Impasse
Volem dir: punt mort. El dilluns farem dos anys de
bloc i hem arribat a un punt mort del que trigarem a eixir una mica. Demanem
disculpes i esperem poder dedicar-nos-hi aviat una altra vegada.
Hem començat a treballar i no podem acudir a tot,
així que si teniu una mica de paciència ens tornarem a llegir aviat (cap a
finals de juny). Gràcies per tot.
ACTE PÚBLIC
A L’ALCÚDIA
Són viables les pensions?
Pere Blanco (regidor d’EUPV Algemesí i treballador de l’INSS)
Asensio García (Coordinador EUPV – Metge de Salut Pública)
Dimarts, 18 de maig a les 20.00 hores
Casa de la Cultura
No podem atendre el bloc com desitjaríem pels molts treballs que anem fent del PostGrau, així que, a poc a poc, anirem escrivint i a veure si podem posar al dia tot el que ens queda per comentar.
El primer de maig passat, vam assistir, com des de ja fa molts anys, a la manifestació del dia internacional dels treballados i treballadores. Segons els nostres càlculs, (mai no et pots fiar de cap comptabilització) unes 10.000 persones ens manifestàrem en un ambient de reivindicació i de festa. Hem de fer notar que la quantitat de manifestants, tot i ser respectable, deixa molt a desitjar. Amb la crisi que estem patint (i que sempre anem a pagar els mateixos) València hauria d’haver estat plena de gent reclamant els seus drets laborals, i si les mesures preses per Zapatero els darrers dies, hagueren estat preses abans d’aquest dia, de segur que n’hauríem sigut molts més. Com sempre, ha d’haver un atac directe a un gran nombre de treballadors i treballadores per a que aquests reaccionen.
Una altra cosa que no ens va agradar gens, en arribar al final de la manifestació, van ser els diferents grups que es van anar formant (1.-CC.OO. i UGT; 2.- STPV; 3.- COS; 4.- CGT; 5.-CNT , que per cert no sabem on es van reunir) per llegir, cadascun d’ells, els seus propis manifests, cosa que deuria agradar a la dreta que ens governa: divideix i venceràs. Si en compte de fer un front comú a la causa treballadora, anem fent escissions particularistes, malament, no anirem enlloc. Pregaríem als sindicats i partits d’esquerra que feren un front comú per defensar els interessos dels més desafavorits, que es deixessin d’enfrontaments que a l’únic que beneficien és a la dreta carca. Com es fa? Posant al davant les prioritats de la classe treballadora, deixant de banda enfrontaments pel poder, afavorint la participació ciutadana en les decisions que els concerneix,… que reflexionen una mica, perquè a aquest pas no sabem on podem acabar.
El mateix dia, primer de maig, ja per la vesprada-nit és va convocar la 5na Intercomarcal Cabotista, a la qual havíem promés anar, però malgrat tots els intents per aconseguir vehicle que ens traslladés a Benifairó de la Valldigna, finalment ens quedaren al poble. I com no vam anar no us ho podem contar, però hi ha amics que sí van poder anar i ells ens ho conten, a vosal3 i a nosal3.
Ací està el primer enllaç i ací el segon.
Bé, ens queda pendent resumir la taula rodona “Música, llengua i país” que l’SPL va oferir-nos al Col. Major Lluís Vives de València el dijous 6 de maig, el sopar-xerrada d’anit al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, amb Jordi Davó: “El provincianisme, un mal antic”, i a més, la columna de llibres llegits que tenim ací al costat i que amenaça cobrir-nos amb una allau si no fem aviat les ressenyes. Però primer és l’estudi, que ja s’està acabant el curs i encara ens queda molta feina a fer. Moltes gràcies per les vostres visites i seguirem, dintre de les nos3 possibilitats, oferint-vos els nos3 comentaris.
Us recordem que el dijous, a les 21:30 hores soparem i, en acabar, veurem i comentaren la pel·lícula “El tren de la memoria”, documental sobre la nostra emigració a Europa als anys seixantes i setantes. Us adjuntem l’enllaç al vídeo per a que us animeu a participar, hi accedireu clicant damunt del cartell.
…i de la resta del que ens queda per comentar… temps al temps, tot arribarà.
Us copiem el correu que ens ha enviat l’octubre CCC al Carallibre. Una bona notícia que posa les coses al seu lloc:
El reconeixement, però, el fa amb un circumloqui i evitant anomenar-la
(remet a un decret de l’Estat)
Acció Cultural i l’STE-PV (les associacions autores dels recursos judicials que han motivat les 35 sentències guanyades a la Conselleria) valoren el fet com un èxit
La Conselleria d’Educació ha acabat per admetre la realitat de la unitat de la llengua i reconeix en la convocatòria d’oposicions als cossos de mestres i professors la llicenciatura de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià.
Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, (les darreres, amb repetides imposició de costes), el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia.
