El Club Atlético River Plate se'n va a la B. És a dir que baixa a la segona divisió del futbol argentí, coneguda com a B Nacional.
Per a mi és la notícia futbolística més important de la dècada, la més transcendent, la de més impacte, la més greu; en una paraula: la més tràgica.
Per a tots aquells que no capteu l'abast de la desfeta, us faig una pregunta: us imagineu el Real Madrid baixar a la segona divisió del futbol espanyol?
(Nota para los amigos argentinos: esta vez no hace falta que recurráis al Google translator, debajo de todo está este artículo en castellano).
Aquesta entrada hauria d'anar inequívocament a la categoria Por i fàstic..., però n'obrim una de nova que es diu Argentina: un país, un sentiment, categoria que reunirà totes les entrades i apunts relacionades amb aquest país meravellós.
Canta Andrés Calamaro: "Hay que respirar la historia y cada tanto reviente alguno para conservar la memoria abierta...".
Doncs, bé, dilluns 8 de novembre a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) en va rebentar un. Es tracta d'un dels monstres repressors més sanguinaris que van pertànyer a la sinistra Junta Militar que va gobernar el país entre el 1976 i el 1979 portant a terme un autèntic genocidi i extermini de tot tipus, fins i tot gent afí al seu bàndol. Una autèntica bogeria.
Luca no és mort. Parlo de Luca Prodan, cantant i líder del grup de rock argentí Sumo (1982-1987).
La història de Luca Prodan és una història del tot coneguda: jove rebel amb una infància i adolescència torturades, que es refugia en les drogues, que després en vol fugir i acaba dins de l'alcohol, i que es converteix, mitjançant el rock, en el símbol espiritual de tota una generació i en un mite vivent.
La particularitat del cas és que no és el mite d'una generació (nord-)americana com en els cèlebres casos d'Elvis Presley, Jim Morrison, Janis Joplin, Jimi Hendrix, Bob Marley, i fins i tot Kurt Cobain, sinó que la història de Luca Prodan comença a Itàlia, passa pel Regne Unit (Escòcia i Anglaterra) i acaba a l'Argentina, país que capgira de dalt a baix amb la introducció d'estils com el punk, post-punk, el new wave i el reagge, i on Joy Division, els Sex Pistols i el ritme dub jamaicà --tan influents en l'escena musical anglesa de la dècada dels 70-- són els referents de capçalera. És un tòpic, però el rock argentí viu un abans i un després de Luca Prodan i Sumo.
Us convido a llegir la seva història. És força llarga, però crec que val la pena fer l'esforç.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
Luca no és mort. Parlo de Luca Prodan, cantant i líder del grup de rock argentí Sumo (1982-1987). 
