BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

L’arbre de la vida, Malick a l’enèsima potència… i dinosaures

Sí, em vaig atrevir amb l’Arbre de la vida. Resulta que Terrence Malick és l’autor d’una de les meves pel·lícules de capçalera: The Thin Red Line, coneguda a casa nostra com “La delgada línia roja”, una pel·lícula de guerra anti-heroica on els seus protagonistes passen més temps reflexionant sobre la vida, la mort i tota la pesca en estat contemplatiu en veu en off que lluitant. Per tant, ja sabia de quin peu calça aquest director americà tan atípic. En plena batalla de Guadalcanal, Malick ens enfoca un mussol, les fulles voleiant, les onades, el vent…

 

Amb L’arbre de la Vida  en Terrence hi ha tornat – a la reflexió filosofico-contemplativa en off- però elevada a l’enèsima potència. 

De fet, podríem dir que la pel·lícula es compon de dues parts: la primera és un passi de diapositives (impressionants, això sí): l’univers, els planetes, la terra, la vida i totes les meravelles de la creació… La segona part és el retrat d’una típica família americana dels anys 50 centrat en la relació pare-fill des de la perspectiva del nen (brillant, tant pel que fa al tractament narratiu com a la interpretació dels dos actors com als matisos dels personatges). Això sí, ho remata amb unes escenes finals en una platja que potser no caldrien.

Ah, sí, i dinosaures.  


Pel que havia llegit a les crítiques, The Tree of Life no deixa ningú indiferent. O t’entusiasma o en renegues amb tota l’ànima al més pur estil  Balances http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/70635/. A mi em va encantar però comprenc que hi hagi gent que s’hi ennuegui. No és per tots els públics. 
Visualment, un 10. Fins i tot els dinosaures.

La nena del pou 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.