LOS OTROS, d’Alejandro Amenábar
El primer que vaig fer quan es va acabar la projecció va ser anar a la guixeta del cine a reclamar que em tornessin els calés de l’entrada.
La guixeta restava tancada; era l’última sessió. No obrien fins a l’endemà, però vaig picar ben fort contra el vidre. Res a fer.
Qualsevol conte d’Edgar Allan Poe fa més por que Los otros perquè tota la recreació ambiental de Los otros la trobem a Edgar Allan Poe. Aquest és el gran “mèrit” de la pel·lícula: copiar l’atmòsfera de Poe. I res més. En un conte de Poe trobem tot el que hi ha a Los otros i, per descomptat, la pel·lícula no li arriba ni a la sola de la sabata a l’univers de Poe.
A Los otros tot és tan previsible que t’avorreixes com una ostra. Fins i tot el parell d’ensurts de tota la pel·lícula són previsibles, els endevines. El pitjor és això: t’estan dient que vas a veure una pel·lícula de terror i només hi ha dos….dos!!! grans ensurts, a sobre previsibles i que queden en això, en simples ensurts. Qui digui que el va atrapar progressivament l’atmòsfera de Los otros fins a produir-li una gran sensació de terror i angoixa, té un gran dèficit en quant a pel·lícules de terror. Simplement li podríem recomanar el terror en estat pur, el terror líquid de La matanza de Texas de Tobe Hooper (compte! no confondre’s amb el remake de l’any 2004 que d’aqui poc podria sortir en aquesta secció).
Els personatges es queden en el llindar de la presentació inicial. Ni evolucionen, ni progressen ni varien res del que no sàpiguem des de l’inici. El personatge de Nicole Kidman és passa la pel·lícula de mala llet, tancant finestres i portes, renyant els nens i passejant amunt i avall atemorida. Ui quina por!!! A Los otros fins i tot Nicole Kidman fa pena perquè perd tots els seus dots interpretatius gràcies a un paper repetitiu, fals, carrincló, poca-solta i d’un dramatisme de pa sucat amb oli. Voleu veure Nicole Kidman de debò? Mireu Dogville de Lars von Trier o Eyes wide shut de Kubrick. Els nens són tan avorrits que ni quan tenen la possibilitat d’escapar-se de la casa fan res d’interessant. La nena il·luminada és castrada constantment per la mare fins a l’avorriment, al nen petit cagadubtes li vas agafant una mania creixent a mida que va avançant la peli fins que arribem a la brometa del cementiri; ratlla la més pura de les penositats i dispara totes les alarmes de la falta d’idees que trobem a Los otros. El marit que torna de la guerra és un amargat i més soso que un plat sense sal. En comptes de la guerra sembla que torni d’un enterrament d’una tieta hortera. Els criats, uns altres amargats, que en comptes de simular una conxorxa intrigant i demolidora, es passen la peli mirant-se entre ells, còmplices, amb cara de tòtiles i ensenyant les fotos dels morts, ui quin terror!!!
I el final? Al final se’t queda cara de babau. Ah! era això? Buuufff!!! Al principi és la cara de babau de la que va neixent una progressiva sensació d’estafa flagrant, de pressa de pèl indomable, d’haver perdut diners i sobretot, temps. Aiiiii!!! El final és per a què et tornin els diners i puguis denunciar el senyor director en un jutjat de guàrdia que l’hauria de condemnar per tota la seva filmografia posterior a Tesis, és a dir pel 90% de la seva filmografia. Los otros no és que sigui molt soroll per res, és directament res de res, ni soroll, no arriba ni a tintineig. I el final, l’explosió final, ja és quan t’afartes, t’indignes i t’emprenyes. Veure Los otros és agafar una emprenyada de les grosses, és posar-te de mal humor, és un insult per a la paraula cine.
Dins l’àmbit de la crítica cinematogràfica, en general una estrella vol dir “Allá usted”; Los otros és mitjà estrella que vol dir: “Allá usted; si la ve se cabreará de lo lindo, maltratará a su perro, pegará a sus hijos, malditos los euros que perdió ya sea en el cine o en DVD”.
Si mai us trobeu a un videoclub i dubteu d’agafar Los otros, no dubteu: no l’agafeu. A canvi agafeu tots els contes d’Edgar Allan Poe i llegiu, per exemple, La caiguda de la casa Usher (en català trobareu traduccions de Carles Riba, i en castellà de Julio Cortázar; això sí que és un luxe); gaudireu de la por sense estafes ni presses de pèl. Ja veureu com m’ho agraireu.
Com diuen els argentins, Los otros és una cagada; com diem aquí, Los otros és un trunyo.
sergi borges
Discrepo. A mi em va agradar. Però potser és que em falten coneixements de cinema per fer l’anàlisi i simplement vaig anar al cinema a disfrutar de la peli. Si ja diuen que el millor per ser feliç és la ignorància.