En les resolucions només se citen pel seu nom les caduques llicenciatures de “Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana)” i “Filologia, Secció Hispànica (Valencià)”, que fa més de 15 anys que són obsoletes i que, en qualsevol cas, van quedar homologades i substituïdes per la vigent llicenciatura de Filologia Catalana, segons l’esmentat Reial Decret 1954/1994. A més, l’àrea de coneixement de Filologia Catalana és des de fa més de 25 anys (Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre) l’única àrea existent i l’única vigent i reconeguda per l’Estat.
El 1997 el Tribunal Constitucional ja va establir (sentencia 75/1997) que “català” i “valencià” eren denominacions equivalents i plenament constitucionals per a referir-se a la llengua pròpia i que “català” era el nom acadèmic de la llengua que l’Estatut anomena “valencià”. Des d’aquell pronunciament, totes les successives sentències del TSJCV i el Tribunal Suprem han recordat al Govern valencià que “aquella llicenciatura [de Filologia Catalana] avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia i acadèmicament, ‘catalana’”.
Malgrat això, en totes les convocatòries d’oposicions, el Govern valencià del PP ha persistit a ignorar la legalitat i ha evitat esmentar Filologia Catalana, seguint el procediment contrari al normal en les lleis: no cita la titulació vigent (Filologia Catalana) i, en tot cas, indirectament les titulacions obsoletes, sinó que només esmenta les llicenciatures ja caduques, que no contenen el nom “català”. Ara, continua fent el mateix, però en previsió de més sentències contràries i de la reacció dels tribunals davant la seua rebel·lia a complir la llei, afegeix el circumloqui “sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994”.
Acció Cultural del País Valencià i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana, juntament amb les universitats públiques valencianes, han hagut d’interposar recursos a cada convocatòria contra les resolucions del Govern valencià que no sols conculcaven la legalitat sinó que sobretot anaven contra les universitats valencianes i contra els estudis de molts valencians, que no eren reconeguts per la mateixa Generalitat que els hauria de potenciar com a la llengua pròpia. Ara, després de tantes sentències, es feliciten perquè el Govern valencià reconeix el seu error i canvia de rumb i l’animen a assumir amb normalitat el respecte per la llei, per la ciència, per la universitat i pels interessos dels mateixos valencians.
Davant d’aquest fet, Acció Cultural del País Valencià valora:
1.- Que aquest reconeixement és un èxit del treball realitzat per la nostra entitat i el sindicat STE-PV, en el sentit dels recursos presentats davant cadascuna de les convocatòries de la Conselleria que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per acreditar coneixements de valencià.
2.- Que aquest reconeixement continua el procés de fracàs del secessionisme impulsat per sectors de la dreta i de progressiu avanç del reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català al País Valencià. En aquest sentit, cal recordar l’intent de la consellera Cabanes d’imposar una gramàtica secessionista, durant la transició, que ha acabat amb l’acceptació unànim de la gramàtica estàndard unitària en base a les anomenades Normes de Castelló de 1932, que parteixen de l’assumpció del fet que el valencià és una variant dialectal de la llengua catalana. Som també lluny d’aquell famós “mig ambient” en els rètols d’una conselleria del primer govern valencià de PP-UV. Ara, ja assumida la gramàtica unitària i estàndard per part del Govern valencià, ha hagut d’assumir la validesa de la titulació de Filologia Catalana.
3.- Tanmateix, aquest és un reconeixement forçat, imposat per 35 sentències que el Govern valencià no pot continuar incomplint si no vol caure en un possible delicte de prevaricació. És per això que Acció Cultural es mantindrà vigilant perquè, a partir d’ara, totes les convocatòries incloguen el reconeixement de la validesa del títol de Filologia Catalana. També continuarem treballant perquè en un futur aquest reconeixement siga explícit.
4.- Acció Cultural valora a més la importància de disposar de 35 sentències favorables a la unitat de la llengua i a la legalitat de la denominació “català” també al País Valencià, pel que significa de base jurídica en favor de la llengua. I això ha estat possible precisament gràcies a la tossuderia del Govern valencià en no voler reconèixer la unitat de la llengua i la ineficàcia dels seus intents d’impedir-ho jurídicament.
5.- Acció Cultural entén que, donada aquest base jurídica i la perspectiva del fracàs continuat de tots els intents del secessionisme per crear una separació inexistent entre el català i el valencià, el Govern valencià hauria de reconèixer ja de forma pública el fet de la unitat de la llengua i començar a treballar positivament per la normalització i extensió de l’ús social de la llengua dels valencians. I ara té una oportunitat magnífica per a fer-ho, davant el debat a les Corts Valencianes del projecte de nova llei de la funció pública valenciana, al qual nombroses entitats, sindicats i partits hem demanat que es contemple l’anomenat requisit lingüístic per al funcionariat i, per tant, que els funcionaris de la Generalitat puguen atendre els valencians en la seua llengua.
Finalment, Acció Cultural es referma en la seua decidida voluntat de continuar treballant per la llengua dels valencians de manera constructiva i positiva, avançant en el seu reconeixement jurídic i institucional gràcies a la tasca del nostre Servei Jurídic, i s’ofereix a tots els valencians per denunciar totes les situacions de discriminació lingüística que es puguen produir.
