BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Common People de Pulp: un himne

Publicat el 12 de juny de 2011 per aniol
Tota generació té els seus himnes, més d’un, normalment. És difícil trobar UNA cançó que englobi tota la varietat humana. O marqui tothom alhora. L’era daurada del rock, als 70, la disco als 80…etc. Ara no us en sabria donar exemples: hauria de començar a remenar antologies de la música per trobar-los. Massa feina.
El que puc dir, el que jo sé i crec és que la meva generació n’ha trobat un de contemporani (entre altres). És la cançó Common People de Pulp, editada el 1995. Pertanyia a l’àlbum A Different Class i parlava d’un fenomen anomenat Slumming o turisme de classes. Quan estudiava a la universitat, Jarvis Cocker, el cantant de Pulp, va conèixer una noia grega anomenada Sofia que li va explicar que volia anar a viure a un barri pobre per experimentar què era (estil 21 días). De fet, un equip de la televisió britànica va provar de localitzar-la sense èxit anys després per un documental. Comprensiblement, tampoc és per estar-ne orgullosa…

 

Per què Common People és un himne?
Evidentment com a cançó, el primer que crida l’atenció és la música, un crescendo que va pujant i pujant d’intensitat. Tampoc faré ara un anàlisi estil No me la puc treure del cap (ni ganes!!!!).
Però evidentment i sobretot el que la converteix en tot un himne generacional és LA LLETRA. Hi ha un ampli ventall de gent que s’hi pot sentir identificada en moltes coses. Per començar, qui no ha conegut mai una pija o un pijo que no sap el que és passar-les putes i s’ha plantejat preguntar-li “a quin món vius”? (Jo he trobat gent que s’esparvera amb la idea d’haver d’agafar un tren de la RENFE: “i la gent que hi puja… com és?” li va arribar a preguntar una noia de Terrassa a una amiga meva. O veure un noi amb una maleta de rodes davant el Corte Inglés de P. Catalunya explicant que ha hagut de passar per Sant Andreu Arenal -l’estació del costat de casa els meus pares-, allá donde suben los yonkis y los gitanos… Vaja, tota una aventura per explicar als néts, eh?).
Però no és això, merament anecdotari, el que fa gran aquesta cançó. Sobretot, sobretot, sobretot, el retrat de Common People és gran perquè en aquests moments de crisi, en aquests temps de gent cada cop més endeutada i amb unes diferències socials cada cop més abismals, Jarvis Cocker ens arriba a l’ànima dient coses com:
You will never understand how it feels to live your life with no meaning or control and with nowhere left to go  (Mai no entendràs el que se sent vivint una vida sense sentit ni control i sense cap més lloc on anar).
You’ll never watch your life slide out of view and dance and drink and screw because there’s nothing else to do (Mai no veuràs la teva vida esvair-se davant teu ni ballaràs, beuràs i follaràs perquè simplement no hi ha res més a fer)
Jo crec que aquesta línia descriu tan bé la vida de tants coetanis meus, descriu, de fet tota una generació: Ballar, beure i follar, perquè no tens res més a fer. Una joventut buida d’objectius, sense fe en el món, sense esperances, sense perspectives… Si en lloc d’una cançó fos una novel·la, aquesta línia o concepte l’elevaria a obra mestra del retrat generacional.
Aquí en teniu la lletra sencera traduïda:
She came from Greece she had a thirst for knowledge / Venia de Grècia assedegada de coneixement
She studied sculpture at St. Martins College /  Estudiava escultura a St Martin’s College
That’s where I caught her eye /   Va ser allà que es va fixar en mi
She told me that her dad was loaded  / Em va dir que el seu pare estava forrat
I said “In that case I’ll have a rum and coca-cola” / I jo vaig respondre: Llavors em prendré un rom amb Coca-cola.
She said “fine” and in a thirty seconds time she said  / Va dir: I tant. I al cap de 30 segons afegia:
I want to live like common people   / Vull viure com la gent normal
I want to do whatever common people do   / Vull fer el que fa la gent normal
I want to sleep with common people  / vull dormir amb gent normal
I want to sleep with common people like you”  / Vull dormir amb gent normal, com tu
Well what else could I do?, I said “I’ll see what I can do”  / Què podia fer-hi jo? Vaig acceptar: “Faré el que podré”.

