Terry Pratchett, creador de mons… bé, un món, en forma de disc i sostingut per quatre elefants que viatgen per l’espai damunt la closca d’una tortuga.
Del programa en va sortir una sèrie de 200 novel·les per ordre de preferència. Els 10 primers són molt significatius de la importància que els anglesos donen a la literatura fantàstica, al nostre país sovint menyspreada.• The Lord of the Rings (El Senyor dels Anells) de J. R. R. Tolkien
• Pride and Prejudice (Orgull i Prejudici) de Jane Austen
• His Dark Materials (Les matèries obscures –una trilogia, en realitat) de Philip Pullman
• The Hitchhiker’s Guide to the Galaxy (La guia de l’autoestopista galàctic) de Douglas Adams
• Harry Potter and the Goblet of Fire (Harry Potter i el Calze de Foc) de J. K. Rowling
• To Kill a Mockingbird (Matar un rossinyol) de Harper Lee
• Winnie-the-Pooh de A. A. Milne
• Nineteen Eighty-Four (1984) de George Orwell
• The Lion, the Witch and the Wardrobe (El lleó, la bruixa i l’armari) de C. S. Lewis
• Jane Eyre de Charlotte Brontë
I seguint aquesta línia, l’escriptor amb més aportacions a la llista, 15 novel·les en total, no podia ser altre que Sir Terry Pratchett, el creador del Discworld, aquest món que es mou per l’espai sobre 4 elefants que s’alcen damunt la closca d’una tortuga (en honor seu, el paleontòleg R. Kölher va batejar una tortuga de l’Eocè, la Psephophorus terrypratchetti) i que serveix a l’autor per parodiar el món en què vivim –política, religió, les arts, la mateixa literatura fantàstica o fins i tot el gran Shakespeare – la catorzena novel·la de la saga, Lords and Ladies, fa un gir de 180ºC a la imatge tolkiniana dels elfs a partir del Somni d’una nit d’estiu.
No totes són igual de bones, evidentment, però la mitjana és molt alta. I totes tenen l’efecte de provocar un somriure permanent durant la seva lectura. La majoria, fins i tot rialles, i bastant sovint. I amb el mèrit de fer-ho amb una de les millors exhibicions de riquesa de vocabulari que he vist en un autor.
D’entre les diverses línies argumentals que componen la col·lecció, la meva preferida és la de la City Watch, que per mi culmina en el millor dels 38 llibres: Night Watch. L’acció d’aquesta línia se situa a la més gran ciutat del Discworld, Ankh-Morpork, travessada per l’únic riu del món on la policia pot dibuixar una silueta de guix i on més aviat mors asfixiat que ofegat. Els habitants de la ciutat defensaran l’aigua del seu riu dient-te que una aigua que ha passat per tants ronyons ha de ser pura per collons i que qualsevol horda de bàrbars que els volgués envair pel riu hauria de dur tot un regiment de gent amb pales per poder obrir-se camí. Però això és poc probable que passi. Diu la dita que tots els camins duen a Ankh-Morpork… però no és cert. Tots els camins en fugen. El que passa és que hi ha gent que els agafa en la direcció equivocada.
La City Watch apareix per primer cop a la novel·la Guards, Guards com un cos ranci i en decadència i va evolucionant al llarg de diversos llibres fins a esdevenir un complet cos d’agents organitzat, modern i representatiu de la varietat ètnica de la ciutat (humans, nans, vampirs, licantrops, trolls, gòlems, gàrgoles, zòmbies i el que vingui…).
Ankh-Morpork és una ciutat cosmopolita que ha rebut tota mena d’onades migratòries. Hi destaca la gran comunitat de nans, amb les seves tavernes, les seves botigues i fins i tot un museu dedicat als seus pans, considerats més una arma llancívola que una cosa comestible. Thud, precisament centrat en la històrica rivalitat entre nans i trolls que s’ha perpetuat en els expatriats a la ciutat, va guanyar la Discworld Cup, una votació a nivell mundial per triar el millor llibre de tota la sèrie i que s’estructurava com un mundial. És significatiu que tots 4 semifinalistes (Guards, Guards vs Men at Arms i Thud vs Night Watch)
formessin part de la línia de la City Watch.
“Quan va ser el darrer cop que vas veure un pont amb un troll a sota? Quan jo era petit n’hi havia centenars. Ara hi ha més trolls a les ciutats que a les muntanyes. La majoria estan grassos com garrins”, de conte curt Troll Bridge.
http://www.discworldcup.co.uk/
Una altra celebrada línia argumental gira entorn d’un dels personatges més estimats pels lectors: la Mort (personatge masculí a la cultura anglosaxona), que a galop del seu cavall Binky, ajuda les ànimes a passar a l’altra banda. Se’l reconeix ràpidament perquè parla EN
MAJÚSCULES (i perquè és un esquelet embolcallat amb una capa negra i armat amb una dalla). Viu en una mansió amb el seu criat Alfred i la Mort de les rates (un esquelet de rata embolcallat amb capa negra i armat amb dalla l’existència de la qual s’explica en un dels
llibres…). I no es pot permetre fer vacances… o el desastre està servit.
La gran tercera línia argumental té a veure amb les bruixes més famoses del regne de Lancre (Granny Weatherwax i Nanny Ogg) i la quarta amb els mags de la Unseen University, a Ankh-Morpork. Completen la col·lecció altres línies menors –en quantitat de llibres dedicats, de moment, a elles-.
Hi ha una altra línia de llibres infantils, que han guanyat nombrosos premis.
De la seva obra fora de la sèrie del Discworld, n’hem de destacar la seva col·laboració amb un altre dels grans de la fantasia moderna, Neil Gaiman, a Good Omens, un llibre sobre l’apocalipsi, que ha de tenir lloc divendres que ve, cap a l’hora del tè.
Milions de fans que arriben al nivell d’organitzar convencions mundials i fins i tot una jamboree escolta us diran que Pratchett és un geni. Hi estic d’acord.
http://en.wikipedia.org/wiki/Discworld
http://ca.wikipedia.org/wiki/Terry_Pratchett
http://dreamers.com/mundodisco/
Glòria,
aquest apunt s’hauria d’enfilar ràpidament entre els 10 més vistos de Balances Oktoberfest i apuntar-se a la batalla cruenta per la segona posició, vist l’èxit incessant de l’estúpid post del metro. Bonica guerra: Barça, estromatòlits, Palau i Fabre i Terry Pratchett.
Com a lector només m’he llegit Mort i vaig riure molt, però el millor de tot és com enganxa. Estil propi i inconfusible, i una narrativa directa i còmplice amb el lector.
M’agradaria començar la sèrie Discworld. Què faig? Ataco directament Night Watch? Quina em recomanes per començar la sèrie?
L’altre dia vaig veure Bicicleta, cullera, poma, peli sobre l’alzheimer d’en Maragall i només puc dir que em vaig quedar impactat. Què injust que això li passi a Pratchett (precisament a ell!!!)
Felicitats per l’apunt!