Por i fàstic a la ciutat de Barcelona. Dissabte 7 de març cap a les deu de la nit.
Vam anar a veure el Barça-Athletic Club de Bilbao. Hi vam anar amb una amiga de Bilbao que portava, orgullosa, la seva bufanda del Athletic. El Camp Nou estva ple de seguidors bascos lluint les seves samarretes i banderes. El partit va acabar 2 a 0 a favor del Barça i tots tan amics; els culés molt contents, els bascos no tant, esperant la vendetta per a la final de copa.
Fins aquí tot bé. Però... Quan tornàvem cap al metro, a la cruïlla de Riera Blanca amb un petit
carrer que mena cap al metro de Collblanc, i mentre anava un parell de
metres avançat de la meva dona i l'amiga basca, vaig sentir diàfanament:
-Viva España!
Estranyat,
em vaig girar i vaig veure les meves acompanyants amb cara de ràbia i
impotència. Resulta que d'un cotxe, 5 boles de greix, 5 sacs de merda,
5 infames i sinistres individus li van cridar a la nostra amiga:
-Perra vasca!
Davant
d'aquests fets només em resta citar el recentment desaparegut Pepe
Rubianes i, des de Balances Oktoberfest, retre-li un petit homenatge.
Por i fàstic a la franja de Gaza. Personament no sóc partidari d'omplir entrades del bloc amb temes polítics, sempre tan i tan i tan avorrits. La política ho empastifa tot, ho espatlla tot, ho divideix tot. Però el que està passant a la franja de Gaza és una vergonya a escala planetària. Odi engendra odi. El que està passant a la franja de Gaza és una massacre en viu i en directe per a tot el planeta, aturat i impàvid, i a qui només li falten les crispetes i els refrescs. Però això no és una peli, això és la vida real. Qui és el responsable del bombardeig a una escola de la franja de Gaza on van morir més de 40 persones, la majoria nens? Aquesta bèstia ha d'anar de pet al tribunal de La Haia, però no d'aquí 40 anys, avui mateix, acusat de crims contra la humanitat. Sinó ja hi tornarem a ser.
Aquesta entrada s'escriu en vermell per la sang innocent vessada aquesta setmana a la franja de Gaza.
Darrerament, m’han tocat el que no sona dos anuncis de mútues – o de la mateixa mútua, realment no ho sé- irrisòriament dramàtics que fomenten la paranoia per a poder captar clients. Són aquests dos:
1) Una dona es troba malament a mitja nit; el marit es desespera i en un to de pel·lícula catastrofista americana comença a cridar: “on trobaré un metge a aquestes hores? Déu meu, estem perduts!” (només li falta colpejar-se el pit). Doncs, bé, noi, què tal al 112? Telèfon d’emergències mèdiques i bombers. Tan sols has de trucar, explicar el què passa i esperar l’ambulància!!!
2) El segon anunci ja fa riure directament: una dona s’està mirant al mirall i descobreix que té una taca al coll. Es queda impàvida i sembla que està a punt de posar-se a plorar quan se la toca i descobreix que és pintura de la seva filla petita.
El PP d’Alacant
vota en contra que Franco no sigui fill predilecte
El PP alacantí
revoca una moció per retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte de la
demarcació d’Alacant a Francisco Franco
El Partit Popular
d’Alacant va revocar ahir al ple de la Diputació una moció socialista que volia
retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte de la demarcació d’Alacant a
Francisco Franco.
El Partit Popular
considera que, segons la Diputació, els nomenaments honorífics són de caràcter
vitalici i que per tant “no se li pot treure cap distinció” al dictador.
La comarca d’Osona està d’enhorabona! Em sorprèn que no hagi sortit cap veí a serrar les torres de la MAT amb una radial (perquè la meitat de la comarca s’està plantejant fer-ho i seriosament). No tan sols la nostra meravellosa Generalitat ha decidit construir una monstruositat de línia elèctrica que a França anirà soterrada –però aquí som tan especials que ens dediquem a destrossar el territori-; no tan sols han decidit construir una autovia de sis carrils entre Sant Feliu i Centelles que arrasarà sense miraments una zona de bosc insubstituïble. Per si no en tenien prou amb això i haver de comprar l’aigua envasada perquè tots els aqüífers estan contaminats amb purins (gràcies, en part, a una manca de legislació, investigació i interès per part d’aquests meravellosos polítics nostres de buscar alternatives com l’aprofitament de la merda de porc per a fer combustible per a les mateixes granges de porcs –una alternativa al gasoil), la última genial i brillant idea de l’alcalde de Centelles -Miquel Arisa, un home que en quinze anys ha estat incapaç de fer ni una zona verda per al poble- és construir un AEROPORT al municipi. Sí, sí, en aquesta vil•la de 6.900 habitants (suposo que en l’espai que els quedi entre l’autovia i la MAT; això sí, deixant un racó per a una petroquímica, 15.000 molins eòlics, una incineradora i un parell de transvasaments, imagino).