I took her to a supermarket
  /La vaig dur a un supermercat
I don’t know why but I had to start it somewhere – so it started there  / No sé per què però bé havia de començar en alguna banda, així que la vaig dur allà.
I said “Pretend you’ve got no money”   / Li vaig dir: imagina que no tens un duro
She just laughed and said “Oh, you’re so funny”  / I ella va riure I em va dir: Oh, ets tan graciós!
I said “Yeah, well I can’t see someone else smiling in here / Vaig respondre: Sí, bé. No veig que rigui ningú més.
Are you sure you want to live like common people  / Estàs segura que vols viure com la gent normal?
You want to see whatever common people see / Fer tot allò que fa la gent normal?
You want to sleep with common people  / Que vols dormir amb gent normal?
You want to sleep with common people like me  / Amb gent normal com jo?
But she didn’t understand, she just smiled and held my hand  / Però ella no ho entenia, simplement somreia i m’agafava de la mà.
Rent a flat above your shop, cut you hair and get a job   / Lloga un pis damunt la botiga, talla’t els cabells per aconseguir una feina
Smoke some fags and play some pool, prentend you never went to school  / Fuma’t les burilles i juga a billar, imagina que mai no has anat a escola
But still you’ll never get it right, ‘cos when you’re laid in bed at night  / Però mai no ho captaràs del tot perquè quan estiguis estirada al llit
watching roaches climb the wall, if you called your dad he could stop it all  /Contemplant les paneroles enfilant-se per la paret, tan sols et caldrà trucar al papa i ell ho arreglarà tot.

You’ll never live like common people
 / Mai no viuràs com la gent normal
You’ll never do whatever common people do  / Mai no faràs allò que fa la gent normal
You’ll never fail like common people  / Mai no fracassaràs com la gent normal
You’ll never watch your life slide out of view  / Mai no veuràs com la vida s’esvaeix davant teu
And dance and drink and screw because there’s nothing else to do  / Ni ballaràs, beuràs i follaràs perquè no hi ha res més a fer.

Sing along with the common people
,  / Balla al so de la gent normal
Sing along and it might just get you thru? / Balla al seu so i potser col·larà
Laugh along with the common people  / Riu amb la gent normal
Laugh along even though they are laughing at you / Riu amb ells fins i tot quan se’n riuen de tu
And the stupid things that you do  / I de les teves estupideses
Because you think that poor is cool  / perquè penses que ser pobre mola

Like a dog lying in a corner they will bite you and never warn you
 / Com un gos que jau en un racó et mossegaran sense avisar
look out, they’ll tear you insides out    /Compte, et trauran les entranyes
Cos everybody hates a tourist especially one who thinks that it’s all  Such a laugh
/ Perquè tothom odia els turistes, sobretot els que creuen que tot això fa molt gràcia
and the chip stains and grease will come out in the bath / I que les taques d’oli i greix marxaran amb una bona dutxa.
you will never understand how it feels to live your life  / Mai no entendràs el que se sent vivint la vida
With no meaning or control and with nowhere left to go  / sense sentit ni control, sense cap altre lloc on anar
You are amazed that they exist and they burn so bright / T’al·lucina que existeixin i que brillin tant
Whilst you can only wonder why  / mentre et preguntes com pot ser

Rent a flat above your shop, cut you hair and get a job  
/
Smoke some fags and play some pool, prentend you never went to school
But still you’ll never get it right, ‘Cos when you’re laid in bed at night
watching roaches climb the wall, if you called your dad he could stop it all

You’ll never live like common people
You’ll never do whatever common people do
You’ll never fail like common people
You’ll never watch your life slide out of view
And dance and drink and screw because there’s nothing else to do
I want to live with common people like you
I want to live with common people like you
Quan van tocar al Primavera Sound, la van dedicar als indignats de Plaça Catalunya. No podia ser més adequat. Aquí us la deixo.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.