Arxiu mensual: novembre de 2009

D’això… les visites del mes de novembre…

   Al darrer apunt no us comentàrem que també hem tornat a estudiar, des de finals de setembre, a la Facultat de Filologia el Post Grau de Assessorament Lingüístic, matiu pel qual no tenim tant de temps per anar traduïnt amb tanta alegria com abans, els articles de premsa que més ens cridaven l’atenció, ni anar escrivin comentaris del que ens passa. Feta aquesta puntualització, ací teniu el “top ten” del mes de novembre, que ja no sabem si vol dir alguna cosa o no. Ho diem perquè hem instal·lat un altre comptador (Statcounter) i no quadren les xifres de visites, així que ja ens imaginem que cadascun d’aquests comptadors fa els comptes a la seua manera, que, potser no siga l’exacta, així és que: fora preocupacions!

 

            Entrades
més visitades aquest mes

            Publicat
el dia 30 d’octubre

            La
Lluna en un Cove. Número 11, novembre.
(77 visites)

            Publicat
el dia 16 de novembre        

            21
de novembre, 22 hores, Pavelló PLa de l’Arc de Llíria Concert.
(70   visites)

            Publicat
el dia 18 d’octubre

            XXI
Encontre d’Escriptors: La literatura digital. XXXVIII Premis octubre.

(61   visites)

            Publicat
el dia 6 de novembre

            Consideracions
de la Coordinadora per un Transport Sostenible sobre l’aeroport   de la Ribera
(58 visites)

            Publicat
el dia 20 d’octubre

            “Mal
d’escola” de Daniel Pennac.
(57 visites)

            Publicat
el dia 18 de novembre

            Teatre
La Clau: dijous 26 de novembre a les 22 hores: OLIVA TRENCADA.
    (57 visites)

            Publicat
el 4 de novembre

            “Jornades
sobre les normalitzacions reeixides” a l’OCTUBRE, Centre de Cultura             Contemporània.
(55
visites)

            Publicat
el 2 de novembre

            XI
Mes de les Lletres “El laer de llegir, el gust d’escriure” Bloc Jaume
I de           l’Alc
?dia.

(50 visites)

            Publicat
el dia 13 de novembre

            “La
màquina ronca” d’Urbà Lozano.
(50 visites)

            Publicat
el dia 19 d’octubre

            TEATRE
LA CLAU: Carles Pastor “La noia del Nord”. 21 d’octubre.

(47            visites)

    Ups!, queda una mica desquadrat, però no tenim ganes de perdre més temps arreglant-ho… Bona nit!

Comentaris esparsos dels darrers dos mesos.

         Diu que per una vegada,
anem a deixar de banda totes les tasques que portem entre mans i anem a fer un
apunt amb el qual recordem  (no creiem
que estiga tot, però) el que hem fet des de fa… no sabem ja quan, potser des de
mitjan mes d’octubre. Han estat dies de lluita, de gaudi, d’aprendre i de
ensenyar, de veure pel·lícules (poques però), de tornar a llegir bastant (tenim
sis llibres per comentar encara!). En fi, anem a provar de fer un resum i si
ens deixem alguna cosa que hem compartit amb algú de vosal3, feu el favor d’indicar-ho,
que anem bastant perduts. I aquesta darrera setmana hem treballat i per això l’aturada
en l’escriptura d’apunts al bloc.

            Tot
comença amb les bicicletades, convocades per la Coordinadora per un Transport
Sostenible i el Col·lectiu la Ribera en bici. La primera, el 17 d’octubre va
discòrrer des de l’Alcúdia fins a Guadassuar pel Camí dels burros. No assolir
el número de participants que estimàvem, però igualment ens ho passàrem molt
bé. Abans d’eixir i en arribar a Guadassuar, ens van oferir sucs i refrescos
per a tothom. La segona es va celebrar el 31 d’octubre, i ens haguérem de
desplaçar (sempre amb bicicleta) fins a Algemesí, des d’on anàrem fins a la
xopera, en l’antiga desembocadura del riu Magre al Xúquer. Puguérem contemplar
el gran treball de neteja que ha realitzat l’ajuntament d’Algemesí en aquest
paratge, ja que estava saturat per un canyissar espès (la darrera vegada que hi
anàrem, fa uns anys) i ara hi ha un bosc de ribera inundable preciós. Per la
vesprada hi anàrem a la Macromanifestació (aquesta vegada sí que ho va ser)
contra la corrupció. Gairebé vam perdre la veu cridant “No a la corrupció,
Camps dimissió”. 20.000 persones no està gens malament i hauria de servir per a
alguna cosa com ara que algú dimitís, però ja sabem com les gasten els que ens “governen”.
A la propera hem de ser 50.000 per veure si es donen per al·ludits d’una
vegada.  La darrera bicicletada, el dia
14 de novembre, la vam fer des d’Alzira fins a Carcaixent. NO vament anàrem des
de l’Alcúdia en bici, i en tornar, anàrem a la “florentinada”, festa que
convoca algunes vegades en fer anys l’amic brisco a la seua casa reciclada de
la muntanya. Vam gaudir de música en directe i de bona companyia fins tard a la
nit.

