Una matança a Nova Orleans permetia, a les ments retrògrades d'aquest nostre país, barrejar tragèdia i racisme. La notícia destacava que uns bombers havien anat a apagar un incendi a l'hotel Howard Johnson de Nova Orleans quan havien estat rebuts a trets des del terrat de l'hotel. Aquests trets eren disparats per tres homes de raça negra que van acabar matant 7 persones i ferint unes altres 11, entre bombers, policies i vianants.
Un altre personatge sinistre, Henry Kissinger, qui executaria la seva obra mestra només uns mesos després a Xile, era elogiat internacionalment pel seu paper de diplomàtic executiu en les converses de pau per a l'alto al foc de la guerra del Vietnam que prosseguien a París.
A Nova York, el primer ministre irlandès Jack Lynch era atacat amb ous i ampolles de vidre buides per pressumptes simpatitzants de l'IRA. Lynch havia dit que els diners que s'havien recolectat per tots els USA haurien anat a els mans de l'organització terrorista per a la compra d'armes.
Aquell diumenge 7 de gener, el món ens ensenyava la foto d'una somrient Sofia Loren que acabava de parir un nadó. Un altre de la lleva del 73.
La vida es contraposava amb la mort...i la paranoia. El cap dictador de l'estat espanyol havia fet una recepció al seu palauet i un dels seus generals, el funest Castañon de Mena (atenció al nom) exposava en veu alta les teories paranoiques i persecutòries d'una ideologia muribunda i decadent. Aquest home deia: "Se habla por todos de defensa; nadie ataca, pero la guerra està presente". I és clar les forces armades d'aquest estat dictador demanaven "una mayor atención presupostaria". Qui eren els còmplices de tot plegat? Els reis d'Espanya, of course.
El dissabte 6 de gener de 1973 els nens i nenes catalans es despertaven ben d'hora per veure que els havien portat els reis mags d'orient...Se suposa que un parell de mitjons i algunes llaminadures...
1973 també va ser un any on regnava la crisi econòmica...
El divendres 5 de gener de 1973 es van produir atacs a persones i a institucions. Una, molt curiosa, i una altra ja clàssica.
La foto de portada del diari La Vanguardia - que per raons òbvies i lògiques es deia La Vanguardia Española - era per a la reina d'Anglaterra, qui es trobava en plena festa, celebrant l'ingrés de Gran Bretanya a la Comunitat Econòmica Europea. I també hi surt una foto del Borbó Juan Carlos que aquell dia feia 35 anys.
A Sabadell, un incendi havia destruït del tot una indústria textil. Les pèrdues econòmiques pujaven a 5 milions de pessetes, uns 30.000 euros actuals.
El dijous 4 de gener de 1973 va ser un dia on la veritat sigui dita no van passar gaire coses. Una botiga de joguines a L'Hospitalet es va cremar; hi va haver un intent de segrest d'una avió a Detroit, Estats Units, el qual es va solucionar gràcies a l'ajuda d'un reverend; un fortíssim temporal havia arrassat el passeig marítim de Mataró i a la capital del Maresme s'obria un debat sobre com prevenir aquestes catàstrofes, a part de reclamar d'una vegada per totes la construcció d'un port marítim; a Naranjo de Bulnes van trobar els cossos congelats dels alpinistes desapareguts feia dies: una allau se'ls havia endut per sempre; uns nens trobaven un cadàver mentre jugaven i es presentava un llibre sinistre titulat Falange hoy. Aquell 4 de gener les notícies més destacades i curioses les trobem en l'apartat cultural.
El 3 de gener de 1973 era dimecres. Durant els dos primers dies de l'any no hi havia hagut diaris i La Vanguardia obria el dia amb una foto de portada des de la plaça de sant Jaume de Barcelona on els ciutadans barcelonins van donar la benvinguda el 1973. He fet un recull de notícies, molt breu i esquemàtic i massa ràpid, d'aquell dia. És una primera aproximació que més endavant, si puc, ampliaré. De tot això fa just avui 36 anys.
