BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

LES FULLES MORTES ETERNES DE TXERNÒBIL

Publicat el 6 de maig de 2015 per aniol

Ja han passat gairebé 30 anys del desastre de Txernòbil i els efectes de la devastació continuen ben evidents. Ocells amb el cervell més petit, més aranyes i menys papallones, animals amb comportaments estranys… Animals, sí, perquè malgrat tot, la vida sempre se’n surt, d’una manera o un altra. Les càmeres col·locades estratègicament a la zona d’exclusió pel programa TREE (http://www.ceh.ac.uk/tree) mostren imatges d’óssos (no se n’havien vist en més de 100 anys), llops, guineus –s’ha fet viral el vídeo d’una guineu fent-se un “entrepà”-, cavalls salvatges, ants, cabirols, senglars, linxs, toixons, cérvols… Qui sap els efectes que la radioactivitat tindrà en aquests animals però per ara s’han fet els amos d’una zona lliure d’humans des de 1986.

Però hi ha un altre grup en el qual la gent normal no ens fixem, els descomposadors: insectes, fongs i fongs mucilaginosos que s’alimenten de les restes dels organismes morts. Sense aquests recicladors, el carboni, el nitrogen i altres elements essencials per a la vida queden atrapats dins els cadàvers de les plantes.

Els efectes de la contaminació radioactiva en la desintegració del material vegetal eren desconeguts fins ara. Els científics que estudien els boscos de Txernòbil han descobert que la radioactivitat ha reduït la pèrdua de massa de fullaraca. Les fulles mortes de terra, juntament amb les agulles dels pins del tristament famós Bosc Vermell – nom amb què es van batejar els arbres dels 10km2 al voltant de la funesta central-, no es desintegren… ni passades més de dues dècades de la catàstrofe.

“A part d’unes quantes formigues, els troncs dels arbres morts estaven gairebé intactes quan els vam examinar”, explica l’investigador nord-americà Timothy Mousseau. “És sorprenent, perquè als boscos que jo conec, un arbre caigut ha esdevingut serradures després de 10 anys a terra”.

Mousseau i un equip internacional han estat estudiant l’acumulació de fullaraca, que era tres cops més densa a los zones amb més contaminació radioactiva. Havien predit que el ritme de descomposició es reduiria a les zones més contaminades per l’absència d’invertebrats i microorganismes. I així és. “La radiació inhibeix la descomposició microbial de les fulles mortes a les capes superiors del sòl”. Aquesta acumulació té un efecte: els nutrients no retornen al sòl i per això els arbres creixen més a poc a poc a Txernòbil.

Així doncs, encara que a priori pugui sonar poètic, això de les fulles –la balada de la fullaraca eterna-, podria ser el símbol d’un dels grans desastres ecològics de la nostra era. I ens ajuda a avançar els esdeveniments del que ens podem trobar a Fukushima.

La rabosa de l’entrepà:

https://www.youtube.com/watch?v=2Kconda5VD8

El biòleg Timothy Mousseau in situ estudiant les teranyines, insectes i altres…

Més fotos d’animalons:

https://wiki.ceh.ac.uk/display/NRT/Chernobyl+Webcams

La nena del pou radioactiu

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.