NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Resum xerrada amb Alfons Esteve: “Els drets lingüístics dels valencians”

El passat dia 20 de febrer, a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, tinguèrem l’oportunitat de poder sopar i parlar després amb Alfons Esteve dels drets lingüístics que tenim i que sovint no reclamem.

     Aquesta xerrada està basada en la Guia que us posàrem com a il·lustració en l’apunt del 18 de febrer, on us convocàvem a la xerrada. En aquesta guia hi ha un recull de sol·licituds-tipus per a demanar qualsevol acció de les que us proposem. També dir que fa dos anys vam fer el curset de drets lingüístics, proposat pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València per al Voluntariat Lingüístic, impartit també per Alfons Esteve, només que aquell estava especialment referit als drets lingüístics dels universitaris a la Universitat de València.

    Finalment, us adjuntem un enllaç al web de la Plataforma de la Llengua que ens remet al llibret titulat “Què faig si…?” on ens dóna bons consells davant de situacions que se’ns podem presentar, com per exemple, “Sóc professor i un alumne del programa Erasmus em demana que faça les classes en castellà?”.

 

     Alfons Esteve va començar dient que solem queixar-nos que tenim pocs drets lingüístics, i que a més, no ens esforcem per fer-los valdre. Aquesta situació cal capgirar-la i per a això cal ser conscients que tenim un règim lingüístic discriminatori, i que tenim més drets dels que ens pensem.

     El principi fonamental és aquell que diu que tenim tot el dret a viure sempre en la nostra llengua al nostre país. Si coneguem els nos3 drets podem exercir-los amb coherència i naturalitat. Cal entendre que per exercir els nos3 drets hem de conéixer els tràmits per sentir-nos més protegits.

     Passà a fer una enumeració dels drets lingüístics bàsics que són:

     1.- Llengua oficial: plena validesa de les comunicacions de les administracions, de les institucions. El valencià ha de ser un vehicle normal de comunicació entre els ciutadans i l’administració i entre l’administració i els ciutadans. Podem usar-la en qualsevol situació, davant qualsevol persona.

     2.- Llengua pròpia dels valencians. El castellà és la llengua de l’Estat Espanyol. El valencià ha de ser la llengua d’ús normal de les administracions, del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació públics.

     3.- L’administració té el deure d’atendre’ns en català, no és deure del funcionari que ens atén, però si de l’administració. Si la persona que ens atén diu que no ens entén, podem (i devem) demanar-li que ens atenga algú en valencià, estem en el nostre dret.

     4.- No se’ns pot demanar traducció dels nos3 actes, escrits o declaracions en la nostra llengua, i tindran efectes jurídics plens. 

    
     5.- No hi ha cap deure constitucional d’usar el castellà. La Constitució obliga a conéixer-lo, no a usar-lo.

     6.- L’oficialitat implica totes les administracions públiques al País Valencià i als territoris on el català és oficial: Ajuntaments, Diputacions Provincials, Generalitat, Hospitals, Escoles, Instituts, Estat Central, Administració de Justícia…

     7.- Les comunicacions han de ser íntegrament en català. Si ens arriba una multa o sanció en castellà podem (i devem) refusar-la.

     8.- Valencià i català, dues denominacions equivalents i plenament legals. Entre el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de València hi ha 21 (sí, sí… 21!) sentències que així ho confirmen.

     9.- El nom del país: País Valencià. Allò de “Comunitat” és un terme purament administratiu i no històric, molt recent i creat artificialment pels polítics per salvar les discrepàncies entre altres noms. Per donar un exemple, al nostre passaport hi diu “Reino de España” i ningú s’arrenca els cabells per dir-li “España” sense més. El nom País Valencià apareix en el nom d’una gran quantitat de partits, associacions, i sindicats, que representen una part importantíssima de la societat valenciana.

     Actuacions que podem escometre:

     1.- Petició de relació en català amb les administracions. – Les adiministracions haurien de ser les primeres valedores del respecte dels drets lingüístics, però com que l’experiència ens demostra que no sempre és així, podem exigir a les diferents administracions que ens atenguen a català, i que quan es relacionen amb nosal3 ho faça també en la mateixa llengua. A quines administracions podem adreçar les nos3 instàncies? (a totes seria de bojos, així que farem una llista de les que normalment tenen més relació amb nosal3):

     a) A l’Administració de l’Estat: a la Delegació del Govern espanyol al País Valencià.

     b) Administració Autonòmica: a la Presidència de la Generalitat Valenciana.

     c) Administració Local: a l’Ajuntament on estem empadronats, o amb els quals tinguem relació (propietats…).

     d) L’Administració de Justícia: Jutjats i Tribunals.

     e) Altres tipus d’Administracions: Universitats, Mancomunitats, Ministeri d’Afers Socials i de Treball, Institut Nacional de la Seguretat Social…

     f) Un cas especial és el de les administracions internacionals, especialment a la Unió Europea. Tot i no estar reconeguda la llengua catalana, sí que ens podem adreçar a determinats òrgans de l’administració europea en català (al síndic de greuges-defensor del ciutadà; a l’oficina de Marques, amb seu a Alacant…).

     Una vegada feta la petició, podem refusar tots aquells documents que se’ns remetin que no estiguen en la nostra llengua (multes i sancions també). També podem posar-hi objeccions als rebuts, impostos o taxes, serveis com el fem, l’aigua, l’electricitat…

     2.- Nom, cognoms i documents identificadors.- Podem posar-nos el nom en català, a nosal3 o als nos3 fills en català a qualsevol part del territori de l’Estat Espanyol. Ens podem adaptar el nostre nom al català. Podem també canviar-nos el nom, si no ens agrada per qualsevol altre de diferent. Tenim la possibilitat de normalitzar cognoms deformats (Chornet, Chiner…), inserir la “i” copulativa entre els cognoms, adaptar i traduir al català de cognoms no catalans (Herrero…), canviar l’ordre dels cognoms. I cal tenir present que cap d’aquests canvis no causen problemes legals d’identitat.
     Els documents a què es refereix aquest apartat són: Document d’identitat, permís de conduir, llibre de família, passaport.

