La platja de l’Escala
Publicat el 6 de juliol de 2012 per aniol
La millor hora per banyar-se a la platja de l’Escala és a partir de les 8 de la tarda, a l’ombra, quan ha marxat gairebé tothom. L’aigua cristal·lina és llisa com un mirall i els avis de tota la vida suquen els peus al racó a la vora de les roques. El sol comença a caure i encara que hom estigui envoltat de gent se sent una mena de pau interior indescriptible.
Hi ha molts pobles que tenen una plaça principal, plena de terrasses i de vida. L’Escala no té una plaça, té una platja, una platgeta fantàstica (de fet, d’uns anys ençà en són dues, des que van treure les barquetes del Port d’en Perris). Els escalencs residents que hi viuen tot l’any potser ressenten que se’ls ompli tant el poble de gent a l’estiu o potser no, no ho sé (n’hi ha molts que en viuen directament). Jo m’imagino el privilegi que ha de ser gaudir en exclusiva d’aquesta platgeta un matí laborable de primavera -si no bufa el vent gèlid-, o cap a finals de juny, abans que arribi l’horda de famílies franceses, holandeses, belgues i del país.
A l’Escala hi veuràs pocs hooligans fent “balconing” però hi veuràs una munió de nens de totes les edats amb els banyadors, les xancletes, les galledes, les ulleres de busseig, els matalassos, els flotadors… Per sort, a partir de certa hora desapareixen per anar a sopar als seus apartaments, casetes o càmpings. I la platja queda per als tardans i els avis i àvies que posen les cames en remull, que ja se sap que l’aigua freda és bona per a la circulació.
La nena del pou
Publicat dins de El fons del pou | Deixa un comentari