El passat divendres vam poder gaudir de
diverses activitats encadenades al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, sota el
títol Coneix els nostres autors. Narrativa Infantil i Juvenil. Les
teníeu publicades en un anterior apunt, i com sol
passar, no va anar ben bé com us ho anunciàvem, per problemes de les persones
convocades i de part dels organitzadors, que justificaren la seua absència
forçada. De tota manera les activitats, amb diferents protagonistes, es van dur
a cap tal i com venien anunciades.
I així, començarem a admirar el treball
de Jesús Huguet (fill) com a dibuixant de còmic en una exposició d’alguns dels
seus treballs més representatius i que romandrà al casal fins que ens els
reclame.
Després de la inauguració de
l’exposició, es va presentar el llibre Jaume el conqueridor del mateix
autor, Jesús Huguet. Però abans de res, es va llegir un comunicat de Josep
Lluís Bausset, a qui ens trobàrem pel carrer, de vesprada, i a qui convidàrem a
l’acte. En refusar la invitació, li demanàrem que escrigues una noteta per a
llegir-la, i així ho férem.
La presentació la va començar Joan, de Camacuc. Primer va
parlar de l’editorial, que des del 1984 no ha deixat de publicar, tot i els
entrebancs que pateixen per part de l’administració autonòmica valenciana. Han
patit daltabaixos diversos, perquè dels 80 col·legis subscrits a la revista,
només en queden 20. Per l’editorial han passat quasi tots els artistes de còmic
del País. Jesús es va afegir fa uns anys i estan molt contents amb el seu
treball. L’any del centenari de Jaume I, van pensar a editar un llibre amb la
seua història, i van pensar en Jesús Huguet per a que ho dugués a terme.
Finalment la proposta es va materialitzar en el llibre que ens presentaven eixa
nit, de 96 pàgines i del qual estan molt orgullosos. Jesús Huguet continua
col·laborant, com a dibuixant “de plantilla” a la revista Camacuc. Joan va
proseguir contant una anècdota sobre el llibre, i és que a les pàgines on es
relata la concepció de Jaume I, els ajuntaments on governava el PP van veure pornografia
(?) i no el van voler comprar. Deplorable. Va seguir parlant de Jesús Huguet en
termes com: magnífic il·lustrador, que cuida molt els guions de les seues
obres, molt complidor en els terminis de lliurament dels treballs (Jesús es va
enrojolar una mica i va fer un gest com que estava exagerant).
Li prengué el relleu Jesús Huguet, qui
va dir que sempre li ha fet vergonya parlar en públic i si al damunt eren gent
coneguda, com tots els que ens hi congregàrem, més encara. Va parlar de la
revista Camacuc com un referent per a tots els autors de còmic valencians, i va
incidir en el major problema que hi tenen: des del poder institucional no
s’està creant una cultura popular, ací ens caldria (com a exemple, no com a
referent) crear un Spiderman. Un, o diversos mites que enfortiren la nostra
cultura i la nostra llengua. A tot açò cal afegir que els autors no disposen de
ferramentes ni de canals de difusió, per crear i difondre aquest tipus de
personatges mitològics.
Camacuc ha donat i està donant
l’oportunitat per fer que els menuts lligen en la nostra llengua. Ofereix
lectures al xiquets, que sovint estan oblidats per les editorials en aquests
afers. Va contar que quan li van telefonar de Camacuc per oferir-li la
possibilitat de col·laborar amb ells es va quedar sense paraules, ell ha estat
un seguidor des de ben menut de la revista i allò era un somni fet realitat.
Per fer els seus treballs procura recollir tota la documentació possible sobre
el tema o la persona a tractar, i per fer el llibre de Jaume el Conqueridor, va haver de recórrer al mateix llibre del
rei, Llibre dels fets, Crònica de
Ramon Muntaner, i altres cròniques que parlen de Jaume. I així, va incloure
l’episodi de la seua concepció, de caire mitològic, a fet referència a la
desfeta de Muret… per acabar dient que si Jaume I fos anglés, seria més
important que el rei Artur.
Una vegada acabada la presentació, vam
sopar en agradable companyonia, i en acabar, vam passar a la xerrada “Accions i instruments per a l’animació
lectora”, que no la va fer Antoni Navarro, com estava previst, sinó Anna
Ballester. La presentació va córrer a càrrec de Francesc Ferrer, de l’editorial
Denes. Ens va comentar que ell es va
fer lector a partir d’una fira del llibre de València, on va descobrir, de
menut, la revista Cavall fort.