      3.- Documents públics en català.- Podem fer els documents en què farem constar un acte, o un negoci jurídic, testament, etc en català. No ens poden imposar un notari, podem triar qui ens farà aquests documents.

     4.- El català en els registres públics.- Els assentaments en els registres públics, les còpies, certificacions les podem demanar en català. Així els registres on podem exigir-ho són: el Registre Civil, el Mercantil, el de la Propietat… i ens basem en allò dictaminat per la L.U.E.V. i el Tribunal Constitucional.

    Com ja us hem dit, açò és un resum de la “Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià” publicat per Acció Cultutral del País Valencià i escrit per Alfons Esteve i Francesc Esteve. I seguidament, l’enllaç al document “Què faig si…?” que en mostrar-li-lo a Alfons Esteve a la xerrada ens va dir que també era una bona ferramenta per fer-los valer (els nos3 drets lingüístics):
 

     http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_quefaigsi_pv.pdf

Segona conferència “El fil daurat” – Xúquer Viu –

Dintre teniu el correu que ens ha remés Xúquer Viu convocant-nos a la segona xerrada del cicle “El fil Daurat”, en memòria d’Antonio Estevan.

Amics i amigues de Xúquer Viu:

    El proper dijous 26 de febrer tindrà lloc la segona conferència del cicle “El fil
daurat” (cicle organitzat en memòria d’Antonio Estevan), i del qual ja hem fet esment en anteriors apunts.

    Tindrem l’oportunitat d’escoltar a Juan Manuel Naredo, una de les persones més prestigioses de l’economia ecològica. Entre altres obres va escriure junt a Antonio Estevan “Ideas y propuestas para una nueva política del agua en España”.

    La conferència porta per títol “Traços i alternatives de la crisi. Més enllà de
l’economia convencional”.

    Serà a les 19:30 al Jardí Botànic de la Universitat de
València.

   Us esperem!

“Els llibres que no he escrit” de George Steiner.

Ja anava sent hora que ens posàrem a comentar i fer algunes citacions dels llibres que anem llegint.

Cadascun d’aquests set
capítols parla d’un llibre que hauria volgut escriure, però
que no he escrit. A cada capítol miro d’explicar per què.

Un llibre no escrit és
més que un buit. Acompanya la teva feina com una ombra activa,
irònica i alhora pesarosa. És una de les vides que
hauríem pogut viure, un dels viatges que no hem fet. La
filosofia ensenya que la negació pot ser determinant. És
més que la renúncia a una possibilitat. La privació
té conseqüències que no podem preveure o avaluar
amb exactitud. És un llibre no escrit el que hauria pogut fer
que les coses fossin molt diferents. El que potser t’hauria permès
fracassar millor. O tal vegada no”.

George Steiner

Cambridge, setembre de
2006.

Amb aquestes paraules comença
Steiner aquest fantàstic recull d’allò que li hagués
agradat estudiar (encara més!???) i poder escriure-hi un
llibre. Publicat l’abril del 2008 per Arcàdia i traduït
per Marc Rubió Rodon, consta de set capítols, els
títols dels quals són:

 

1.- Chinoiserie.- on ens
presenta a Joseph Needham i la seua obra immensa que “inclou
publicacions tècniques de bioquímica,de biologia i
morfologia comparativa, i de cristal·lografia.[…] Hi ha
estudis voluminosos, uns monogràfics i d’altres sumaris,
sobre la història de les ciències naturals, teòriques
i aplicades, i sobre els instruments i la tecnologia, des de
l’antiguitat fins al present […] va escriure intensament sobre el
lloc que ocupen les ciències a la societat i sobre el perills
plantejats pel progrés científic incontrolat i
l’explotació que se’n fa amb finalitats ideològiques
i financeres. La veu del vigilant, del predicador, va ressonar amb
força”.

“Sobretot, Needham va advocar per
promoure les relacions intel·lectuals i polítiques
entre Orient i Occident. Va insistir en la necessitat d’una
confederació mundial que inclogui tots els pobles de
la terra
. En nombrosos textos, va explicar la història
i els fonaments de la filosofia de la ciència, i va insistir
d’una manera especial en els models de l’evolució
darwinians, d’una banda, i les escoles del
vitalisme,
de l’altra. El van fascinar les possibles analogies entre la
termodinàmica i la química dels organismes vius[…] va
qüestionar qualsevol dissociació dogmàtica entre
orgànic i inorgànic”.
Però el treball de
Needham que més impressionà a Steiner va ser Science
and Civilizacion in
China, i d’ací ve el títol
del capítol. Interessant, no?

2.- Invidia.-
El personatge en aquest cas es diu Francesco Stabili, més
conegut com Cecco d’Ascoli, i del qual només ha sobreviscut
l’epopeia incompleta “L’Acerba(primera
impressió el 1473), dos tractats astrològics i un
grapat de sonets. Autor prohibit per la censura eclesiàstica,
la seua obra va servir de combustible a les fogueres de la
Inquisició, i va ser admirat per la seua audàcia
intel·lectual, la seua sòlida integritat
protocientífica que el va convertir en tot un predecessor de
Giordano Bruno i Galileu. La raó del títol s’explica
de la següent manera: “Hi ha a l’obra (L’Acerba),
tanmateix, un tema persistent que apareix d’un bon principi: […]
les referències i les invocacions a
l’enveja
són constants. Les subratlla ell mateix, com fan els seus
contemporanis. El reflex es desdobla: la
invidia
assetja l’astròleg, que, al seu torn, es carrega d’enveja
ferotge i la manifesta als altres. En el seu inspirat fresc del
Judici Final de Santa Croce, a Florència,
L’Orcagna representa el poetamago
entre els condemnats. La
invidia pràcticament
encarnada, amb la seva màscara verda, persegueix les obres i
els dies de Cecco d’Ascoli.”
Més endavant se’ns
explica que de qui realment tenia enveja aquest personatge era de
Dante, arribant a dir-se que L’Acerba és una
imitació frustrada de La Commedia.

