BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Quaranta-tres mesos sense Josep Palau i Fabre

Apunt dedicat a la meva neboda Bruna que avui celebra el seu primer aniversari (Cliqueu aquí )

Després de la intimidant interlocutòria per part del TSJC on es demanava que s’apliqui l’Estatut i s’aturi la immersió lingüística a les escoles en la nostra llengua, crec que és hora de donar-li la veu a Josep Palau i Fabre per tal que un cop més aboqui llum sobre el tema de la llengua catalana.

Transcric integrament un petitíssim article inèdit que surt publicat al volum II de la seva Obra Literària Completa:

Una
llengua ha de ser sobirana en tots els ordres en el seu àmbit natural.


Si
formulo aquesta proposició de signe humanista és perquè considero que la via política,
amb els estatuts dits d’autonomia, són objecte de tota manera de malentesos i
tergiversacions, i només la proposició anterior, aprovada i avalada per
organismes com la UNESCO, podria tornar les coses al seu lloc.


Caldria,
per part de les noves generacions, l’obtenció d’una declaració d’aquesta mena
per una organització d’abast internacional per a salvar-nos del daltabaix que
ens amenaça
.’

València, 26 d’octubre
del 2001

 

(Continua…)


Després de de llegir en Palau, la meva opinió és la següent: els
polítics d’aquest nostre país haurien de demanar SÍ O SÍ el
reconeixement oficial de la llengua catalana al Parlament Europeu.
Aquest és l’autèntic drama: l’estat espanyol, estat genocida lingüístic,
va votar que no a proposar el català com una llengua més al Parlament
Europeu.

No passa res, com reclama Palau, ho farem la societat civil catalana. I ho aconseguirem.

sergi borges


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.