Una nova actuació, de la qual no vam poder avisar-vos perquè ens assabentàrem el mateix dia, al teatre la Clau de l’Alcúdia. Beatriz ens va contar/cantar el seu viatge a l’Índia i Nepal i ens va deixar encisats amb les seues històries i cançons. Us deixem el vídeo que dóna nom al seu disc, Sauraha, i un parell d’enllaços, un del seu bloc, soloelamadoproduceamor i del seu Myspace
…i encara ens queda comentar el primer de maig, enllaçar-vos els comentaris de la 5a Intercomarcal Cabotista, a la qual no vam poder assistir i les darreres lectures que hem fet…
El passat dimarts, 27 d’abril vam assistir
a una Jornada de Llengua i Literatura a la Facultat de Filologia, on escoltàrem
a Joan Veny parlar
del capítol del seu llibre “Estudis
lingüístics valencians”, publicat per l’IEC, “Era valencià l’autor
de Curial e Güelfa?”.
L’acte el va presentar Antoni
Ferrando (estava previst que ho fes també Emili Casanova,
qui no va poder assistir), fent una petita introducció del llibre i del seu
autor.
En prendre la paraula Joan Veny, va
començar dient que estava molt satisfet de presentar el seu llibre en un lloc
com aquell, on sap que és estimat i del qual se sent i forma part, envoltat de
col·legues i estudiants.
L’autoria de Curial i Güelfa ha estat
un tema que li ha interessat de sempre, i finalment podem llegir les
conclusions a què ha arribat en el seu estudi, conclusions que demostren que el
seu autor era valencià. Es tractava de fer un enfocament lingüístic per arribar
a elles. Des de bon principi Joan Veny tenia eixa intuïció, però calia
demostrar-la. Ens va parlar dels precedents: “Regiment preservatiu e curatiu de pestilència” de Jacme d’Agramunt, estudi de 1971;
“Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes”, a la Revista de Filologia
Española el 1959, on ja es fan servir mots del Curial e Güelfa.
Ens cal preguntar, remuntant-nos en els
dialectes actuals i als seus ascendents per arribar a afirmar que l’autor del
Curial és valencià. Com a exemple va posar a Coromines, al seu estudi sobre “Vides de Sants
rossellonesos” de 1996, text del segle XIII. Fora del domini català,
Pfísterer sobre “Girart
de Rousillon”. M. Hackett, francoprovençal prova que mitjançant l’estudi
lingüístic es pot establir l’origen de l’autor d’un text anònim.
Va seguir exposant les diferents
propostes, basades en aspectes literaris i culturals que es poden resumir en
tres:
*
L’origen de l’autor és principatí.
* És una refosa d’una obra italiana.
* És un problema “senza solucione”
(Sansone).
Va
afegir diversos comentaris sobre la filiació dialectal oriental:
* Rubió i Lluch: “son anònim autor
degué de ser català oriental (més terminacions en –a que en –e).
* Espadaler, 2003: “respon a l’oriental
(de Solsona)”.
* Riera i Sans, 1993 diu que és una
falsificació.
Finalment, els diversos comentaris que
proven la seua valencianitat:
* Coromines, 1954: “El lèxic deixa
veure que l’autor és valencià”.
* Coromines, 1986: es troben
valencianismes en escriptors d’altres regions (sense demostrar).
* Antoni Ferrando, 1980.
* Colon, 1975a: …”d’autor
probablement valencià”; i en 1975b, està quasi convençut pel que fa a la valencianitat
del llenguatge.
L’argumentació de Joan Veny:
* Àrea geogràfica, diatopismes,
basant-se en l’”Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC),
en el “Petit Atles del Domini Lingüístic Català (PALDC) i en la flexió verbal d’Alcover-Moll.
*
Suport documental:
a) de textos valencians.
b) contrast de formes amb
textos d’àrea oriental.
Altres característiques apuntades:
* Vocalisme àton: a,e diferenciades (“treballar”
apareix moltes vegades)
* Contrast amb el català oriental
(confusió d’a per e)
a) inicial absoluta: “ampresa” per “empresa”.
b) inicial no absoluta: “jagant” per “gegant”, “llauger”
per “lleuger”, “llançol” per “llençol”, “sancera” per “sencera”, “maravella”
per “meravella”, “llaganya” per “lleganya”.
c) en posició interior: “resplandor”
per “resplendor”, “monastir” per “monestir”.
d) en posició final en
morfemes verbals: “miravan”, “feyan”, “deyen”, “pensavan”, “ploraven”.
* Confusió d’e per a: “Sent” per “Sant”.
* Confusió d’o per u
Joan Veny va continuar afegint proves
fefaents (vocalisme tònic, diferències consonàntiques, lèxic de l’àrea
occidental) i acabà amb unes consideracions finals que són les següents:
* És un text de català occidental. (a
per e)
* Distinció entre o i u àtonesa (aquest
argument no és concloent)
* Occidentalitat de la llengua.
* Valencianitat fonològica i
morfològica del text.
per
acabar contestant a la pregunta de “Era valencià l’autor del Curial e Güelfa?”
: Ausades que sí. Caldrà aconseguir el llibre per veure i estudiar aquesta i
altres propostes sobre lingüística valenciana.