3.- Les llengües
d’Eros
.- […] Té a veure amb els centres nerviosos
en què es donen les interrelacions entre eros i llenguatge.
Implica enfocar el tema desconcertant i absolutament decisiu de
l’estructura de la semàntica de la sexualitat, de la seva
dinàmica lingüística. El sexe es parla i
s’escolta, en veu alta o en silenci, externament o internament,
abans, durant i després del coit. Els dos corrents
comunicatius, les dues representacions, són indissolubles. En
tots dos casos l’ejaculació és essencial. La retòrica
del desig és una categoria del discurs en què la
generació neurofisiològica dels actes de la parla i la
dels sexuals funcionen com un engranatge. La puntuació és
anàloga: l’orgasme és un signe d’admiració.”
Què més podem afegir per atreure la vostra atenció
cap a aquest tema?.

4.- Sió.- “Quina
dona o quin home reflexiu no intenta, en algun moment de la seva
vida, arribar a una imatge clara, a un concepte verificable de la
seva pròpia identitat? Preguntar-se “qui sóc?” és
un reflex primordial de la consciència humana. “Puc
definir-me davant de mi mateix?” i, d’una manera immediata o
indirecta “puc definir-me davant els altres?” . ¿Aquestes
dues formes d’autodefinició coincideixen o hi ha una
distància insuperable entre l’una i l’altra? Quin “jo”?,
quin “ego” està conceptualment i existencialment implícit
en l’afirmació, filosòfica o quotidiana,
interioritzada o manifestada, “jo sóc”, o més
exactament “jo sóc jo”, una conclusió sempre
vulnerable als desafiaments de l’esquizofrènia, de l’autisme
o la demència? El cartesià
ergo sum
comporta de manera subtil una incertesa inherent. És una
fatxenderia més que no pas una veritat palmària.

Tinc la intuïció que
per a les dones i els homes jueus, per a qui el simple terme
jueu
està eriçat de complicacions resistents, aquesta
autointerrogació, aquesta recerca, té en general una
dimensió específica.”
El títol del nostre
bloc reflecteix molt bé la inquietud d’aquestes preguntes, i
per això li posàrem NOSAL3 som + de tres, encara que
físicament siguem un, sabem de la varietat de facetes que
adopta el “jo”. Steiner ho traspassa, com ja haureu pogut deduir,
al cas del jueus, d’ahí el títol del capítol.

5.- Períodes lectius.-
“En repetides ocasions,
he estat convidat pels serveis competents de la Unesco, per la
comissió europea de Brussel·les i per fundacions
culturals a preparar un estudi comparatiu dels ideals i el
funcionament de l’educació secundària i universitària
al continent europeu, a la Gran Bretanya i als Estats Units.”[…]
D’altra banda, La meva experiència personal com a estudiant
està antiquada; com a professor comença a ser-ho. Els
canvis en les estructures educatives han estat gairebé com un
cataclisme. El que ara es considera una crisi en la qualitat de
l’ensenyament arreu del món occidental s’ha estès
ràpidament. Està relacionada amb la crisi més
àmplia de les guerres mundials successives, l’emigració
massiva, l’americanització i els desgast de les relacions de
poder tradicionals en la societat. És inseparable de la
complexa fenomenologia del declivi de la religió en una era
tecnològica de mercat de masses. Hi ha massa aspectes en els
quals jo ja sóc un espectador arcaic. ¿Per on hauria
d’anar, doncs, una anàlisi comparativa seriosa?”.

L’educació i els seus problemes, la seua servitud a les
ideologies dominants… tota una anàlisi molt ben feta dels
sistemes educatius actuals.

6.- De l’home i la bèstia.-
“Presumiblement, el procés va requerir centenars de
milers d’anys. No sabem on ni de quina manera va tenir lloc. Com en
una claror gradual de matí, els homínids prehistòrics
devien arribar a considerar-se, a identificar-se, com a diferents
dels animals; o potser, en una revolució de consciència
molt més gran que qualsevol que s’hagi donat des
d’aleshores, es devien identificar com a animals d’un gènere
especial. Els estímuls que els van portar a adonar-se’n
–sensorials, cerebrals, potser socials-, tot i que de manera
vacil·lant i incerta, devien sorgir pragmàticament i a
la vegada des de dins mateix dels replecs de maduració de la
psique. Si sabéssim com endinsar-nos prou a fons en el magma
nocturn del que en diem “el jo”, tal vegada detectaríem
rastres d’aquest “Big Bang””.
Després d’aquesta
introducció, també ens parla de la relació de
l’home amb els animals, i ens fa una enumeració dels gossos
que ha tingut al llarg de la seua vida, i com que nosal3 tenim un
gosset, ens ha agradat molt el que diu i ens hem vist reflectits en
algunes descripcions de les relacions entre l’home i el seu animal
de companyia.

7.- Fer la pregunta.- “Els
que han estat prou generosos per interessar-se per la meva feina o
per discrepar-ne sovint m’han plantejat la mateixa pregunta,
després de llegir els meus llibres, en seminaris, al final de
les meves conferències, amb cortesia vacil·lant o en to
de retret: “¿Quines són les seves idees polítiques?”
En tots els seus escrits sobre història i cultura, sobre
l’educació i la barbàrie, ¿per què no
hi ha cap afirmació franca sobre la seva pròpia
ideologia política? ¿Quina és la seva
posició?[…] I una cosa que em sap més greu: encara no
sé ben bé quines són les meves arrels
psicològiques de la meva reticència o de les meves
evasives. Els fets externs són prou clars. En cap moment de la
meva vida he estat políticament actiu, no he militat mai en
aquest o aquell partit. Cap programa polític ni cap moviment
partidista han atret el meu suport, per molt insignificant que pogués
ser. No he votat mai en unes eleccions, ni municipals ni estatals.
[…]…la meva conducta, els meus escrits, la meva feina com a
professor, han estat els d’una persona a qui Aristòtil
qualificaria d’
idiota, l’home que es queda a
casa, que rebutja implicar-se en els afers i les responsabilitats de
la ciutat. […] La democràcia populista i tecnocràtica
s’ha convertit en el dret de fer diners més enllà de
cap necessitat racional o dignitat humana.”

Ara ja només queda que
l’agafeu per banda i intenteu extreure-li tot el suc que
indubtablement té aquest assaig.

 

100-cent-C- Apunt número 100.

