|
El fons del pou  Com a traductora, la gent em pregunta a vegades si no tinc por que els traductors automàtics acabin deixant-nos sense feina (és més irrisori encara quan m'ho afirmen, directament).Tant en un cas com en l'altre, aquesta és la meva resposta... Endevineu què és l'establiment? Si voleu la resposta heu d'entrar al post.  Els Balances Oktoberfest estem d'enhorabona. Ja ha arribat, ja és aquí...La festa de l'octubre!!! Per què? Perquè avui és primer d'octubre i és temps de...Balances!!! Balances Oktoberfest s'ha convertit en un lloc de culte dins l'àmplia varietat de blocs de vilaweb. No tenim ni un any de vida i els nostres registres de visites són modestos, perquè som de culte. Lluny de les 60.000 visites que aconsegueixen blocs germans del nostre especte, nosaltres només tenim 5884 visites des de l'inici, 4838 de les quals són també a les nostres entrades. Però n'estem orgullosos perquè les nostres entrades es basen en el frikisme personal de dos balances nascuts en...La festa de l'octubre!!!  Espectacular pregó per a les Festes de la Mercè del nostre cantautor galàctic Jaume Sisa. Us deixo l'enllaç i quan tingueu temps us recomano ferventment que no us el perdeu. Dic quan tingueu temps perquè dura poc més de mitja hora. És un compendi magistral entre una Barcelona que ja no existeix, amb els seus espais i costums que tants cops hem sentit, i la que hauria de ser ara i que no ho és. Dimarts 23 d'abril a les 11 de la nit a la Plaça Catalunya, Barcelona viurà una nit galàctica, amb pluja o sense, gràcies a Sisa i amics. Qui sap, tractant-se d'en Sisa, potser la nit de dimarts és aquella on qualsevol nit pot sortir el sol. Us deixo amb un dels moments d'èxtasi del pregó i us encoratjo a què el veieu. És aquest el nervi estimulador sentimental d’una Barcelona que més m’estimaria amb menys turistes pixaners i més viatgers il·lustrats, amb menys txàndals olímpics de patacada i més boletaires d’innocència nua amb el cap a les estrelles, i amb els buròcrates emmagatzemats al Museu de Cera i els taurons especulant amb casetes retallables i hortets metafísics i no pas amb sostres i parets –que, tant de bo, no fossin de ningú!–. sergi borges http://www.vilaweb.tv/?video=5397 Foto: trovadores.net Ara que visc dins la tranquil·litat bucòlica de Collsuspina, em ve de gust recordar la memòria de la meva antiga llar d'indústria recuperant un conte que vaig escriure en el seu dia per a la Lidia i la Irma... Basat en una història real... KAFKA -Mata-la! –va ordenar immediatament l’Irma, fent una ganyota d’angúnia. -Jo l’he de matar? –va protestar la Lidia. -Jo sóc artropofòbica! –es va excusar l’Irma. -I què? –va respondre la Lidia-. Anirem les TRES al lavabo i acabarem amb ella. Però l’Irma es va excusar dient que havia d’estudiar i es va tancar a l’habitació amb els peus damunt el llit. La Glòria i la Lidia, soles davant el perill, es van quedar una estona al menjador mentre discutien l’estratègia. No va ser fàcil. La Lidia sostenia que la millor manera era esclafar-la amb una bota. La Glòria defensava la tàctica de l’aspiradora, que tants bons resultats li havia donat contra les aranyes mutants de l’àtic on havia viscut en el passat.  Enric Casasses és un poeta insusbtituïble en llengua catalana. Té un domini de la llengua i uns registres lingüístics que el fan absolutament únic. L'any 1997 Casasses editava a l'editorial Container el seu llibre Uh, un llibre que consta d'un sol poema: Uh, poema d'alta velocitat. És un poema de 9.072 versos, però cada pàgina es pot prendre com un poema independent. Doncs bé, al principi del poema, o bé el primer poema, trobem una autèntica profecia relacionada amb el president del FC Barcelona que ara està patint un procés de moció de censura. Casasses, pròfetic. (Desconec si li agrada el futbol, fins i tot afirmaria que no). Voleu saber de què es tracta? Seguiu llegint... Acabo de llegir l'editorial que va escriure Al principi m'he rigut i al final reconec