         En acabar el mes d’octubre, se’ns va
passar publicar les entrades més visitades, (teníem massa coses al cap, i eixe
dia va ser el de la bicicletada i macromanifestació) i axií, no teníem temps ni
per aturar-nos a fer-ho. Procurarem que no torne a passar.

         El 21 d’ocubre vam poder gaudir també
de l’actuació del Carles Pastor al Teatre La Clau, després de sopar amb la
directiva i l’artista convidat. Anit no vam poder anar a veure i escoltar a
Oliva Trencada al mateix lloc, al Teatre La Clau, perquè teníem reunió del Grup
de Lectura per  parlar de “En dic vermell”
d’Orhan Pamuk. No vam ser molts els qui acudirem (si ve l’autor se sol congregar
molt més gent, per l’al·licient de poder parlar amb ell), però vam intercanviar
les bones impressions que ens havia fet l’obra, i coincidírem que es tracta d’un
monument literari  en temps i un espai que
encara que ens queden una mica lluny, ens va dir moltes coses de la cultura
turca d’aleshores. Ja la comentarem més endavant.

         A finals d’octubre, també hi acudirem dos dies a les
sessions del XXI Encontre d’escriptors dintre dels XXXVIII premis octubre, al
C.C.C. octubre. Si trobem els apunts que ferem, us en farem cinc cèntims… un
moment…  El dimecres 28 d’octubre, a
les 10:30 vam escoltar de Raffaele Pinto, presentat per Carlos Lindin la seua
conferència: “Els blogs i la literatura”. Raffaele Pinto es va presentar més
com a una persona curiosa que com a experta. Va començar parlant de que el que
més destaca del nou mitja, la xarxa, és la intertextualitat, l’hipertext. També
que amb les noves tecnologies, està canviant els conceptes d’autor, de lector i
d’obra. La relació amb els lectors en xarxa canvia el significat del mateix
text. (A açò podríem dir que en un text escrit en paper també, però). Es
refereix en aquest cas a que l’alta literatura té un model de lector estancat,
i que ara, amb les noves tecnologies, açò està canviant; el lector participa de
la lectura i de la interpretació dels textos i pot aportar comentaris que poden
diversificar els punts de vista.

         Va fer referència també a un article publicat per Umberto Eco
en el que criticava la integració de l’ordinador en educació primària. L’argument
que aporta Eco és que l’escriptura és alguna cosa més que un codi. És, a més un
exercici amb el qual el cos s’estructura. Mitjançant aquest aprenentatge es
produeix la coordinació cervell-ull-mà en una mena d’entrenament, comparant-ho
a quan aprenem a conduir: abans no sabíem com coordinar peus i mans, després,
una vegada aprés, es converteix en una rutina a la qual ja quasi bé no li posem
atenció.  L’escriptura és un procés d’entrenament
al començament de la vida i sovint oblidem aquest aprenentatge tan necessari.
La funció antropològica essencial de l’escriptura, és coordinar el cos, disciplinar-lo,
ensenyar-lo a mantindre’s net, interioritzant un principi d’ordre, reflectit en
allò fet i  finalment en la personalitat.

         Passà seguidament a parlar de l’efecte espill que té la
literatura, dient que ella ens proporciona el que nosal3 hem volgut ser. No en
som conscients de la imitació que fem, però la fem, interioritzem allò que la
literatura ens ha proposat. Esl exmples que posà no poden ser més explícits: El
Quixot, que imita la ficció, i la imitació de Crist, que imita la “veritat”.