 

 

Des d’aquest humil bloc us donem les gràcies per haver fet que tinguem encara ganes de parlar d’alguna cosa.
   
    Dintre hi teniu les entrades més visitades a hores d’ara.

    No són grans xifres com les d’alguns blocs de persones més importants o conegudes, però no ens pensàvem que arribaríem tan lluny. Se’ns queden moltes coses per comentar, ja que a més de tenir temps s’han de tenir ganes de posar-s’hi, i voler comentar-ho tot seria una bogeria, i ja estem prou trastocats pel país en el qual ens ha tocat viure.

     No hem volgut comentar les notícies o esdeveniments que ja tenen la suficient difusió en altres mitjans i blocs, on hi ha gent que té molt més coneixement d’ells que nosal3. Hem volgut centrar-nos en notícies i esdeveniments d’abast més local o comarcal.

   Esperem que continueu visitant-nos i que allò que us apuntem us faça profit.

Moltes gràcies de nou i fins aviat…

A 21 de febrer, a les 14’40 hores, aquest és el rànquing -top 10- d’apunts més visitats:

Entrades més visitades des de l’inici

1.- * Segons Rosa Diez (UPyD) el català només el parlen 700.000 persones! (284 visites)

2.- * Text: “El Método 4. Las ideas” d’Edgar Morin, dos petites parts traduïdes del castellà. (160 visites)

3.- * Víctor Alexandre a Crevillent. (149 visites)

4.- * Amics (i amigues) del Corral de Rafel. (142 visites)

5.- * Última referència al “Manifiesto”. “L’últim patriarca” de Najat El Hachmi (140 visites)

6.- * Us presentem la resta de l’equip de redacció. (121 visites)

7.- * Voteu a l’enquesta de Levante en contra de la F1 (119 visites)

8.- * Comunicació oficial del nou disc d’Òscar Briz. (114 visites)

9.- * Textos: “Tenir el cap clar” D’E. Morin i “Gramàtiques de la creació” de G. Steiner. (114 visites)

10.- * De noms i il·lusions. Amics del Corral de Rafel. (111 visites).

Sopar-Xerrada amb Alfons Esteve: “Els drets lingüístics dels valencians”

Novament, el Bloc Jaume I de l’Alcúdia, al seu nou local del carrer Sant jaume, 31, ens proposa tenir una trobada amb Alfons Esteve, que ens parlarà dels “Drets Lingüístics dels Valencians”. Dintre hi teniu la fitxa completa.

   Us esperem, ja que el nou local és bastant més espaiós i cabrem tothom els qui anem, no com abans, que algú es quedava al carrer.

   Bo…

Bloc de Progrés Jaume I
Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA

————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                     Apartat de Correus 111
                     46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reunix la junta al Casal

 
 
Benvolguts socis /benvolgudes sòcies:
 
   El proper divendres 20 de febrer, a les 21.30 hores, tindrà lloc al Casal del Bloc (carrer Sant Jaume, 31, carrer paral·lel a la carretera que va a Carlet) el sopar i xarrada amb Alfons Esteve que ens parlarà d”Els drets lingüístics dels valencians’ Alfons Esteve i Gómez
(Xàtiva, la Costera, 1968), és llicenciat en Dret per la Universitat de
València.

   Ha treballat com a tècnic lingüístic en la Generalitat
Valenciana i en la Universitat de València i ha estat tècnic jurídic de
la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat
Valenciana.

   Actualment és el cap tècnic del Servei de Política
Lingüística de la Universitat de València. És membre de la Comissió
d’Experts de l’Observatori de la Llengua Catalana i membre de la Secció
de Política Lingüística d’Acció Cultural del País Valencià. Així
mateix, és autor diversos articles especialitzats sobre drets
lingüístics i política lingüística. És coautor de l'”Informe de la
Fundació Ausiàs March al Consell Valencià de Cultura per a l’elaboració
del dictamen sobre qüestions lingüístiques”; coautor del llibre
publicat el 2005, El nom, la unitat i la normalitat. Informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià; coautor, amb Francesc Esteve, de la Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià, en el 2006; del llibre  Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible, d’abril del 2007; i finalment, del llibre publicat en febrer de 2008, Català, per què? Legislació i sentències que avalen el català al País Valencià.

 

 


Nova enquesta del Levante: Vols la prolongació de Blasco Ibàñez?

Us rebotem, i vosal3 feu-ho també als vostres contactes, l’enllaç que ens remet “Salvem el Cabanyal” per a que voteu en contra de la prolongació de l’avinguda Blasco Ibàñez. Una nova enquesta del Levante-Emv que no sabem si servirà per a alguna cosa. Suposem que per veure que la gent no està a favor d’aquest nou abús urbanístic.

   Dintre teniu l’enllaç, no tardeu a votar que no!

    El Cabanyal demana una acció solidària i… la pots fer des de casa teva!!!!
Una acció virtual col·lectiva i social, proposada per “Salvem el Cabanyal i remesa per Mª Jesus Penades Calabuig.
 
    Salvem El cabanyal te demana que ….. ¡¡¡¡¡ VOTES!!!!!!

 

    “Salvem El Cabanyal” demana una acció (a tu i als teus contactes individuals: reenvia):

    El diari Levante-emv ha posat en marxa una enquesta sobre l’interés en la prolongació de l’avinguda de Blasco Ibáñez. Si desitges emetre la teva opinió, ho pots fer a través del següent enllaç:

    ACCES A LA ENQUESTA SOBRE LA PROLONGACIÓ DE BLASCO IBÁÑEZ

http://comunidad.levante-emv.com/servicios/encuestas/comun/ver_encuesta_iframe.jsp?pIdPortal=12&pIdEncuesta=2766&pCab=1

Excursió, marxes i nous espais a la catosfera.

Dilluns i bon dia. Ací al costat teniu la fotografia de l’excursió que vam fer al barranc del Borró el passat dissabte i a la que acudirem tots i totes les que es veuen a la foto, més el que la va fer. Parlant d’excursions, dintre afegim un correu que ens han remés del VOLING, del Grup Excursionista Viarany, on ens convoquen a la segona edició de les Marxes Intercomarcals dels Països Catalans, així que per als propers dies 4 i 5 d’abril, prepareu-vos per fer la corresponent a la Ribera, La Valldigna i la Safor.