D’Anna ens va dir, entre altres coses, que és professora de Cicles Formatius,
membre de la Fundació Bromera
,
ha actuat a diferents llocs com a contacontes (biblioteques, escoles…), és
també escriptora i vam poder veure el seu llibre Poemania, del qual Anna va deixar un exemplar al Casal per a
augmentar la nostra biblioteca. Va seguir dient que el foment de la lectura no
és oficial, no està contemplat al currículum escolar, no hi ha fons per activar-la,
ni mitjans, cosa que ha de preocupar-nos.
Anna Ballester va començar agraint
poder estar en un reducte progressista i d’esquerres per a poder fer la seua
xerrada. De la lectura, va dir que era una cosa curiosa. Després de molts anys
promovent la lectura pels centres escolars, va descobrir la manera de
fomentar-se-la ella mateixa. La seua àvia sempre estava de bon humor i era una
narradora extraordinària de contes, rondalles i romanços, i ens va dir que la
seua àvia li va desvetllar la curiositat per conéixer altres móns, altres
cultures. En morir-se, tot açò ho va redescobrir als llibres. Seguidament ens
proposà veure un passe de diapositives (ja està bé de dir-li “power point”) sobre
foment de la lectura en menuts i de la qual us farem un resum en arxius, perquè
si no, açò semblarà massa llarg.
Com podeu veure, una vetllada amb
moltes activitats, totes elles d’un alt nivell cultural i didàctic. Us convidem
des d’ara (ho tornarem a publicar quan s’acoste) al proper sopar-xerrada, el
dia 14 de maig a les 21:30 hores, sota el títol de “El provincialisme, un mal antic” i ens acompanyarà en aquest
menester Jordi Davó.
EL
FOMENT DE LA LECTURA
El
plaer d’envoltar-se de paraules que acaronen
1.-
Què significa fomentar la lectura: la lectura és una ferramenta per a formar
persones, que serveix per a ensenyar i per a descobrir el plaer de la lectura
en ella mateixa.
2.-
Qui ha d’animar a llegir? És una feina de tothom: família, escola, mestres,
televisió, ràdio, mitjans de comunicació, administracions…
3.-
Quines lectures cal proposar? Dependrà de l’edat dels aprenents. Començarem,
abans de que sàpiguen llegir, cantar-los, contar-los, recitar-los cançons,
poemes, embarbussaments, i fer que ens imiten… els contes són una necessitat
vital. A tot arreu, els xiquets i xiquetes demanen contes, què els ofereixen
els contes per a que siguen demanats una i altra vegada?:
*
El do de l’afecte, segons C.M. Gaite, un conte contat és una prova
d’atenció i d’amor per part del narrador/a. Es crea un vincle afectiu entre els
participants, perquè som éssers que necessitem ser estimats.
*
El do de l’apropament a la realitat. Els contes són una forma de contar la
veritat d’un altra manera. El que els importa no és l’espai, ni el tipus de
personatge… és la veritat de la que està impregnada la història.
*
El do de la fugida. Els contes permeten alliberar-se de les tensions de la
realitat. Són capaç de transportar-nos a una illa, al fons del mar, a un país
fantàstic… ens donen ales per a volar.
*
El do de la identificació. Els xiquets es veuen reflectits en el contes com
en un espill. El final feliç els dóna esperança.
*El
do del desig lector. Si els oferim contes que els fascinen, desitjaran
seguir llegint (relats de ficció i també llibres de coneixements). Bettelheim i
K. Zelan: “L’aprenentatge de la lectura ha de donar als xiquets la impressió
que davant d’ells s’obrin nous mons a la seua ment i a la seua imaginació. Es
pot ensenyar a llegir per saber desxifrar (resoldre deures acadèmics) o per
interessar (fer lectors).
*
El do del coneixement. Els contes generen
preguntes i les preguntes són la font del coneixement.
* El do de la imaginació. Capacitat
sense la qual la humanitat no hagués pogut eixir de l’estat animal. Vogitsky:
el món de la cultura, és a dir, tot el que ha sigut creat per l’home, és
producte de la imaginació. Einstein: La imaginació és més important que els
coneixements. És el factor més important en la investigació científica.
Seguirem,
una vegada sàpiguen llegir, amb llibres, còmics, revistes…
i
destacarem:
*
Els imprescindibles, també coneguts com a clàssics, tot un repte.