         Segons Lacan, el jo es construeix basant-se en la ficció. En
la literatura estan reflectides totes les nos3 individualitats. Arribats a
aquest punt, va dir que Eco s’equivoca. La xarxa, la pantalla, potencia la ficció
fictícia, és un pas endavant, com el que va fer el conte al segle XX en
desplaçar la novel·la.

         Les xarxes socials ens aproximen a una relació més íntima i
necessària amb la ficció. Fem ús d’una “doble vida”. Fa de l’ús literari un ús
minimal, i posa com a exemple el “Bon dia” que escriuen molts en entrar de matí
a qualsevol xarxa social. Això és (segons Pinto) de literatura, és entrar en la
ficció i projectar-se en la xarxa. És la cèl·lula literària mínima. És el
moment d’entrar a la ficció. La implosió de la literatura ha envaït en la
nostra existència, la nostra quotidianeïtat desapareix, és la ficció que es fa necessària.
 No sé si s’entendrà alguna cosa o no…
és el que he pogut esbrinar dels apunts apressats que vaig agafar.

         Més tard, a les 12, hi havia una Taula Rodona a la qual van
assistir Xulio Ricardo Trigo, Toni Ibáñez, Margarida Aritzeta i trobàrem a
faltar a Biel Mesquida, que segons ens van comunicar, estava a Mallorca en un
homenatge a Xesca Ensenyat; la taula va estar moderada per Raffaele Pinto.  Estem pensant que açò està fent-se massa
llarg i potser us aborrisca… deixarem la segona part d’aquests Encontres per
a més endavant… si voleu.

         Al present mes de novembre, Mes de les
Lletres
, hem pogut assistir a l’actuació del grup Jazzeando Funk, que ens
adelitaren amb estàndards del jazz de sempre, demostrant-nos el seu virtuosisme
instrumental. Ho poguérem veure a la Casa de la Música el dia 13. El dia 23,
dijous, vam poder tornar a veure a Xavi Castillo en la seua obra (que ja em
comentat ací) “Històries Medievals de Reis i Bufons”. Abans, però, vam poder
assistir, el dia 21 a Llíria, al meravellós concert que ens oferiren Pep
Gimeno, Miquel Gil, l’Orquestra Àrab de Barcelona, la Unió Musical de Llíria i
David Pastor (enllaços).

         Els
Amics del Corral de Rafel tornaren a programar una altra activitat en aquell
paratge natural, amb una excursió per la muntanya, dinar, i per la vesprada, un
taller de fotografia nocturna. Només vam poder acudir a la paella amb els amics
valldalbaidi, brisco i Carlos Chao.

         Aquesta vesprada, a la Casa de la
Cultura de l’Alcúdia, lluirament de premis i inauguració de l’exposició del
concurs de fotografia de Xúquer Viu, per la nit, i com a final del Mes de les
Lletres, soparem amb Jaume Pérez Muntaner a la Taula de les Lletres i els
Menjars.  Demà també hi ha bastants coses
a fer: de matí, concentració per celebrar el primer de desembre, dia
internacional de la lluita contra la sida a la plaça Major d’Alzira, organitzat
pel col·lectiu Colorets de la Ribera i la Costera. Per la nit, actuació de jazz
a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, amb Jesús Sentandreu, David Pastor et
alii. que de segur ens faran passar una molt bona estona. Com voleu que ho
posem tot? Fem el que podem. Bona vesprada.

Diumenge 22 de novembre nova activitat al Corral de Rafel.

   Una nova activitat dels Amics del Corral de Rafel. Sí, ja sabem que ho hem publicat massa damunt de la data, però entre unes coses i altres, ens ho veiem apurat per arribar a la nit sense haver d’anar corrents a algun lloc. Dintre hi teniu el programa tal i com està publicat al bloc dels Amics. Com podeu veure, ja no podeu apuntar-vos a la paella, però si us agrada passejar per la naturalesa i a més, fer fotografia, acudiu sense cap problema, sereu rebuts amb els braços oberts.

