavant, per picar-vos la curiositat, si no el coneixeu. Un altre llibre d’ell que ens hem llegit també és “Introducción al pensamiento complejo”. Encara que els conceptes i les idees que exposa semblen per a entesos, quan ja has llegit un parell dels seus assajos vas agafant-li la seua manera de pensar, que al mateix temps ens ajuda a pensar a nosal3.
L’altre autor que ens va descobrir aquest professor va ser Pierre Bourdieu, del qual ens haguérem de llegir “Cortafuegos” (després ens enteràrem que també està publicat en català, mecaguen!…) i anem a acabar-nos d’ací a uns dies el seu “Esbós d’autoanàlisi”, publicat per P.U.V. (Publicacions de la Universitat de valència), on l’autor s’agafa com a objecte d’estudi i analitza la seua evolució… ens ensenya com fer-nos-el nosal3, l’autoanàlisi.
Ja per acabar, la “Gramàtica de la creació” de George Steiner, que ens el llegirem el 2003, un any abans de posar-nos a estudiar als 40 anys! (Mai és tard, però) i que ara ens l’estem repassant a estones, i que després de llegir-nos el quart Mètode d’E. Morin encara li hem tret més suc.
Tres llibres per a començar a pensar d’una altra manera a com ens ha acostumat a fer-ho el paradigma occidental del coneixement. Més endavant us farem arribar tres extractes d’allò més representatiu d’aquests grans autors del pensament contemporani.