    També informar-vos que l’associació Amics del Corral de Rafel ja té dos espais a la catosfera que enllacem a la columna de la dreta, bé hui hi afegirem el del Bloc i més endavant el del web   .tl. (ara l’hem perdut i no el trobem).

   Ja està posat!, Gràcies Vicent!.

http://www.viarany.org/

Benvolgudes companyes i companys,

    com ja sabreu, l’any passat llençarem la iniciativa de fer unes Marxes Intercomarcals pels Països Catalans. La primera que es va posar en funcionament és la corresponent a la Ribera, la Valldigna i la Safor, i enguany en farem la segona edició.

    Hem fixat els dies 4 i 5 d’abril per fer aquesta 2a edició de la Marxa
i ens agradaria molt comptar amb la vostra assistència. Teniu més
informació al nostre web, així com la butlleta d’inscripció. Si teniu
qualsevol dubte, no deixeu de consultar-nos-el.

Si l’any passat et quedares amb les ganes de vindre a la Marxa o vols
repetir l’experiència, no deixes d’apuntar-te el més prompte possible
per tal de reservar el lloc de dormir i les menjades.

    Us esperem a la 2a Marxa Intercomarcal Ribera-Valldigna-Safor i a la
tardor a la 1a Marxa Intercomarcal Comtat-Vall d’Albaida-Costera.

    Com sempre,
salut i muntanya!

Excursió al Barranc del Borró per al dissabte 14 de febrer.

La propera excursió proposada pel Bloc Jaume I de l’Alcúdia ens tornarà a portar al barranc del Borró. Més informació dins…















Benvolguts socis / benvolgudes sòcies::

Continuant amb el programa d'excursions a la muntanya, el proper dissabte
14 de febrer anirem a la població de Rótova, la Safor, per pujar al
castell de Borró. Excursió que ens va acompanyar, fa uns anys, Joan Pellicer
i Bataller

Eixirem a les 8 del matí des de la Casa de la Cultura. Cal portar
l'esmorzar, ja que si fa bon temps farem una paella casera -no de
restaurant- en la platja de
Miramar.

L'excursió no és complicada i la duració no aplega a tres hores.

Si teniu interés cal que ho diga-ho per la paella, si no voleu quedar-vos
baix taula.

Salutacions


PD. Podeu telefonar al 660519774

De televisions que no es veuen (o que volen que no es vegen)

   Publiquem, per donar-li la 
màxima difusió, el correu que
ens ha remés el Bloc Jaume I
de l'Alcúdia, i que inclou una
carta d'Eliseu Climent al text
interior i on ens informa de com
estan les coses al voltant del
tema de les televisions
catalanes i en català.


Acció Cultural emprèn una moció legislativa popular perquè les televisions
en català es vegin a tot el país Vol recollir mig milió de signatures · Avui
es fan les primeres reunions de la campanya....Més informació..
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3521718


Ens han remés el calendari de reunions i us l'afegim en adjunts. Algunes
ja s'han realitzat... ho sentim...



Benvolgut amic / Benvolguda amiga:

El tema és important. Molt important. Al meu entendre -i estic
segur que també al vostre-, decisiu per al nostre futur. Es tracta de TV3.
Com sabeu, el govern de la Generalitat valenciana ha decidit tancar
definitivament TV3 (malgrat que el de la Generalitat catalana ja ha posat
Canal 9 a Catalunya): de mo­ment, ja ha tancat els repetidors de la
Carrasqueta, Llosa de Ranes i Alginet (que donen cobertura a l'Alacantí, la
Costera i la Ribera Alta, respectivament) i, a més, han multat Acció
Cultural amb 700.000 euros. Evidentment, la voluntat del Govern valencià és
tancar també la resta de repetidors i incrementar la multa a Acció Cultural.
Però el tema va més enllà de TV3, molt més enllà. Com sabeu, en el món
glo­balitzat que ens toca viure, només les comunitats amb una cohesió
interna potent podrem sobreviure. En aquest sentit, la nostra llengua ("el
nostre valencià, el català de tots", que deia Enric Valor), si no té
ins­truments de comunicació, i malgrat els esforços que fem tots dia a dia,
tindrà un futur més que dubtós. Mirem si no quina llengua hi ha en la
majoria de quioscos o de televisions. El Govern valencià hauria de tenir com
a prioritat salvar les nostres senyes d'identitat. Però no ho fa. I tenim un
exemple recent i sig­nificatiu de la seua actitud: el president Camps acaba
d'explicitar que mai més no se l'anomene "Francesc": diu que és "Francisco"
només. Ja no accepta ni tan sols el bilingüisme! És obvi que per salvar la
llengua cal una major cohesió comunicativa i cultural (i també econòmica)
entre els territoris de Cata­lunya, el País Valencià i les Illes Balears. I
això també hauria de ser una altra prioritat del Govern valen­cià. Però el
president Camps, mentre que ja s'ha reunit més de cinquanta vegades amb el
president murcià, no ho ha fet ni una sola amb els presidents català o
balear.

Com deia Joan Fuster, no volen que mirem al nord. No volen que
mirem cap a Europa. *Però és justament d'Europa, d'on pot eixir la solució a
aquest trist atemptat a la llibertat d'informació i a la llengua*. Per què
d'Europa? Doncs perquè el Congrés espanyol va aprovar l'any 2000 la *Carta
Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries*, la qual afirma que "*Les
parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les
emissions de ràdio i televisió dels països veïns en una llengua usada en una
forma idèntica o pròxima d'una llengua regional o minoritària, i a no
oposar-se a la retransmissió d'emissions de ràdio i de televisió dels països
veïns en aquesta llengua. Es comprometen, a més, a ga­rantir que no sigui
imposada a la premsa cap restricció a la llibertat d'expressió i a la lliure
circulació de la informació en una llengua usada en una forma idèntica o
pròxima d'una llengua regional o minoritària*" (article 11.2). Es tracta
senzillament d'aplicar aquest text aprovat pel Congrés espanyol, de reclamar
directament al Congrés de Diputats de Madrid que s'intercanvien totes les
televisions en llengua catala­na, fetes 2 des de Catalunya, València i
Balears (les que hi ha i les que vindran). Per tant, que una per­sona
d'Alcoi, Vinaròs o Castelló puga veure no només TV3, Canal 9... sinó també
IB3, la televisió de Ma­llorca... I com? Doncs mitjançant una *Iniciativa
Legislativa Popular*, una possibilitat contemplada per la llei espanyola.
Aquesta Iniciativa permet presentar propostes de llei sempre que tinguen *el
suport d'un mínim de 500.000 signatures de tot l'estat.* L'objectiu és,
òbviament, difícil, però el pas que podem fer és històric. Deixeu-me que us
diga que la vida només té sentit viure-la per a projectes importants.