*
Els seductors, els que, per una raó o altra, els atreuen ( a uns lectures
sobre els cotxes, sobre esports, a d’altres, lectures de por…).
*
Els mediocres, sovint anomenats “best-sellers” o més venuts. (cosa que no
vol dir que tots els més venuts siguen mediocres, algun se’n salva).
4.-
Com animar a llegir:
Decàleg de la família compromesa amb la
lectura:
1) Conteu contes als vostres fills.
2) Valoreu el fet de llegir
3) Sigueu un model de lectura.
4) Feu del llibres, objectes
quotidians.
5) Parleu de llibres.
6) Llegiu amb ells.
7) Feu de la lectura un costum
saludable.
8) Regaleu-los llibres.
9) Animeu-los a escriure.
10) Impliqueu-vos en el procés.
A l’escola:
1) Presentació de llibres.
2) Lectures en veu alta.
3) Narració de contes.
4) Jocs literaris.
5) Creació de textos.
6) Narració de vivències aportades per
la lectura.
7) ….
En
l’àmbit social:
1) Fer publicitat de models de lectura.
2) Notícies las mitjans de comunicació.
3) Llibreries culturals.
4) Webs i blocs a Internet.
5) …
A
nivell polític:
1) Crear una bona xarxa de biblioteques
públiques.
2) Promoure campanyes de promoció
lectora.
3) Formació de mediadors.
4) Facilitació de tot tipus de
recursos.
5)…
5.-
On i quan llegir?: En qualsevol lloc i en qualsevol moment. Cal respectar
sempre els drets del lector. Alguns exemples: El primer, tens dret a no llegir,
sí. Si no t’agrada el que llegeixes, deixa-t’ho. Si alguna part del que estàs
llegint no t’agrada, tens el dret a saltar-te eixes pàgines. Dret de rellegir,
quantes vegades vulgues un text. (en falten uns quants, extret de Com una novel·la de Daniel Pennac.)
6.-
Per a què llegir?: Per a ser més tolerants. T. Durán: “La literatura fa que els
seus degustadors siguen més relativistes, més tolerants, més oberts a les
expectatives de la realitat (cap dictador ha estat bon lector). En obrir les
pàgines dels llibres, els xiquets i xiquetes s’obrin també a la pluralitat de
mons i quan viu, gaudeix o pateix amb les peripècies d’un personatge, demostra
que és capaç de posar-se en la pell de l’altre (empatia).
*
Per a rebel·lar-se: J.J. Millàs: Leer
es rebelarse. La lectura és una de les poques formes que van quedant de
rebel·lia eficaç front a un món cada vegada més mortificat. S’han acabat les
revolucions… Això no vol dir que no s’haja de canviar la realitat. Cal
canviar-la a base de qüestionar-la de tal manera que no puga emmirallar-se
sense avergonyir-se. I això es fa amb paraules, amb llibres, no a galtades.
La lectura és “perillosa” : el que llig
posa en qüestió tot el muntatge social. Per això les humanitats estan cada
vegada menys presents en els programes escolars. Els qui manen saben que llegir
és la forma de rebel·lió més eficaç en els temps que corren.
*
Per sentir-se acompanyats: F. De Azúa: Lecturas
comulsivas La lectura és un vici no solitari. Els lectors compulsius formem
una comunitat, la nació de la qual és la pàgina impresa.
*
Per què sí, pel goig de llegir: C. Gil Acercar
los niños a la poesia.
* Per
a ser millors: M. Desclot, per gaudir, per a conéixer, per a comprendre,
per a créixer com a ésser humà, en definitiva, per ser millors. “Jo us convide
a somniar en un país on la lectura ens porte a la comprensió i al coneixement. És
a dir, a la verdadera llibertat. Si us plau, LLEGIU I SOMNIEU. Per a que el
coneixement ens faça autènticament lliures i civilitzats.
Al
torn de preguntes, una persona li va dir que a casa, ells, pares, llegien molt,
però els fills no tant… Anna va respondre que no hi ha cap recepta miraculosa
per a fer que els nostre fills i filles lligen, cada persona és un món i cal
saber trobar-li les seues aficions i motivar-los en aquesta direcció. Nosal3
vam aprofitar per afegir un altre escriptor important en la tasca de motivació
lectora: Emili Teixidor, i la conferenciant ens va donar la raó.
