BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Adéu, (Sant) Andreu

Se’n va el 2011 i li diem adéu, igual que jo li dic adéu al barri de Sant Andreu de Barcelona que m’ha acollit durant 7 anys de la meva vida.

Oficialment des de l’1 de novembre i realment des del 25 del mateix mes, vivim al barri de Gràcia.

Hi ha una sentència que diu: ‘A l’home no se’l jutja pels cops que cau, sinó pels cops que és capaç d’aixecar-se‘.

Totalment ‘argentinitzat’, físicament a Barcelona, però mentalment a Buenos Aires, els murs, les parets, els carrers i la gent de Sant Andreu em van ajudar a aixecar-me.

Aquí va un record per a la gent de Sant Andreu, a qui els dedico aquest apunt de comiat:

Foto: Naldos (cliqueu-hi a sobre)

Adéu al forn de pa Can Tur, amb el seu pa de pagès excel·lent i els seus croissanets de xocolata; adéu als embotits i les carnasses de Can Nofre, per llepar-s’hi els dits; adéu al Bonpreu del carrer Santponç amb tantes i tantes hores gastades a les seves maleïdes cues; adéu a la biblioteca de Can Fabra Ignasi Iglesias; adéu a la ferreteria Timoneda de Fabra i Puig que em va aguantar (i ajudar un piló) les meves perorates de bricolatge de pa sucat amb oli, compensades per la gran despesa feta; adéu als bons amics del millor racó de Sant Andreu, La Lira del carrer Coroleu, on vam anar a sopar tants i tants dijous amb els seus bocates de botifarra, i els seus frankfurts gegants; adéu al Diego de Fabra i Puig, on érem sempre ben rebuts i molt ben atesos quan ens venia de gust una pizza, un plat combinat, una amanida; adéu al petítissim i desconegut carrer Cervera, allà on teníem el nostre piset i on tots els veïns vivíem harmoniosament, especialment adéu al Ricard, la Roser, en Marc i en D’artagnan, els entranyables i estimats veïns del segon segona; adéu …

Adéu, Sant Andreu.

(Continuarà)


  1. Dijous al vespre vaig acompanyar el German a buscar unes coses al seu antic pis i ens vam aturar un instant amb el cotxe a la cantonada del C/ Cervera. Hi havia un petit grup de gent descarregant un somier i coses d’una furgoneta i entrant a la teva ex-escala. I li vaig comentar: mira, potser es traslladen a l’antic pis de la Montse… el mateix que ha estat teu després que ells dos marxessin a casa el German… També seria casulalitat, però ho vaig trobar una mica poètic i tot. No creus?

    Bon any nou. Espero que aquest 2012 ens veiem més sovint que anys anteriors, mentre tots dos encara coincidim en aquesta ciutat… 

    La nena del pou (des de l’oest de la Meridiana)

  2. Com la tecnologia de bandes sonores van ser creats no només per als dibuixos animats i les pel · lícules, sinó també per a programes de televisió, videojocs i fins i tot alguns llibres. No obstant això, l’ordre de denominació de la banda sonora i песни ost segueix sent el mateix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.