El proper dia 22 de novembre, els Amics del Corral de Rafel us presenta una activitat oberta a tots els públics, especialment per als afeccionats a la fotografia. L’horari programat, que pot patir variacions, segons es vaja desenvolupant el dia serà:

11:30 Excursió a les Coves del Truig per fer fotografia de natura i gaudir del paisatge.

14:30 Dinarem paella per encàrrec.

16:00 Taller de fotografia. Es dividirà en dues sessions: en una, Paco Burguera ens explicarà les diferents modalitats o tècniques per fer fotografia nocturna: com fer fotografies als llamps de les tronades, com fotografiar el ratsre dels estels, fotografies d’astrofísica… segurament disposarem d’un telescopi per poder aplicar aquests coneixements. A l’altra sessió, tindrem una xerrada on ens presentaran fotògrafs de prestigi com són:
– Sergio Tello (Premi Catalunya de Fotografia).
– Miguel Parreño (Premi Nacional de Fotografia).
-Manolo i Raül Villalva (Guanyadors de diferents concursos de fotografia a nivell mundial).

19:00 Posada en pràctica dels coneixements adquirits.

Per a poder participar-hi, caldrà comprar el tiquet que es posarà a la venda al preu de 10 € els majors i 5 € els xiquets. Per aconseguir-los haureu d’anar al bar l’Oficina i demanar per Dani. Per aquells que no puguen anar-hi, haureu d’enviar un correu electrònic a corralderafel@gmail.com abans del 18 de novembre indicant quants aneu a vindre. Aquesta data és la de tancament d’inscripcions, i així no ens passarà com altres vegades, que ens hem vist desbordats per gent que s’apujnta a última hora (encara que ho hem resolt bastant satisfactòriament, tot s’ha de dir).

Així que ja ho sabeu, si us agrada la fotografia i la natura, no deixeu pasar aquesta oportunitat.

US ESPEREM!!!!

Teatre La Clau: dijous 26 de novembre a les 22 hores: OLIVA TRENCADA.

– Ostres! que no podré anar-hi…
-…
-…sí, sí el 26 de novembre, aquesta vegada, dijous, ves per on… ja podríem haver-ho programat per al dimecres, com sempre… i tu hi aniràs?
-…
-…No, Ja t’hem dit que no…, que eixe dia tenim reunió del Grup de Lectura del Bloc Jaume I a la mateixa hora, al casal… sí, comentarem la novel·la d’Orhan Pamuk “Em dic vermell”….
-…
-…Doncs ja ho saps, encara que no te l’hages llegit, pots vindre, i si t’agrada més la música, doncs al Teatre La Clau…
-…
-…Val, ens veiem en un lloc o altre, bo!… Sí, sí, sí, i per al  diumenge ja t’ho contarem, que hi ha activitat al Corral de Rafel, demà et telefonem i t’ho diem, ara sí, adéu, a10…!
Més infomació al “mai és peix

21 de novembre, 22 hores, Pavelló PLa de l’Arc de Llíria Concert.

Necessitem redifusió massiva del concert

 

El dissabte 21 de novembre a les 22 hores, al Pavelló del Pla de l’Arc de Llíria, tindrà lloc un concert recordatori dels quatre-cents anys de l’expulsió dels moriscos de terres valencianes i en concret del Camp del Túria. L’Institut d’Estudis del Camp del Túria ha organitzat un concert on intervindran més de cent trenta músics provinents la major part de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria, l’Orquestra Àrab de Barcelona, la rondalla de Pep Gimeno “El Botifarra” i el cantautor Miquel Gil amb el seu grup de reconeguts músics, entre els quals destaca David Pastor o Tobal Rentero.

 

…Aquest concert del 21 és una nit única, sens dubte, un colp l’any i para de comptar, i patim de no ficar tres mil persones al Pavelló de l’Arc. Amb tres mil passem comptes, sense pèrdues. Una altra quantitat fóra la ruïna, sobretot la ruïna moral. A l’escenari hi ha una qualitat de molt de pes, perquè volem aplegar un concert de veritable país, de primera divisió europea. Fins i tot convidem la gent del nord, fem una crida als blocaires de Vilaweb, als altres, als amics i a les famílies. Perquè n’hem d’aplegar tres mil (3.000), per mantenir-nos vius. Ja sabem que pujarà gent d’Elx, de Concentaina, de Gandia, d’Albaida… No sabem quanta gent baixarà de Castelló, de Tarragona, de Perpinyà… Hem convidat polítics il·lustres, que han respost que tenen l’agenda complicada, que potser enviaran subalterns dels subalterns, si poden baixar… Ens temem que no tindrem gaire representació institucional, o política, o associativa… Per què ho feu?, ens demanen. Per què us jugueu el pressupost de cinc anys, del vostre Institut? No tenim una resposta convincent, o una sola resposta… Potser perquè qui ho hauria d’organitzar, no ho fa. Potser perquè els nostres músics mereixen aquella possibilitat, potser perquè no volem més expulsions. Potser perquè, com explica un dels protagonistes, cerquem maneres…