El nostre poble, la nostra gent, els postres avantpassats sempre
han dit i diuen "voler és poder": és, en definitiva, el "*we can*" d'Obama,
l'inimaginable i, per sort, actual president dels EUA. Us anime a deixar el
pessimisme i treballar tots junts per a aconseguir un objectiu
importantíssim. Malgrat el que va dir el comte-duc d'Olivares -"*los
valencianos son gente muelle*"-, hem de trencar aquest mite, com l'han
trencat tanta gent de la nostra història, des de Vicent Peris (que encapçalà
les Germanies), passant per Joan Baptista Basset (el nostre general maulet)
o Joan Baptista Peset (rector de la Universitat de Valèn­cia, víctima de la
dictadura). Gràcies a la pressió popular hem liquidat entre tots l'absurd
projecte de fer l'assignatura de Ciutadania en anglès i ara, amb la nostra
pressió popular, guanyarem també un espai de llibertat i una major
normalitat de la nostra llengua.



Tots tenim un lloc en aquest projecte, tots som necessaris per
fer-lo realitat. Per això us convoque, a vós i als vostres amics, a una
reunió pròximament, per tal de tractar aquests temes amb els representants
d'Acció Cultural que hi acudiran.

Endavant.

Eliseu Climent,
president d'ACPV









De noms i il·lusions. Amics del Corral de Rafel.

Anàvem a seguir la veta de afegir més comentaris, però hem pensat que açò es mereix un altre apunt….

    Demanem perdó per haver afegit (i amigues) al nom de l’associació. S’ha desfermat una petita tronada al voltant del nom, que si ja està molt vist, que si fa risa… El vertader nom (el legal) és “Amics del Corral de Rafel” i anem a deixar-lo així. Moltes vegades per voler ser “políticament correctes” fem tirallongues d’aquelles farragoses de posar el nom en masculí i femení, encara que nosal3 creguem que no són per riure.

   Una altra cosa que ha fet riure és la introducció. Ens coneixem bastant bé tothom els qui vulguerem constituir “Salvem el Magre”. Per què no es va fer? (entre altres coses). Doncs perquè el problema era l’espai. El riu Magre pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, i per poder fer alguna actuació sobre el terreny s’havia de demanar permís i que ens el donaren. Tampoc teníem un espai per reunir-nos i fer debats sobre les idees que s’exposessin, i per què no? gaudir d’un espai natural i lúdic. Ara, amb el Corral de Rafel, de propietat municipal, tenim aquest espai, ja que abans de posar en marxa l’associació, demanàrem permís a l’ajuntament i aquest ens va encoratjar per portar endavant aquest projecte.

   Altres de les activitats que deixarem de posar ahir, per oblit eh!, són:

– excursions guiades per les rodalies i més enllà

– catalogació de la fauna i la flora del Corral de Rafel.

– Si teniu alguna idea que respecte el medi ambient, ací podeu veure-la discutida (totes les bones accions-activitats ho han de ser, discutides, per contemplar els possibles efectes negatius).

   Afegim com a il·lustració una fotografia del primer esmorzar que va servir per constituir l’associació. Com podeu comprovar som tot homens, així que convoquem a aquelles dones que els preocupe el manteniment i recuperació del medi ambient a que s’apunten.

    El proper diumenge a les 10 h. ens veiem allà.

   Salut!.

Amics (i amigues) del Corral de Rafel.

Us recordeu de l’associació que es va voler constituir amb el nom de “Salvem el Magre”, i que finalment es va quedar en res? Doncs ara ens hem tornat a reunir aquells que no acabàvem de coincidir i hem decidit encetar un nou projecte al voltant del Corral de Rafel.

   El Corral de Rafel, únic enclau muntanyenc del nostre terme, va ser restaurat per l’ajuntament de l’Alcúdia i des que es va fer, ha servit per a molt poca cosa. La nostra idea girava al voltant de donar-li un ús lúdico-cultural  i de conscienciació envers el medi ambient i omplir-lo d’activitats. El passat diumenge ens vam reunir en un esmorzar, que pensem repetir cada diumenge i on esteu convidats per aportar les vostres idees, i on es debateren quins eren els objectius  a assolir.

   Cadascú va exposar les idees que portava al cap i per suposat hi hagueren algunes discrepàncies, però sembla que la cosa tirarà endavant.  La majoria de propostes van girar al voltant de la recuperació, manteniment i difusió de la fauna i flora del corral. 

   Algunes d’aquestes idees es concretaven en:

– per preservar el lloc caldria demanar a l’ajuntament que el declare zona natural protegida o alguna cosa semblant.

– començar a fer planter de plantes i arbres autòctons per intentar fer un repoblament assenyat del lloc i, si pot ser, aconseguir crear un bosquet.

– delimitar les zones de passeig i acotar les zones on no es podrà passar sota cap concepte.

– proposar i dur a terme, dintre de les possibilitats, activitats culturals com exposicions artístiques (de fotografia, de pintura…), concursos de dibuix del natural, actuacions musicals… us recordem que podeu venir i proposar vosal3, i sempre al voltant del medi ambient i la seua protecció.

– difondre la nostra tasca per fer-la extensiva a altres llocs semblants en altres pobles i així estendre la conscienciació per l’entorn natural.

   Suposem que ens deixem algunes coses més que es van dir i proposar, però no vam agafar apunts del que es deia.   