Segons el senyor Arisa, tot i que el poble no necessita l’aeroport (ui, sort que ens ho diu, eh?), sí que té la capacitat de liderar un projecte d’aquestes característiques. El més divertit del cas és que l’aeroport, com el mateix alcalde reconeix, s’hauria d’ubicar en un municipi de l’Alt Congost, ja que Centelles ha quedat descartat perquè no compleix els requisits necessaris! O sigui que el paio s’ofereix per a un projecte i NI TAN SOLS POT FER-LO! Fantàstic, oi?
Això em recorda un cas d’un poble d’Espanya – no recordo quin- que l’alcalde el va oferir com a cementiri nuclear del país; Va haver de fugir per cames.
Si voleu llegir sobre aquestes i altres meravelloses coses: http://www.osona.com
La platja es diu El Algarrobico. És una platja bonica, no és que sigui espectacular, però està molt bé perquè es troba al peu d'unes muntanyes poblades de fauna i flora subdesèrtica que formen una serralada. L'únic signe de civilització que voreja la platja és la carretera general cap a Mojácar que s'enfila cap a les muntanyes. ERA l'únic signe de civilització; ara, just al davant de El Algarrobico, com un monstre pervers i horrible, espantós i antiestètic, s'alça UNA VERGONYA, un monumental projecte d'hotel muntat literalment sobre la muntanya i que apareix com un cop de puny a la panxa als conductors que circulen per la carretera. Greenpeace ha aconseguit aturar les obres, com veieu clarament avançades, i ha demanat el que demana el sentit comú i la lògica: DEMOLICIÓ JA!!! És la vergonya del Cabo de Gata. STOP.
Espectacular documental al 33 sobre el Mar de Salton, un mar que es podria anomenar el mar de la Mort: s'hi moren milions de peixos l'any, els pelicans s'infecten de butolisme, suïcidis per aquí, penjats per allà, inundacions descontrolades. Una desfilada de frikies marca de la casa expliquen que el Mar de Salton esdevindria el punt turístic més important dels USA si es netegés el mar. Mentrestant, esperen i es podreixen. Deliciós retrat de l'Amèrica profunda.
És notícia d'avui. A Galícia han hagut de retirar del mercat una partida de pasta de dents Colgate per que hi han trobat bacteris fecals!!! Crec que no cal afegir res més.
Apunts i entrades relacionades amb Argentina, un país amb el qual m'uneix una química molt especial i pel qual sento una estima profunda per la seva terra i sobretot per la seva gent.
Pel·lícules totalment prescindibles i que tenen un punt d'irritant per la decepció que suposen. Pel·lícules que són al llindar de Quina merda!, però hi ha aspectes que les salven.
Comentaris sobre obres que no consten al cànon de la literatura catalana, i que generalment no mereixen de no ser-hi. La paraula "anticànon" vol dir això, que sóc en contra d'un cànon que oblida autors de la talla dels que tracto.
La Fundació Palau es va inaugurar al mes de maig de l’any 2003 i té com a vocació conservar, exhibir i difondre el fons artístic i documental de Josep Palau i Fabre.
La platja es diu El Algarrobico. És una platja bonica, no és que sigui espectacular, però està molt bé perquè es troba al peu d'unes muntanyes poblades de fauna i flora subdesèrtica que formen una serralada. L'únic signe de civilització que voreja la platja és la carretera general cap a Mojácar que s'enfila cap a les muntanyes. ERA l'únic signe de civilització; ara, just al davant de El Algarrobico, com un monstre pervers i horrible, espantós i antiestètic, s'alça UNA VERGONYA, un monumental projecte d'hotel muntat literalment sobre la muntanya i que apareix com un cop de puny a la panxa als conductors que circulen per la carretera. Greenpeace ha aconseguit aturar les obres, com veieu clarament avançades, i ha demanat el que demana el sentit comú i la lògica: DEMOLICIÓ JA!!! És la vergonya del Cabo de Gata. STOP.