 

“Si ets a fora, t’imagines que les coses ja venen fetes, caigudes del cel. Però ves que hi ha els músics, el teatre gran de La Unió que ha d’acollir tot d’assajos generals, els viatges des de Xàtiva, des de València, des de Barcelona… Perquè els músic s’hi han de trobar, i han d’anar abocant tot d’esforços per preparar un concert fantàstic. Quanta gent vindrà dels pobles? Quants pobles hi haurà representats el 21 a Llíria? La festa serà a l’escenari, però també serà a les llotges, a les grades, entre el públic…”  En directe via Llíria

 

 

Vídeos assajos:

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150882

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/150804

L?Ajuntament de l?Alcúdia incorpora propostes de Compromís en les ordenances fiscals


 

Els comerços que s’establisquen en el nucli històric tindran una rebaixa del 50% en la taxa d’obertura

 

S’amplia notablement la bonificació per al vehicles menys contaminants

 

Compromís
critica l’Impost de Bens Immobles i la taxa de fem que, en la pràctica,
suposaran un augment de la tarifa dels contribuents

 

L’Ajuntament
de l’Alcúdia aprovà amb els vots favorables del PSOE, l’abstenció de
Compromís per l’Alcúdia i el vot en contra del PP les ordenances
fiscals per a 2010. Compromís per l’Alcúdia valorà positivament
l’acceptació per part del grup de govern de tres de les seues propostes
possibilitant la seua abstenció.

 

La primera de les propostes de Compromís suposa establir
una bonificació del 50% en la taxa d’obertura d’establiments per als
locals comercials i similars que s’ubiquen en els carrers del nucli
històric
. Aquesta mesura ajudarà a la necessària revitalització
d’aquesta zona amb la recuperació de comerços i altres activitats que
en els últims anys han anant desapareixent de manera preocupant.

 

Igualment, a proposta de Compromís,
s’amplia notablement la bonificació per als vehicles menys
contaminants, els que produeixen menys de 120 gr/km de CO2, que ja
contaven amb una bonificació del 90% en l’impost durant el primer any.
A partir de 2010 aquesta bonificació, a més de mantindre aquest
percentatge durant el primer any, serà del 50% en el segon any i del
20% en els successius.

 

Per últim l’Ajuntament ha acceptat la creació d’una nova taxa a les empreses de telefonia mòbil que disposen d’antenes en el municipi per l’aprofitament especial del domini públic local, el que suposarà una nova font de recaptació.

 

Malgrat l’aprovació d’aquestes propostes, Compromís
per l’Alcúdia s’abstingué en la votació final al no acceptar-se les
seues propostes relatives a l’IBI i a la taxa del fem.

 

Respecte a l’IBI,
que com a conseqüència de la revisió cadastral ha suposat una pujada
mitjana per al contribuent del 139 % en els darrers 6 anys, Compromís
va proposar que per minorar l’impacte d’aquesta pujada es rebaixara el
tipus impositiu en 3 centèsimes passat del 0’83 al 0’80. El grup de
govern va optar per reduir només en una centèsima aquest tipus, amb la
qual la pujada mitjana dels rebuts per a 2010 serà del 8’8 %.

 

També es va mostrar crític el grup de Compromís amb la
taxa de recollida del fem, que serà superior a la de l’any passat
segons els càlculs efectuats, i que junt al cobrament per part del
consorci comarcal del cost de la Planta de Guadassuar i de l’ecoparc
suposarà una important despesa per als veïns i veïnes en un any amb
especials dificultats econòmiques.

 

 

?La màquina ronca? d’Urbà Lozano.