Encetem una nova secció en la qual descriurem els 365 dies del millor any de la història per als autors d'aquest bloc: 1973. Per a nosaltres és el millor perquè sense aquest any no hi seríem aquí, però per a la resta del món quasi va ser el pitjor degut a una greu crisi petroliera que va estar a punt de provocar que tot el planeta s'anés a prendre pel sac. Així mateix és un homenatge a tots els nascuts i nascudes al 73 i que, 35 anys després, sentim que han jugat amb nosaltres com conillets d'Índia i ens han pres el pèl, malgrat que som uns privilegiats pel simple fet de no haver passat gana (en un 90% llarg de casos). Així que comencem pel començament: primer de gener de 1973.
(No cal ni dir que si teniu més notícies d'algun dia concret ens podeu ajudar tot penjant-les als comentaris. Gràcies per endavant!!!)
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
Una matança a Nova Orleans permetia, a les ments retrògrades d'aquest nostre país, barrejar tragèdia i racisme. La notícia destacava que uns bombers havien anat a apagar un incendi a l'hotel Howard Johnson de Nova Orleans quan havien estat rebuts a trets des del terrat de l'hotel. Aquests trets eren disparats per tres homes de raça negra que van acabar matant 7 persones i ferint unes altres 11, entre bombers, policies i vianants.
Aquell diumenge 7 de gener, el món ens ensenyava la foto d'una somrient Sofia Loren que acabava de parir un nadó. Un altre de la lleva del 73. 
El dissabte 6 de gener de 1973 els nens i nenes catalans es despertaven ben d'hora per veure que els havien portat els reis mags d'orient...Se suposa que un parell de mitjons i algunes llaminadures...
El divendres 5 de gener de 1973 es van produir atacs a persones i a institucions. Una, molt curiosa, i una altra ja clàssica.
El dijous 4 de gener de 1973 va ser un dia on la veritat sigui dita no van passar gaire coses. Una botiga de joguines a L'Hospitalet es va cremar; hi va haver un intent de segrest d'una avió a Detroit, Estats Units, el qual es va solucionar gràcies a l'ajuda d'un reverend; un fortíssim temporal havia arrassat el passeig marítim de Mataró i a la capital del Maresme s'obria un debat sobre com prevenir aquestes catàstrofes, a part de reclamar d'una vegada per totes la construcció d'un port marítim; a Naranjo de Bulnes van trobar els cossos congelats dels alpinistes desapareguts feia dies: una allau se'ls havia endut per sempre; uns nens trobaven un cadàver mentre jugaven i es presentava un llibre sinistre titulat Falange hoy. Aquell 4 de gener les notícies més destacades i curioses les trobem en l'apartat cultural.
El 3 de gener de 1973 era dimecres. Durant els dos primers dies de l'any no hi havia hagut diaris i La Vanguardia obria el dia amb una foto de portada des de la plaça de sant Jaume de Barcelona on els ciutadans barcelonins van donar la benvinguda el 1973. He fet un recull de notícies, molt breu i esquemàtic i massa ràpid, d'aquell dia. És una primera aproximació que més endavant, si puc, ampliaré. De tot això fa just avui 36 anys.
El segon dia de l'any 1973 prosseguien a París les converses d'alto el foc al...Vietnam!
Encetem una nova secció en la qual descriurem els 365 dies del millor any de la història per als autors d'aquest bloc: 1973. Per a nosaltres és el millor perquè sense aquest any no hi seríem aquí, però per a la resta del món quasi va ser el pitjor degut a una greu crisi petroliera que va estar a punt de provocar que tot el planeta s'anés a prendre pel sac. Així mateix és un homenatge a tots els nascuts i nascudes al 73 i que, 35 anys després, sentim que han jugat amb nosaltres com conillets d'Índia i ens han pres el pèl, malgrat que som uns privilegiats pel simple fet de no haver passat gana (en un 90% llarg de casos). Així que comencem pel començament: primer de gener de 1973.