   A continuació, una proposta de Ricard Briz per al dia 1 de març:

ROSCA’N ALL AL CORRAL

   AMICS DEL CORRAL
DE RAFEL

  DIUMENGE 1 de
març a les 10:00H

          ESMORZAR
POPULAR

        

FES-TE EL
PA A CASA, COMPRA’L O EL FURTES PERÒ EL DIUMENGE 1 NO ET POTS PERDRE EL PRIMER
ESMORZAR DE ROSCANS AL CORRAL DE RAFEL

L’OLI, ELS
ALLS, LA SAL I EL VI,
EL POSEM NOSALTRES.

      

Ens veiem!!!

La llibreria L’Esplai torna a fomentar la lectura.

El nostre amic i llibreter Néstor Ferrando, propietari de la llibreria l’Esplai, situada al carrer Blasco Ibàñez, 92 de l’Alcúdia torna proposar-nos unes jornades de foment de la lectura amb la presentació d’un llibre, una novel·la i un conte per al present mes de febrer.

   Aquest proper dissabte, per al més menuts, presentació del conte escrit pel nostre amic i cantacançons Dani Miquel i il·lustrat per la seua germana i amiga també Mariapi Miquel, titulat “La granota i el grill”.

   Per als amants de la naturalesa i l’ecologia, el següent dissabte, 14, l’autor Roger Cremades Rodeja, conegut dinamitzador del moviment ecologista de la Safor, ens presentarà el seu llibre “Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani”.

   Per acabar aquesta nova ronda de trobades amb els autors, el dissabte 21 de febrer, l’autor d’Alginet Urbà Lozano, a qui coneguérem a la Taula de les Lletres i els Menjars del passat novembre, ens presentarà la seua novel·la “Plagis”, premi ciutat de València.

   De segur que alguna de les propostes us interessa. Us esperem!.

Apunts sobre la xerrada d’Empar Salvador del 30 de gener.

Anit acabàrem de transcriure els apunts presos a la xerrada que amb el títol de “El genocidi franquista a València” vam tenir amb Empar Salvador el passat 30 de gener al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

   Us recordem que el proper sopar-xerrada serà el dia 20 de febrer a les 21’30 al nou casal del Bloc Jaume I, C/ Sant Jaume (antic Santiago Apóstol), núm. 31 -és el carrer paral·lel a la carretera de Carlet-. Vindrà a xerrar i sopar Alfons Esteve i parlarem al voltant de “Els drets lingüístics del valencians”.

   No vam poder fer cap foto de l’acte, així que hem hagut de recórrer a l’arxiu d’Internet per aconseguir una foto, la que teniu ací al costat.




            Empar Salvador va començar a interessar-se per investigar
la repressió franquista en assabentar-se que els seus pares l’havien patit. El
seu pare, després de patir-la a l’Estat Espanyol, es va exiliar a França, on
novament va ser represaliat i ingressat a un camp de concentració nazi.
Parlàrem de la por que fins hui dia tenalla la gent que ho va patir i encara
els costa parlar del tema.

 

            València, en temps de guerra va ser la capital de la
República i va ser un dels llocs on més barbaritats es van cometre degut a que
gran part de republicans s’havia refugiat en ella, fugint del militars rebels,
ja que eren ells i no els republicans, elegits democràticament, qui s’havien
rebel·lat. Parlarem de com el llenguatge s’ha enterbolit i fins a hores d’ara,
els feixistes acusen a gent que exercia els seus drets democràtics de rebels,
quan en realitat van ser ells els qui, saltant-se l’estat de dret (que ara tant
els ompli la boca) van provocar una guerra fraticida.

 

            Qualsevol lloc de grans dimensions de València va servir
per fer de presons on s’amuntegaven els detinguts, sovint per haver tinguts
càrrecs tan irrellevants com agutzil d’un ajuntament; i així, van servir de
presons la plaça de bous, les esglésies, algun que altre convent,
l’hospital-manicomi. Molta gent refugiada desaparegué en aquests llocs.

 

            Amb treballs van poder fer parlar a algunes de les
persones que sabien alguna cosa (la por, sempre la por, dificultant la
investigació) i es va iniciar la recerca dels cossos d’aquestes persones
desaparegudes, començant per la serra Calderona, on es comentava que hi havia
fosses comunes, amb un resultat negatiu. La metodologia de recerca la van
copiar de la emprada al camp de concentració nazi de Mathausen, i que entre
d’altres coses deia que calia buscar on menys t’ho esperes. Es va fer una
recerca de documentació a la biblioteca, als arxius de l’ajuntament, sense cap
resultat. Finalment, a les oficines del cementiri de València van trobar
registres d’enterraments en fosses comunes, una d’elles de prop de 14.000
metres quadrats.

 

            Des de la mateixa esquerra no es volia saber res, ja que
en temps de Clementina Ródenas com a alcaldesa, es van construir diversos blocs
de nínxols destruint dues d’aquestes fosses.

 

            De la documentació recollida es dedueix que el franquisme
va cometre un genocidi a València. Tota aquesta documentació es va compilar i
finalment es va publicar el llibre que dóna títol a la xerrada, i que es va
haver d’anar a imprimir fora de València, ja que no trobaren cap empresa que ho
fes, per por a perdre contractes amb l’administració. El llibre s’ha fet amb la
voluntat dels professionals que han participat (fotógrafs, arqueòlegs,
forenses, historiadors, metges,…). Per poder accedir a alguns arxius i
oficines, hagueren de recórrer a un notari, que finalment va ser una notaria
sense por, que va fer inventari de llibres i registres per a que no
desaparegueren.  

 

            Els qui van cometre aquestes atrocitats posen excuses. A
la resta de l’estat espanyol es va dir, una vegada mort Franco, que havien estat
víctimes de la guerra, a València, del que es desprèn de la documentació, foren
morts accidentals, i així trobem com a causes de mort dels enterrats a les
fosses “hemorragia interna”, “ablación del cuerpo”, “asfixia por inmersión”,
els infants, que també hi havia, solien morir per “falta de vitalidad”.
L’alcalde de Riola, mort d’una pallissa, diu que va morir de “tuberculosis”. El
llibre amb totes aquestes dades anava recorrent les mans dels assistents a la
xerrada i ens va fer esgarrifar la manera matussera de com volgueren amagar les
atrocitats comeses. S’arribà a dir que els morts eren enterrats a les fosses
comunes perquè no es podien pagar el nínxol. També deien que “accidentes ha
habido toda la vida” .