“La màquina ronca”

Urbà
Lozano

 

         Guanyadora del premi de
narrativa “Vila de Puçol” 2005, és la seua primera obra publicada per Edicions
Brosquill el febrer del 2006. El que tenen de bo els premis literaris és la
possibilitat de donar a conéixer obres i autors com aquests que anem a
comentar. Sovint ens queixem que els premis literaris (Urbà Lozano ho ha
comentat a bastament al seu bloc “Més content que un gínjol”) no són gaire
“nets”, però si no fos per aquests, novel·les com aquesta no es publicarien, o
si es publicaren, acabarien a la “guillotina”, per no tenir el ressò ni
publicitat adequats.

 

         L’afecció d’Urbà Lozano pels trens ens ha quedat ja ben
palesa: si a “Plagis” en fa un exercici d’estil per descriure de diferents
maneres un viatge en tren (el de Sòller), a “La màquina ronca”, aquesta passió
impregna fins el títol de la novel·la. Comença amb el naixement del que serà el
protagonista, Jaume Monjonell, nen no gaire desitjat per sa mare, i juntament
amb el seu creixement, l’autor anirà repassant esdeveniments històrics ben
presents en la memòria històrica del poble (la guerra de Cuba, la guerra
(in)civil, tot contant-nos el seu ascens a les altes esferes del poder econòmic
gairebé sense proposar-s’ho i sense posar pràcticament res de la seua banda.
Veiem (llegim seria més correcte però…) desfilar per les seues pàgines un
devessall de personatges arquetípics de la Ribera, on va nàixer, que després
(segons ens comentà a la reunió del Grup de Lectura del Bloc Jaume I)
desenvoluparà al recull de narracions breus “Femení singular”.

         És un text molt treballat, i per això es llegeix amb
facilitat (un parell de viatges a València amb el “trenet” –FGV- van bastar per
a llegir-nos-la, per cert, bon lloc per llegir-la). Narrat en la primera
persona del protagonista, fa un ús del lèxic de la Ribera que ens ha portat
paraules que feia molt de temps que no escoltàvem o que mai havíem vist
escrites en cap altre lloc, cosa que hem d’agrair-li a l’autor. Com que no
tenim gaire temps, (els estudis ens aclaparen), copiarem el principi que ens va
colpir bastant i així, animar-vos a que us la llegiu (la podeu trobar a la
biblioteca del poble):

 

         “Acabat de parir, la comare
va demanar a la partera si tenia ganes de veure’m. La pregunta era rutinària,
però una contestació inusual va sorprendre els presents:

         – No cal: ja el conec de
memòria.

         Efectivament, com havia
temut des de que va saber que estava prenyada, jo tenia la cara blanca i redona
com una fogassa i un pèl de fotja com el carbó. Només per això es va desentendre
de mi, i els avis hagueren de buscar una dida que em nodrira. Però quan tenia
poc més d’una setmana la mare canvià de parèixer, i em va arrancar, literalment
dels pits llogats.

         – Si ensomnies bacores els
xiquets les porten dibuixades a la pell. Jo les cares blanques i els pèls
negres no me’ls trac del cap, però puc criar el meu fill com cal –va dir mentre
ho feia.

         Estava equivocada. En no
donar-me pit només nàixer, la llet se li havia tallat, i per més que jo xuplava
aquells mugrons erms, desesperat, no en treia resquitx. Encara com la feren
entrar en raó, perquè tot i que de primer va tindre la quimera d’alimentar-me
amb aigua d’arròs, a la fi va consentir de tornar-me a la sina generosa de la
dida, la qual em va alletar fins que calgué. Aquella pobra dona, mig
trastornada, diuen que m’abraçava com si fóra un gran tresor, enyorant el seu
fill mort, mentre que repetia invariablement les mateixes paraules, sense
afegir-ne ni una més:

         – Angelet… Angelet…

         Des de ben menut, doncs, em
marcaren el camí.”

Darrera bicicletada: Alzira-Carcaixent. Dissabte 14 de novembre a les 10:30.

  
     El proper 14 DE NOVEMBRE rodarem, sense preses, per ALZIRA, CARRIL BICI O CAMI DE SERVEI I CARCAIXENT.

