BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

‘Sota el volcà’ de Malcolm Lowry

Publicat el 20 d'octubre de 2012 per aniol

Sempre m’he preguntat quina és la línia divisiòria entre una novel·la dolenta, normal i bona, i una novel·la obra mestra.

Em pregunto quines són les causes produïdes per la lectura per haver-nos quedat amb un gust tan especial a la boca després d’haver llegit un llibre de culte.

Tot està inventat ja. Els escriptors malden per col·locar paraula rere paraula tot sortint-los una obra determinada la qual el temps i els lectors la posaran al seu lloc.

Fins que et trobes davant ‘Sota el volcà’ de Malcolm Lowry traduïda per Manuel de Pedrolo, i que em va costar horrors trobar en català (ai, no, no recordava que el llibre en català està totalment normalitzat)


Una traducció difícilissima que Pedrolo aconsegueix fer-la magnífica. M’agradaria saber l’opinió de traductors sobre la versió catalana ‘pedroliana’ de Sota el volcà. A mi m’ha semblat magnífica malgrat algun abús en alguna estructura sintàctica i amb un resultat final que ens ofereix un català ric, culte, variat, i sobretot literari, especialitat de la casa.

I més si tenim en compte que el llibre de Lowry és poesia dins prosa; fragments llargs de monòlegs interiors esquitxats d’una profunda poètica i escrits en prosa. Sota el volcà és un superb exemplar de prosa poètica.

Crec que això és el que la fa obra mestra, la prosa poètica. Des del primer capítol un lector més o menys eixerit copsarà de seguida que allà s’hi mastega la tragèdia. Un cop assumit això, endinsar-se en la lectura és un gran plaer tot i que la lectura és feixuga, densa, poc fluïda a causa d’una combinació entre descripcions, pensaments i al·lucinacions, que són la base d’aquesta poètica convertida en prosa que és tan difícil d’aconseguir (i també de traduir).

Em meravellen les proses poètiques perquè són dificilíssimes de fer i elaborar. Lowry fou un escriptor maleït, que va patir rauxes destructores de la seva pròpia obra i que ara serien exquisits tasts literaris.

Perquè Lowry organitza Sota el volcà com quadres en moviment, fotografies de lapses de temps molt concrets, i ens narra tot allò que es veu, tot allò que va per dins, tot allò que es pensa però que no es diu, tot allò que es diu sense ser pensat.

La novel·la pertany a aquell gènere literari on tot succeeix en un lapse de temps determinat, un període de temps que a l’hora de ser narrat precisa d’un ritme literari molt precís, i assolir-lo és clau si no vols que el llibre es converteixi en un fracàs absolut. Aquest és l’altre gran secret de Sota el volcà, quant i com de bé assoleix aquest ritme literari tan difícil, que dóna moments gloriosos d’exacte simultaneïtat espai – temps els quals provoquen esgarrifances de terror.

I després el senyor Cònsol. Un altre personatge literari que hauríem de guardar en el nostre bagul personal de mites literaris i que ens acompanyaran per sempre més.

Ens acompanyarà el Cònsol, i també els altres personatges de l’obra com Hugh, Yvonne i l’enigmàtic senyor Laruelle. De tots ells, en sabem el seu interior i el seu exterior gràcies a meravellosos monòlegs interiors, ja siguin propis o aliens. Vull dir que mentre un parla de si mateix també retrata l’altre i aquest fenomen és un foc creuat entre tots els personatges. Una autèntica delícia. Plaer literari absolut.

Fa relativament poc, el 2009, es va commemorar el centenari del naixement del senyor Malcolm Lowry. Van aparèixer noves edicions actualitzades, corregides i augmentades d’Under Vulcano, especialment en anglès i castellà. En català, ni rastre de cap nova edició de Sota el volcà.

Menys mal que el llibre en català està totalment normalitzat. Mai me’n recordo.


twitter: @Boktoberfest73


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.