Arxiu mensual: juny de 2012

Visquen les Illes Salomó!. Traducció de la introducció del programa Carne Cruda de ràdio 3 d’ahir divendres a les 14 hores.

Visquen les Illes Salomó!!!

No fou una errada. És cert que el president del “Regne d’Espanya” -com li agrada dir a ell-, és també el “ministre de les Illes Salomó” –com el presentaren en la cimera del clima-. No fou una errada, almenys, no una errada completa: no som les illes Salomó però sí som les mines del rei Salomó, un pou sense fons en el que tothom tirem i només treuen uns pocs. Aquests sí que són miners: ens treuen l’or i ens tornen carbó. Per això als miners, el govern els lleva allò que els deu, perquè hi ha altres miners que han deixat seca la mina. I no paguen per això. Ni econòmicament ni penal. Ans al contrari, al damunt hem d’endeutar-nos nosaltres per a deixar-los els diners a ells. No som les illes Salomó, som les illes salomòniques: ens roben el nadó, ens demanen un rescat i quan el paguem, ens el tornen partit. Fins aplicant les solucions salomòniques ens equivoquem. ¡Visquen les Illes Salomó!

 

Veiem, per exemple, com s’està solucionant el problema dels bancs en fallida. Ahir es publicà la xifra que finalment necessitaran ells per a eixir del pou en el que ens han enfonsat a nosaltres: 67.000 milions d’euros. Així ho han estimat dues auditories estrangeres contractades per fer el fet. A la xifra cal afegir-li altres dos milions d’euros, els que ens han costat aquestes dues auditories. Aquí no hi ha diners per a sanitat, educació o mineria, però a la que t’encantes el govern es gasta dos milions d’euros com si res. Doncs jo tinc dues preguntes: per què hem de contractar dues auditories, al damunt estrangeres, amb el que els diners tornen a anar-se’n fora? I per què no ho fa el Banc d’Espanya que, per cert, havia d’haver-ho fet abans de que fóra massa tard? En el regne del rei Salomó preguntes però mai et contesten. No hi ha contestació per a explicar per què li paguem dos milions d’euros a dues auditories estrangeres per dues setmanes de treball i al mateix temps li retallem 600 milions d’euros que li corresponen a la mineria per un any de treball i que afecten a la vida de 13.000 persones d’aquest país. ¡Visquen les Illes Salomó!

Tampoc ens han explicat per què Bankia-BFA ocultà 4.690 milions d’euros en pèrdues aposta per a enganyar als inversors i poder eixir a borsa, com denuncia un informe conegut ahir elaborat per l’associació d’usuaris de banca, ADICAE. Allò normal en Illes Salmó: els peixos grassos pugen el riu contracorrent, contra els nostres comptes corrents i mai els pesquen. També passa en la Justícia. Carlos Dívar, se n’anà ahir però no a Marbella sinó del Tribunal Suprem que presidia. Dimití després de setmanes d’escàndols i no donà ni una sola explicació. Es més, denuncià haver sigut objecte d’una persecució cruel. Al final va a resultar que no se’n va perquè haja fet res sinó per escapar de nosaltres. El ministre de justícia ha dit que “respecta” a l’ex president del Tribunal Suprem. Ja que s’ha d’estalviar es podria haver estalviat la declaració. En fer-la, ens demostra molt poc respecte a nosaltres i a l’àmbit judicial al que diu representar. En aquestes illes nostres, la justícia ho és tot menys salomònica. ¡Visquen les Illes Salomó!

 

La solució al problema de la justícia espanyola el té la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre. No li ha agradat que el Tribunal Constitucional haja legalitzat Sortu i proposa eliminar aquest òrgan i convertir-lo en una sala del Suprem. Curiosament no demanà la dissolució del Constitucional quan votà en contra de l’Estatut de Catalunya. Diu la presidenta que cal acabar amb el Constitucional perquè el seus jutges no són jutges, són polítics. Al final, haurem de donar-li la raó. S’haurà d’eliminar tots els òrgans en els que hi haja polítics: consells d’administració de bancs, comunitats autònomes, govern. Pel que es veu i s’escolta, els polítics no creuen que faça falta un tribunal que defense la Constitució. Serà perquè no creuen en ella. ¡Visquen les iIles Salomó!

 

No som les illes Salomó però sí les illes salomòniques. La solució als problemes en aquest país consisteix en partir-los en dos i tindre’n no un, sinó dos problemes. ¡Visquen les Illes Salomó!

 

 

Necessitem dos, tres… mil Josep Lluís Baussets.

Que tot arriba és cosa sabuda. Que un dia o altre el nostre veí, amic i company en la lluita per la normalització de la nostra llengua Josep Lluís Bausset ens havia de deixar, ningú no ho dubtava. Però dos dies després, encara ens costa assimilar-ho.

Els records més estimats que vam passar amb ell van ser curiosament, fent el trajecte del trenet (ara Metro València) de l’Alcúdia a València els dilluns després de dinar, ell a la tertúlia del Micalet, i potser després al concert de la Banda Municipal de València; nosaltres a l’Escola de Magisteri. Ell sempre portava un llibre, com nosaltres, per si no hi havia ningú amb qui xerrar, capbussar-nos en la lectura. Però quan ens trobàvem no era el cas… de seguida ens posàvem a fer un repàs de l’actualitat política, i com no, de com n’era de difícil la normalització de l’ús de la nostra llengua. Explicava moltes anècdotes, però també sabia escoltar i sobretot, preguntar. Quan apareixia algun personatge que no coneixia a la conversa solia preguntar:”eixe… és dels nostres?”.

En algun apunt anterior – quan solíem escriure cada dia- potser vam comentar algun d’aquestes trovades, ara només ens queda el record, la seua ingent tasca per les nostres senyes d’identitat: la nostra llengua, les nostres tradicions (el Misteri d’Elx), el nostre esport (la pilota valenciana), la nostra cultura, música… a veure si algú es preocupa una mica del seu amplíssim llegat periodístic i compila els moltíssims articles que al voltant d’aquests temes i podem gaudir d’un record més vívid d’ell. 

En fitxers adjuntem una entrevista que li va fer Ramón Trullenque Peris el 2007.