    Un
passeig agradable, sa i en bona companyia, que servix també per
reivindicar la mobilitat sostenible, una xarxa de
carrers/camins/carrils per a bicis i vianants, reclamar millores en el
transport col.lectiu, defensar el clima i rebutjar les noves autovies.

    Anima’t, dona-li la màxima publicitat a la convocatòria i vine, si pots.

    Hem quedat a les 10:30 en la Plaça Major d’Alzira.

    Nota: El casc sempre és recomanable, cadascú és responsable de si mateix i els menors han de vindre acompanyats d’algun major.

Coordinadora per un Transport Sostenible.

http://www.facebook.com/event.php?eid=174446497479

Consideracions de la Coordinadora per un Transport Sostenible sobre l’aeroport de la Ribera

LA COORDINADORA CONSIDERA INVIABLE L’AEROPORT

L’aeroport
que es pretén fer a la Ribera estaria situat entre Alzira i
Massalavés, a escassa distància dels nostres municipis:

 

Benimuslem

0’7 km

Massalavés

1 km

Montortal

1’4 km

Alberic

2’5 km

L’Alcúdia

3 km

Guadassuar

3 km

Alzira

4 km

Carcaixent

4 km

Benimodo

5’5 km

Algemesí

5’5 km

La Pobla
Llarga

5’5 km

Carlet

6 km

Castelló
de la Ribera

6 km

 

La
superfície que afectaria inicialment seria de 5.500.000 m2,
6.619 fanecades, amb pistes de 2.400 m de longitud i 45 m d’amplària,
més 7’5 m de màrgens, i 6 torres de 30 m. Es preveuen
fer 133 vols diaris per al 2011 i 363 al 2015, desprès d’una
ampliació. Calculen d’entrada que Benimuslem estaria sotmès
a més de 70 decibels de soroll, Montortal a més de 60
decibels i d’altres també al voltant del màxim
legalment acceptat que són 55 dB per als nuclis residencials
durant el dia. L’aeroport està traçat damunt mateix del
riu Verd i haurien entubar-lo en un tram de més de mig
quilòmetre. El cost seria d’uns 323 milions d’euros…

 

Davant
d’aquestes dades, la Coordinadora per un Transport Sostenible vol fer
públic el seu rebuig per les següents raons:

 

  1. Aquest
    projecte continua potenciant el model de transport més
    contaminant i insostenible, generador de milions de tones de CO2, el
    principal gas que està provocant l’escalfament climàtic
    i que urgix reduir si no volem convertir Espanya en un desert; amb
    l’agreujant que l’avió contamina el doble per viatger i km
    recorregut que el cotxe, i cuatre voltes més que el tren
    normal.

  2. Soterrar
    baix el ciment l’únic riu que naix i acaba a la comarca de la
    Ribera no pot ser legal ni assumible per ningú.

  3. La
    destrucció de quasi 7.000 fanecades de terra fèrtil i
    viva resulta un sacrifici inacceptable per a la comarca, el sector
    primari és el que més hauria de ser ajudat a superar
    la crisi actual, fomentant l’agricultura ecològica. La
    destrucció del territori no és progrés.

  4. No
    és una obra necessària ni demanada a la Ribera sinó,
    com altres d’aquest caire especulatiu i destructiu, de
    servidumbre
    respecte
    a València capital,
    que es projecta pensant només en els beneficis immediats
    d’uns pocs i amagant els efectes perjudicials que tenen per a la
    comarca.

  5. Un
    aeroport en una zona tan densament poblada originaria excessives
    molèsties, augmentant el trànsit motoritzat i
    empitjorant notablement la qualitat de vida dels ciutadans
    riberencs, especialment els dels municipis pròxims.

  6. L’impacte
    paisatgístic de tants avions entrant i eixint d’una vall
    xicoteta com és la Ribera Alta serà molt gran.

  7. El
    seu cost és altíssim (més de 50.000 milions de
    pts.), i en temps de crisi i atur els diners cal dedicar-los a
    projectes que creen més llocs de treball i tinguen major
    utilitat social.

  8. Un
    projecte així resulta absolutament incompatible amb la
    promoció ecoturística de la comarca, que és una
    de les millors possibilitats de desenvolupament que encara tenim.

  9. El
    projecte
    demostra un
    menyspreu total respecte a la terra, a la Natura i també
    respecte als habitants d’aquests municipis.