 

            La llei per la memòria històrica s’ha quedat molt curta,
ja que diu que tots els crims han prescrit, i així, la llei d’amnistia del 1977
s’ha vist reforçada, sent una llei ignominiosa.

 

            I així, tenim a hores d’ara, 150.000 desapareguts
documentats a tot l’estat espanyol, i podem pensar que en van ser molts més, ja
que a més d’eliminar gran part de la documentació, també hi hagué molts
desapareguts que ni tan sols estan inscrits enlloc. 

 

            Nosal3 també comentarem que quan els feixistes (hui dia
“neocons”, “liberals” “socialpatriotas” i bajanades així per tal de difuminar
la seua ascendència) senten parlar de la memòria històrica diuen que no cal
tornar a obrir ferides cicatritzades. Seran les seues, ja que les de la nostra
part encara supuren. I ho diuen mentre encara estan portant els “seus” als altars
amb el consentiment del Vaticà. Si pensen que això no és tornar a obrir ferides
no sabem que pot ser.

T.E.L.P. Què és? On podem fer-ne un?

Helena Malonda ens ha enviat un correu on ens convida al TELP programat pels Bloc Jove La Safor-Valldigna a Almoines el proper dissabte dia 7 de febrer. Dintre reproduïm el correu amb enllaços…

Vine
a fer un TELP a Almoines (la Safor-Valldigna)!

 

Dissabte 7 de febrer, a la Llar
Juvenil d’Almoines, en Ferran Suay, professor de la Universitat de València,
durà a terme un Taller de l’Espai Lingüístic Personal.

 

Un TELP és un taller engrescador i
ben útil sobre com usar el valencià davant situacions de conflicte lingüístic,
i com fer-ho amb normalitat i reforçant la presència pública de la llengua.

 

A la trobada d’Alboraig, el
Voluntariat Lingüístic ja vam fer un TELP amb en Ferran (i més o menys acabàrem
així
després de fer-lo XD).

 

Si vos abelleix fer un TELP,
animeu-se a participar d’aquesta iniciativa. Serà dissabte 7, a la Llar Juvenil d’Almoines,
a les 16:30, dintre del programa d’activitats del II Congrés del Bloc
Jove Safor-Valldigna, que inclourà també debats, festa i l’actuació de
Xavi Castillo.

 

Més
informació sobre els TELP a http://www.reeixida.cat/telp/

Més informació sobre el programa d’activitats
que hem organitzat: www.joves.info o ACÍ.

 

Salut!

 

Helena Malonda

 

 

1999 “El futur ja és ací”

 

Sí amics i amigues, fa deu anys apareixia publicat (millor dir fotocopiat) el número 4 de la revista en la qual s’inspira aquest bloc, NOSAL3, amb portada feta en col·laboració entre els qui escriuen a aquestes pàgines i Llapissera, i que teniu ací al costat.

    Les energies i les ganes de recordar el passat, de reivindicar el present i de lluitar pel futur no són les mateixes que aleshores, han estat matisades pel sistema productiu i educatiu en el qual estem immergits i, malgrat el desencís, encara queda una mica de caliu per on poder canalitzar la frustració que sentim…

… perquè que és, sinó frustració, veure com els drets assolits per la classe treballadora amb lluita, esforç i fins i tot morts, estan essent derogats en nom de la crisi.

    Escoltar els bancs acusar la població d’haver provocat la crisi ens ha posat de volta i mitja. Les dades de l’atur (hui dia ens comptem entre els aturats) fan que el futur que tant anhelàvem el trobem més fosc que mai. En compte d’avançar creguem que estem retrocedint i les forces per continuar amb la lluita pels drets i llibertats estan més corsecades que mai.

   Però encara quedem uns quants que pensem que no s’ha de tirar la tovalla. Cal seguir fent com si la situació fos la millor de les possibles (què difícil) i anar empentant per recuperar els drets i les llibertats que tanta sang han costat als nostres antecessors.

   Amb esgarrifaça, contemplem com reviscolen els antics feixismes, disfressats per semblar el que no són, culpant a les esquerres i als immigrants (quantes vegades obliden que nosal3 ho fórem) de tots els mals que assoten la nostra societat.

   Després d’aquestes reflexions que pensem ens fem tots aquells que encara pensem que la societat ha de tendir a ser igualitària, llibertària i amb oportunitats per a tothom, passem a contar el nostre abandó de la plaça d’interins que teníem a Tarragona.

   Després de signar uns quants contractes, dels quals només hem pogut treballar en dos, d’anar amunt i avall amb maletes i trens i autobusos, de patir fred i de cercar un lloc on dormir, hem decidit tornar cap a casa. La il·lusió amb la qual començarem a treballar en l’àmbit educatiu ha donat pas al desencant pel sistema educatiu, viciat amb tots els defectes que observem per tot arreu. Les lleis no tenen res a veure amb la realitat social a la qual pretenen encorsetar.

    A més, ja no ens sembla que la gent siga tan bona com deia Rousseau. Un dels altres motius que ens han fet abandonar, de moment, ha estat la fràgil salut dels pares, la necessitat tenir a l’abast alguna persona amb la qual poder tenir una relació que saps com és i no estar pendent de no parlar de segons quines coses…

    … i a més, des d’ací (des del poble) podem encara lluitar i fer el possible per regenerar la societat.
No li hem dedicat gaire temps a aquest comentari (per fi, un) i se’ns queden moltes coses encara per dir, però tot vindrà. De moment hem demanat tornar a treballar a Correus i sembla que no trigaran a avisar-nos per fer la nostra feina, ahir ens vam tornar a apuntar a l’atur (de poc ens serveix, ja que de les moltes vegades que ens hem apuntat, mai, però MAI, ens han oferit un treball, sempre ens l’hem hagut de buscar nosal3.

    Esperant que aquestes línies no us facen defallir, us encoratgem a continuar lluitant, entre tots podrem fer una societat més justa i solidària.

    Bo.