que es passa tres pobles. A tot això la primera resposta oficial d'Air Berlin va ser que feien broma. Ara ja hi ja allaus de correus electrònics i Plataforma per la Llengua anuncia una querella contra Air Berlin. Tot això està molt bé... Però... Per què no fem exactament el mateix en direcció al País Valencià? Per què no hi ha allaus de correus electrònics contra el genocidi que allà es practica contra la llengua catalana? Sabeu que els poders judicials valencians estan a punt de sentenciar (tallar-li el coll) les emissions en català a tot el País? sergi borges AH! M'oblidava. Escric aquesta opinió en aquests temps foscos i funestos que ens ha tocat viure on sembla que els privilegis del primer món trontollen i arriben a la seva fi. Tot sembla assegurar que la humanitat del primer món ha estirat més el braç que la màniga.  Tota era
arriba a la seva fi, com els imperis, tard o d’hora. Aquesta setmana acomiadem
el nostre piset del carrer Indústria de Barcelona en la més absoluta
indigència. A pròposit de la recent erupció del volcà Chaltén, ubicat a la Patagonia, concretament a la província del Chubut (Argentina), però dins els límits territorials de Xile, us penjo un video sobre volcans en erupció. El volcà Chaltén portava més de 100 anys apagat i de sobte ha entrat en erupció d'una manera violenta. Els veïns del poble de Chaltén han estat evacuats i molts s'han hagut de refugiar en poblacions argentines. Sempre m'ha fascinat veures imatges de volcans escupint foc, cendra i fum. Són una mica com la vida mateixa; els volcans són l'essència del ying i el yang, la més pura de les belleses al costat de la més ferotge de les destruccions. Fa esgarrifar veure aquestes llengües de foc de quilòmetres i quilòmetres arrassant tot al seu pas. Pero la paradoxa de la bellesa arriba a límits extasiants. Atenció a la música del vídeo. I per acabar una bajanada: per a mi, hi ha una associació flagrant i indissociable entre un volcà i un gra de pus. Crec que moltes de les reaccions a gran escala del volcà són les mateixes del gra de pus. O no queden uns cràters formidables després de "l'erupció del gra de pus? Gaudiu el video. sergi borges  Ja el tenim aquí. Anant a Sant Boi en vaig veure un, suposo que fent proves i mirant de no ensorrar-se en el primer esvoranc que trobi. Arriba amb 18 anys de retard. Algunes reflexions al voltant de la trista i tardana arribada del TGV (Tren de Gran Velocitat) a Barcelona.  Foto de Cuba gentilesa del meu amic Isi, que ara mateix està perdut per Nova Zelanda amb la bici i el seu propi bloc per fer-nos dentetes:http://www.getjealous.com/isidro La niña del pozo  En Fredi Vidal,
barceloní resident a Brusel·les, i bon amic personal, s'ha convertit en el
col·laborador número u de Balances Oktoberfest. Si aneu al comentari de
BENVINGUTS AL BLOC DE BARROBÉS & BORGES, trobareu que ens va penjar la
lletra de Le Plat Pays (1962) del cantautor belga Jacques Brel. Ara ens fa
arribar un vídeo deliciós, màgic i seductor. Es tracta d'un fragment de la
pel·lícula The Thomas
Crown Affair (El cas
Thomas Crown) de Norman Jewison, amb Steve McQueen i Faye Dunaway. Confesso que
desconeixia l'existència d'aquesta pel·lícula, però amb el tast que ens brindà
en Fredi, us asseguro que vénen moltes ganes de veure-la. Us animo a veure el
vídeo i us dono la benvinguda al fabulós art de la seducció.  Ningú sap que va passar de veritat en un dels avions que es va estavellar contra les torres bessones. Però hem trobat un vídeo que ens ensenya què passava per la ment dels pilots suïcides. No us el perdeu perquè s'amaga tota la crua realitat de l'11-S.sergi borges http://www.youtube.com/watch?v=Hs-5RtFfhtM Te recuerdo, Amanda, la calle mojada, corriendo a la fábrica donde trabajaba Manuel. La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo, no importaba nada... |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosENLLAçOS
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
Tan sols una foto...