En
volta de les obres faraòniques: noves autovies, aeroport,
etc., el que cal fer per augmentar la qualitat de vida de tots els
riberencs és:

 

–>
Millorar el transport públic i comunicar amb ell tots els
pobles de la comarca.

 

–>
Connectar la línia de FGV amb la de RENFE pel lloc més
curt.

 

–>
Soterrar la CV-50 al seu pas pel casc urbà de la Barraca
d’Aigües Vives.

 

–>
Soterrar els passos a nivell sobre les vies fèrries en totes
les poblacions.

 

–>
Fer una xarxa de carrers/camins/carrils per a bicicletes i vianants
que unixca tots els nostres municipis.

 

–>
Unir el camí de Berca, d’Algemesí, que acaba en la ITV,
amb el Mercat d’Abastos d’Alzira mitjançant una passarel·la
senzilla d’uns 3 m d’amplària

sobre el riu Verd.

 

–>
Completar la Via Verda per les motes del Xúquer per unir la
Ribera Baixa i la Ribera Alta.

 

–>
Completar la Via Verda Ribera-Safor per on anava l’antic trenet des
de Carcaixent fins a Tavernes almenys.

 

–>
Plantar barreres denses de vegetals autòctons per absorbir el
soroll i reduir la contaminació entre els barris perifèrics
i les carreteres perimetrals.

 

–> Etc.

 

COORDINADORA PER UN
TRANSPORT SOSTENIBLE

 

“Jornades sobre les normalitzacions reeixides” a l’OCTUBRE, Centre de Cultura Contemporània.

 

ACPV convida representants del
Quebec, Flandes, Lituània i Letònia a explicar les seues polítiques
lingüístiques

 

 

L’Institut de Política Lingüística
d’ACPV ha organitzat unes “Jornades sobre les normalitzacions reeixides”
a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània amb l’objectiu de donar a conèixer
els processos de normalització lingüística del nostre context europeu i
occidental en què la normalitat ha triomfat i que ens poden servir de model i
inspiració.

 

El processos que s’estudiaran són
quatre: el Quebec, Flandes, Lituània i Letònia, a més d’una sessió específica
dedicada a la situació de la llengua catalana. En tots els casos, seran experts
d’aquests territoris els qui expliquen quines han estat les passes que s’han fet
per a aconseguir-ho.

 

Les jornades tindran lloc tots els
dimecres del mes de novembre i el primer de desembre i sempre a les 19 hores.
Així doncs, la primera conferència és la del 4 de novembre amb  El
cas del Quebec: construcció nacional i normalització lingüística
, que
anirà a càrrec de Claude Fleury, director de l’Oficina del Govern de Quebec a
l’Estat espanyol. Antoni Furió, director de Publicacions de la Universitat de
València, presentarà el ponent. El Quebec és un país de llengua francesa que, des
de la dècada de 1960, ha reeixit a implantar un alt grau de normalització
lingüística dins d’un estat federal, el Canadà, en què la llengua i cultura
anglesa és àmpliament majoritària, i el Quebec és una particularitat.

 

La resta de conferències abordaran:

 

L’estat federal belga i l’estatus
del neerlandès a Flandes (des d’una perspectiva històrica)
. Dimecres 11 de novembre, a càrrec
de Guy Janssens, professor de Lingüística Neerlandesa al Departament de Llengua
i Literatures Germàniques de la Universitat de Lieja.

 

Introducció als processos de
normalització lingüística i la necessitat d’una legislació que els doni suport.
Dimecres 18 de novembre, a càrrec
de Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística de la
Generalitat de Catalunya.

 

La independència de Lituània i el
procés de normalització lingüística estatal
. Dimecres 25 de novembre, a càrrec
de Jolanta Zabarskaite, professora associada, doctora en
Filosofia i directora de l’Institut de la Llengua Lituana.

 

La independència de Letònia i el
procés de normalització lingüística als països bàltics
. Dimecres 2 de desembre, a càrrec
de Daina Teters, catedràtica de Filosofia i vicerectora de
Recerca de l’Acadèmia de Cultura de Letònia.

 



















L’Institut de Política Lingüística té com a objectiu
fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en la normalització
social del català, sobretot al País Valencià.

 

   

Més informació ací.