Seixanta mesos (Cinquè aniversari) sense Josep Palau i Fabre
Avui celebrem els seixanta mesos sense Josep Palau i Fabre. Cinc anys sense l?Alquimista.
Avui us ofereixo un regal molt íntim. És l?única fotografia que tinc amb en Josep Palau i Fabre. Va ser feta al pati del museu Marès una tarda del mes de maig de l?any 2004 en un acte de la setmana de la Poesia de Barcelona, que reunia poetes gallecs, bascos i catalans. Jo acabava d?aterrar de l?Argentina i va ser la tarda en què em va explicar el famós acudit de les tribus de la Patagònia.
I ara, si seguiu llegint, més sorpreses…
Comiat.
Ja no escriuré, ja no sé escriure més.
La tinta m?empastifa els dits, les venes…
-He deixat al paper tota la sang.
¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d?or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l?arbre i el vent sinó en el vent d?un arbre?
¿On podré dir la mort sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules…
Res no sabré escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se?m moren a dins
i jo visc en les coses.
París, 6 de maig de 1946
Josep Palau i Fabre
Aprofito el poema Comiat del mateix Josep Palau i Fabre per anunciar-vos que de moment aquí s?atura aquesta secció. Han estat 60 mesos, cinc anys recordant l?Alquimista cada dia 23 de cada mes ininterrompudament. Ja ho reprendré quan sigui al moment. Potser als 70, als 80, als 90 o als 100 mesos sense en Palau. També ho deixo obert a qui em vulgui rellevar i seguir donant a conèixer la vida i l?obra d?en Palau. Jo m?aturo aquí, però…
Enceto un nou projecte 2.0 que neix amb la mateixa voluntat que hi ha en aquest que ara s’atura: donar a conèixer la vida i obra de Josep Palau i Fabre:
https://twitter.com/PalauiFabre
En aquest cas obro un compte a twitter amb el seu nom i aniré afegint la vida i obra de l?Alquimista en 140 caràcters, una mida ideal per encabir els seus versos. Desitjo que us en feu seguidors i avui, en una efemèride tan especial, és el dia ideal.
Us deixo aquests 60 mesos sense Josep Palau i Fabre i us convido a veure’ls sempre que ho desitgeu.
sergi borges